Ell i ella

Capítol 11 La pel·lícula

— Neen! M'has tacat la roba! — Vaig dir-li mig enfadada.

— Perdó, ho he fet sense voler enana! Ja et deixaré roba meva — Quan va acabar la frase em vaig quedar congelada, però vaig acabar reaccionant.

— Perfecte gràcies! — Vaig obrir la porta i com que no tenia roba em tapava amb la tovallola. Quan es va girar i em va veure es va quedar mirant-me una bona estona. — Bueno... Quina roba em donaràs? — Vaig demanar-li perquè passes aquell moment tan incòmode.

— No sé a mi m'és igual, tria tu com si fos roba teva — Em va dir mentres s'apartava per deixar-me veure el que tenia.

— Tens molt poca roba, no? — Vaig dir-li.

— Si, bueno no m'agrada anar de compres — Em va confessar.

— Ah no? Doncs crec que ja tenim una altra cosa pendent — Vaig dir-li rient i em vaig asseure al llit per triar.

— No si us plau — Em va suplicar i allò em va fer riure.

— Massa tard. — I vaig riure. — Crec que agafaré aquesta camiseta — Vaig dir assenyalant una camiseta grisa — i aquesta dessuadora negra.

— I de pantalons te'n puc deixar uns de la meva germana, ha quedat i no ho sabrà. Però només sé on té els curts — Em va explicar.

— Bueno és igual, curts ja em van bé — Després de dir allò va desaparèixer, jo vaig aprofitar per posar-me la seva camiseta i la dessuadora.

— Ja torno a ser aquí — Va dir mentres entrava per la porta — Només he trobat aquests, bueno i alguns més, però aquests són els més estrets i macos.

— Ets un pervertit. Però bueno, no crec que se'm vegin, perquè la teva roba és gegant!

— El problema no és la roba, el problema és que ets enana — I va riure.

— Marxaré a casa meva i ho hauràs de fer tu solet — Vaig dir-li, cosa que el va fer callar de cop — Ara si vols ja et pots anar a dutxar.

— D'acord, a tu si vols sí que et deixo entrar — Va dir sense deixar de somriure.

— Doncs ja pots anar esperant. — Vaig dir-li rient — Espera! — Li vaig dir quan anava a tancar la porta.

— Què? T'ho has repensat? — Em va preguntar amb cara de pervertit.

— Ja t'agradaria... — Vaig dir fluixet — Només vull que em diguis la contrasenya del teu mòbil, perquè tu saps la meva.

— És 144114! — Em va dir.

— Uau quina contrasenya tan difícil — Me'n vaig en riure.

— Bueno tampoc m'agafa el mòbil ningú

— Em sento important — Vaig dir rient. I així es va acabar la conversa.

Mentres ell es dutxava vaig fer algun TikTok, la majoria amb el seu mòbil i li van començar a pujar els seguidors. Després me'n vaig cansar i em vaig posar a mirar les seves converses de whatsapp. Us direu, però això no es fa, ja, però soc la seva millor amiga. A més mai ho sabrà i tampoc sé que ha fet ell quan jo m'estava dutxant. La veritat a part de jo només tenia una o dues noies més amb es que es parlava, una era la seva germana i l'altre no la conec.

Però llavors em va arribar un missatge del Biel. El Biel és el meu exmillor amic, no som exmillors amics perquè passes res entre nosaltres, simplement perquè els seus pares i ell van haver de marxar quan feia 1r d'ESO. Perquè al seu pare li havien donat una feina als Estats Units, just en aquell moment va sortir el Matt de l'habitació.