Ell i ella

Capítol 20 Ells dos

- Hola Clareta - Va saludar només entrar, amb veu dolça.

- Gràcies per venir, de veritat, l'últim que em venia de gust era dormir sola aquí - Vaig confessar-li.

- Per això estic aquí, - Va dir amb un somriure trist, mentres s'estirava al meu costat - estàs cansada?

- Sí, bastant.

- Doncs descansa, jo no marxaré d'aquí - Va passar el seu braç per darrere meu i jo em vaig quedar adormida al seu pit. - Descansa Clareta descansa...

Aquella nit vaig dormir molt bé tot i estar en aquell hospital. Perquè sabia que ell estava allà i que no em deixaria. Quan em vaig llevar el vaig veure dormint i vaig decidir no despertar-lo, perquè estava molt bufó.

Al cap d'una hora va venir un metge a portar-me l'esmorzar i el vaig acabar despertant.

- Biel, desperta't - Vaig dir-li suaument mentres l'abraçava.

- Mmmm... - Anava remugant mentres m'agafava fort.

-Ei va que ja han portat l'esmorzar - El vaig afanyar, ja que tenia gana. Li vaig fer un petó a la galta i m'anava a aixecar per agafar l'esmorzar.

- No no, ja l'agafo jo, que estàs malalteta - Va riure el Biel que ja s'havia despertat.

- Merci, tu si vols ves a casa teva a esmorzar i a descansar. La meva mare m'ha trucat abans i m'ha dit que d'aquí a 10 minuts estaran aquí - Vaig explicar-li.

- No que va, necessito veure la teva mare, fa moltíssim que no la veig. - Va dir somrient. - Després ja aniré a casa.

- D'acord - Vaig dir una mica il·lusionada perquè la meva mare feia molt que no veia al Biel i abans de marxar li queia molt bé.

Després d'esmorzar va arribar la meva mare i em va dir que l'Alexia s'havia quedat a casa que encara dormia, però es va adonar de què hi havia el Biel.

- Biel? Ets tu? Mare meva com has crescut, estàs guapíssim! Oi que sí Clara? - I només arribar ja em va fer posar vermella i a sobre incòmode.

- Moltes gràcies Carlota, feia molt que no ens veiem, no has canviat gens! - Va fer-li la pilota a ma mare, ell era així davant dels adults per això era el noi perfecte que tota mare voldria per la seva filla.

- Va no fa falta que em facis la pilota, ja has esmorzat? - Va demanar ma mare.

- No just ara hi anava, espero que ens veiguem aviat. - Es va acomiadar el Biel.

- Què Clara? Està molt canviat eh - Va insinuar la meva mare just quan el Biel va sortir per la porta.

- Ai mama no comencis - Vaig dir-li somrient, perquè en el fons era una de les parts que més m'agradava d'ella.

- Només dic el que veig! - Va ressentir-se aixecant els braços en senyal de rendició i alhora que s'asseia al meu costat al llit. - Com estàs?

- Millor, però vaig fent... - Vaig confessar-li.

- Avui abans de dinar segurament et donaran l'alta i ja podràs anar a casa - Em va explicar somrient.

- Gràcies mama - I a continuació la vaig abraçar.

Em vaig posar a mirar el mòbil i vaig veure un missatge del Matt.

Mòbil Clara: El meu noi preferit 💙   (-Matt  ·Clara)

 - Hola guapa, estàs millor?

- Suposo que estaràs dormint, necessito venir-te a veure 💙

· M'acabo de despertar, bé fa una mica... ara estic amb la meva mare 

- Bon dia eh! Estàs millor?

· Bon dia 💙

· Si, avui em donaran l'alta!!

- Que bé. Puc venir a veure't?

· Sí, però hi ha la meva mare

- No passa res, ja és hora que ens coneguem, no?

· Jajjaja, és clar

- Ei petita, no et preocupis que li cauré molt bé

- D'aquí 10 min estic aquí

· No, si això ja ho sé 

· Va fins ara 💙

- Adeu enana 💙

                                                                                               ---

- Mama, ara vindrà el Matt - Vaig explicar-li a ma mare.

- Ui el d'ahir? El que et va salvar? - Em va preguntar la meva mare insinuant masses coses.

- Sí mama, però no en facis un gra massa eh - Vaig advertir-la. - a més, només som amics.

Just en aquell moment va entrar el Matt per la porta, primer em va venir a saludar a mi.

- Hola petita, estàs millor? - Em va saludar i jo vaig assentir amb el cap, mentres ell es dirigia a la meva mare.

- Bon dia, Carlota oi? - Va preguntar el Matt sabent la resposta.

- Així és Matt, com va? - Va donar conversa la meva mare.

- Podria anar millor - Va explicar i em va mirar trist.

- Mama, no havies de marxar? - Vaig tirar-li una directa a ma mare.

- Sí, m'ho he repensat. Crec que em quedaré, el Matt m'ha caigut molt bé - Va somriure la meva mare.

- No mama, havies de marxar. - Vaig recordar-li somrient - Quan em donin l'alta ja em vindràs a buscar i passarem la nit juntes com a tu t'agrada.

- D'acord d'acord, ja marxo. - Va dir ma mare mentres marxava.

- Perdó - Vaig dir-li al Matt tapant-me la cara amb les mans, perquè estava molt vermella.

- Però que dius? La teva mare em cau molt bé - Em va dir somrient i alhora s'asseia al meu costat.

- Ets massa bo per mi - Vaig confessar-li i el vaig abraçar, com el necessitava.

- No, això tu petita. - Em va estirar al llit encara abraçant-me, necessitava, per respirar petons seus, necessitava tornar a petonejar els seus llavis, carnosos i suaus. Vaig aixecar el cap i em vaig quedar mirant els seus ulls.

- M'encanten els teus ulls, són preciosos. - Allò em va fer somriure i posar-me vermella - Són com dues perles brillants, tant brillants com les estrelles. 

No vaig aguantar més, em vaig anar acostant a poc a poc, ell també, no aguantava. Vaig fer l'últim pas, vaig tornar a notar els seus llavis sobre els meus, el meu estómac va tornar a donar voltes com ho havia fet l'últim cop, només notava els seus llavis calents i les seves mans cada cop que deixaven un tros de pell descobert se'm posaven els pèls de punta. Cada cop que la seva mà recorria una part del meu cos, el meu cor s'accelerava més i més, em pensava que explotaria. La seva llengua va lluitar per entrar a la meva boca fins que al final ho va aconseguir, vaig sentir com les seves mans es posaven al meu cul, al principi em vaig sorprendre, però de seguida vaig enroscar els meus braços al seu coll i així fer més profund el petó. Com el necessitava, a ell, els seus llavis, el seu optimisme i la seva faceta graciosa, el seu ego pujadíssim i a ell.

Vam continuar així fins que el meu mòbil va sonar, no em volia separar però ho vaig haver de fer.

Trucada Bilyy 🖤 

- Hola Biel - Només sentir aquell nom el Matt ja va posar els ulls en blanc.

- Hola Clareta, pot ser que m'hagi deixat la dessuadora sobre la butaca?

- Emm... sí, no l'havia vist.

- Estàs sola?

- No

- Ah d'acord,  la puc venir a buscar ara?

- Sí clar.

Només penjar el Matt em va tornar a besar, però d'aquella manera que només ell sabia...