La Clara coneix un noi que sabia que existia des de tota la vida. Però mai s'havia plantejat conèixer-lo a fons ni fer-se amiga, menys que li acabés agradant. Tot és possible, no?
Ja sé que hauria d'estar dormint, però és que no el puc oblidar. Em repeteixo, no m'agrada. Però és que m'ha entrat molta curiositat, de moment sé:
- Es diu Matt
- Té 16 anys
- És un dels populars
- És el millor amic del Marc
Crec que ja està, hi vaig pensant, però és que mai ningú m'ha parlat d'ell... I mira que a casa normalment parlem de nois! Entesos, la veritat és que és una cosa bona que no haguem parlat gaire d'ell a casa, perquè sinó el més probable és que no li agradi a ma germana ni es facin gaire. Per tant, no hi ha gaire perill de res. Bé millor vaig a dormir, que demà no em llevaré!
--
Avui m'he llevat com si hagués dormit molt bé, cosa que no entenc, ja que ahir vaig anar a dormir molt tard. Bueno millor vaig cap a baix a esmorzar, encara que no vaig vestida per sortir al carrer, com que només esmorzaré, ja pujaré a canviar-me.
— Bon dia mama! — En mirar a sobre la taula. — Has fet creps? Gràcies mama!!! — Vaig anar a abraçar-la.
— Bon dia, bon dia marmota! Va seu a taula que menjarem totes juntes, que t'estàvem esperant. - Em va dir ma mare.
— Sí, seu ja Clara, que tinc gana i fa estona que m'espero només per tu — Em va dir ma germana, remarcant la paraula tu com si fos un insult.
— Ja va, ja va, tranquil·la eh. Hi ha algú que s'ha llevat de mal humor. — Vaig riure fluixet perquè no s'enfadés gaire.
Just quan vam acabar d'esmorzar va sonar el timbre, ma mare estava rentant els plats i ma germana ja havia pujat a dalt per vestir-se.
— Clara, ves a obrir si us plau. — Em va demanar ma mare.
— Però mama, que vaig amb pijama! — Vaig replicar, però tal com em va mirar ma mare vaig decidir anar a obrir.
En obrir em vaig trobar amb una sorpresa, que no me l'esperava per res del món i crec que va ser la sorpresa que més m'ha sorprès, perdó, perdó. Ja segueixo, doncs em vaig trobar un noi que va a la classe de ma germana i, oi que no endevineu qui era?
— Hola? — va dir estranyat sense saber que fer el Matt, sí, era el Matt — Que hi ha la teva germana?
— Hola — Vaig dir posant-me vermella de cop — Sí, s'està canviant, ara baixarà.
— Si vols ja m'espero aquí, tu ves a canviar-te, si vols... — Em va dir el Matt intentant no riure.
— Vale, doncs fins ara — Vaig pujar corrent a dalt per vestir-me, però abans li vaig llançar una mirada advertint-li que valia més que no rigués! Quan vaig ser a dalt li vaig dir a ma germana que l'estava esperant i ella com que ja estava va baixar.
Aquest cop em vaig posar uns texans una mica esparracats, una samarreta curta i una camisa de quadros a sobre, una cosa així:
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
En baixar una altre cop em vaig trobar ma germana i el Matt a la taula del menjador fent un projecte. Com que conec a la meva germana sé que no li agradava i tampoc tenia intenció de tenir algo amb ell, només per tal com es comportava. Però bueno, això a mi no m'importa...
Quan anava a asseure al sofà, vaig veure que tots dos em miraven i havien abaixat el to de veu, això devia voler dir que estaven parlant de mi. Vaig intentar escoltar alguna cosa.
— Suposo que aquella és la teva germana, no? — Li preguntava el Matt a ma germana.
— Sí, té 14 anys. — Va respondre ma germana sense gaire entusiasme.
— A vegades l'he vist pel carrer... Sobretot quan anava amb el Marc, perquè, bueno ja saps. Es diu Clara? — Preguntava el Matt amb interès.
— Sí, per? — Però abans que ma germana li digués res més.
— Què fas Clara? — Em va agafar molt desprevinguda i quasi em cau el mòbil a terra.
— Res, mirar el mòbil. — Em vaig afanyar a dir-li sense atrevir-me a mirar-lo a la cara.
— Aaah, i et puc preguntar una cosa? — Em va demanar amb un somriure entremaliat.
— Suposo — Vaig dir sense estar gaire convençuda.
— Què hi ha entre tu i el Marc? — Em va preguntar dubtós.
— Res - Em vaig afanyar a dir — És molt pesat, però jo no vull res amb ell!
— Vale, vale, no et posis així — Es va defensar.
— Més li val que no hi hagi res! — Va dir fluixet ma germana, mentres reien.
Van riure els dos i jo estava incòmode, esperant que el sofà se m'empassés. Llavors li vaig començar a explicar tota aquesta història a la meva millor amiga, la Xènia. Ella em va dir si volia que vingués a casa meva amb mi i li vaig dir que sí. Així que la meva millor amiga, que viu una mica lluny, venia de camí a rescatar-me, però em va dir que tardaria molt i que potser ja havia marxat el Matt quan ella arribés. Mentrestant el Matt i ma germana van continuar parlant:
— I què passaria si hi hagués alguna cosa entre ella i jo? — Va preguntar, conscient que jo l'escoltava, ja que em mirava de reüll.
— Bueno amb tu encara — Va dir ma germana també mirant-me de reüll — Millor que el Marc segur... T'agrada? — Va preguntar en to burleta.
— No no, a més el Marc em mataria, però només — Es va girar cap a mi per veure la cara que feia i va continuar — simplement és guapa. — Va deixar anar, la veritat em va costar una mica no girar-me i mirar-lo amb cara de "i tu que et creus?". Però em vaig resistir a fer-ho. Al cap d'una mica es van posar a fer deures i vaig decidir no escoltar més.
