Ell i ella

Capítol 6 Missatges

Així que vam mirar el mòbil de la meva millor amiga, ens vam posar les dues a saltar com boges. Crec que fins i tot ens van sentir els grans des de la sala de videojocs. Bé no ho crec, la veritat és que ho sé. Després va passar això.

— Xènia mare meva, és el Ben! Què diu? Què diu? Llegeix en veu alta ràpid! — Vaig manar-li casi cridant.

— A veure. — Va dir concentrada mentres obria el missatge — Diu: Eiii Xènia, ja sé que no ens coneixem gaire, només ens hem vist un parell de cops i això, però saps que hem de fer aquell treball entre els dos cursos? Bueno era només si volies que ho féssim junts. — Aiii és veritat que no us ho he explicat. Doncs que els profes han decidit que farem un treball els dos cursos i hem de fer parelles, un membre de cada curs. Jo esperava que algú m'ho demanés, però de moment no hi ha hagut sort. Igualment estic superfeliç per ella! No m'ho puc creure! A més això significa que hauran de passar molt temps junts a classe i potser també hauran de quedar algun dia fora d'horaris escolars!

— Ostia Xènia, que us veureu moltíssim, si ho acceptes és clar. — Vaig fer broma picant-li l'ullet.

— Clar que ho acceptaré boja, com vols que li digui que no! — Em va respondre gairebé cridant de l'alegria. — A veure ara hem de pensar que li podem respondre perquè no sembli desesperada. — Vaig dir-li. Ella hi estava d'acord i vam començar a pensar que li podíem respondre. Vam tenir diferents idees, però al final ens vam decidir per una:

MÒBIL XÈNIA: Chat Ben     (- Ben      · Xènia)

- Eiii Xènia, ja sé que no ens coneixem gaire, només ens hem vist un parell de cops i això, però saps que hem de fer aquell treball entre els dos cursos? Bueno era només si volies que ho féssim junts.

· Hola Ben, per mi perff!

· T'afegeixo a contactes, així podem parlar

- D'acord! Doncs ja anem parlant.

· Ok, doncs adeu!

- Adeu!

--

La Xènia estava molt il·lusionada, perquè això volia dir que es veurien moltíssim! Ja s'estava imaginant el que passaria. Al cap de 5 minuts d'explicar-me tot el que volia que passés.

— Clara ara vinc un moment, vaig al lavabo — Em va dir alhora que s'aixecava i sortia per la porta.

Em vaig quedar mirant el mòbil, ja que no tenia res millor a fer, però me'n vaig cansar i em vaig posar a mirar les sèries que hi havia a Netflix. Fins que va entra algú, vaig pensar que era la Xènia així que no vaig girar-me.

— Xènia, mira aque... — No vaig acabar la frase, perquè no m'havia acabat de girar que em vaig trobar amb el Matt. Em va repassar de dalt a baix encara que quan havia vingut a casa meva ja m'havia vist, però ara m'havia tret les vambes, per estirar-me al sofà i tampoc portava la camisa. No vaig poder evitar fer el mateix, el vaig resseguir amb la mirada, portava uns pantalons de xandall i una camiseta, bastant ajustada la veritat.

— Hola Clara, la Xènia crec que encara està al lavabo. — Em va dir.

— Hola, d'acord és que no pensava que anés a entrar ningú que no fos la Xènia. — Es va escurar la gola, ja que va pillar la meva indirecta.

— Ai sí, jo només he vingut perquè com que el Marc ha vist que ens portàvem més o menys bé, m'ha demanat si podia fer-li un favor. — Va semblar que dubtava, però va decidir continuar. — només vol que et pregunti si t'agrada ell.

— Però si tu ja ho saps, abans a casa meva ja m'ho has preguntat. — Vaig recordar-li estranyada.

— Ja, però és que el Marc no sap que abans he estat a casa teva. — Va aclarir. Ara ho entenia tot.

— Bueno doncs digues-li que t'he dit que no — Vaig dir-li. No em volia tornar a posar a la defensiva com havia fet abans a casa meva.

— A la seva ordre. — Va fer broma mentre es posava la mà al front — I et puc fer una altra pregunta?

— Aquesta també és de part del Marc?

— No, aquesta no. És només, que si jo t'agrado. — Va dir, estava molt nerviós i ho amagava molt bé, però ho vaig notar. Allò em va fer sentir somriure.

— I per què ho vols saber?

— Curiositat — Va dir amagant més el nerviosisme i fent-se el fort.

— Ah d'acord, si tu ho dius.

— Però em respondràs o no? — Vaig veure que cada cop estava més nerviós i allò em va fer somriure encara més.

— I si et dic que no vull respondre? — Vaig preguntar-li mentres reia fluixet en veure la seva cara.

— Bueno com vulguis — Va dir mentre començava a anar cap a la porta sense deixar de mirar-me. — però no m'has dit que no eh, això m'ho apunto. — Va somriure maliciosament, i se'n va anar sense deixar-me respondre. Després d'això com que la Xènia continuava sense aparèixer vaig decidir escoltar la conversa que hi havia a l'altre cantó de la porta, la cosa anava així.

— Què t'ha dit Matt? — S'apresurava el Marc.

— M'ha dit que no. — Em vaig sorprendre que no li digués res més. M'havia fet cas?

 — Només això — Vaig tenir la impressió que el Matt assentia amb el cap. — I que feies tanta estona allà si només t'ha dit un simple no? — Notava la veu del Marc furiosa.

— Res — Va dir secament el Matt, es notava que no volia continuar tenint aquella conversa. Al cap d'un segon o menys va entrar la Xènia, jo no m'havia adonat que encara tenia aquell somriure tonto a la cara, fins i tot després de sentir aquella conversa que m'havia posat els pèls de punta. Quan me'n vaig adonar el vaig treure de seguida, perquè així la Xènia no em faria un Xènia. "I que és un Xènia?" us preguntareu, doncs mireu amics meus un Xènia és una cosa que fa la meva millor amiga quan sap o pensa que hi ha algo que no li he explicat i em comença a fer una ràfega de preguntes, i la majoria de cops després d'això em quedo mig atontada.

— Bueno em penses explicar algo? — Em va preguntar amb un somriure ben ample a la cara, però sense deixar-me respondre van començar les preguntes. — Què feia el Matt aquí? T'ha preguntat algo? El què? Us heu liat? T'agrada? Li agrades? Que feieu els dos solets? Li has demanat que vingues? O ha vingut ell perquè sí? Què t'ha dit? Què feies amb aquell somriure quan he entrat? Què t'ha dit abans de marxar? Bueno, em penses respondre alguna pregunta?

A vegades em pregunto com pot pensar tan de pressa i com pot saber tantes coses tan sols mirant-me...

— A veure, com vols que et respongui si no em dones temps ni de respirar entre pregunta i pregunta, si vols pregunta'm coses, però a poc a poc.

— D'acord, primer explica-m'ho tot.

— Entesos, doncs estava mirant series que podriem veure i de cop he sentit que algú entrava... — Vaig explicar-li tot sense deixar-me cap detall, com faig sempre que li explico algo. Perquè sinó quan s'adona per qualsevol cosa que ha passat alguna cosa més i no li he explicat entra en pànic.

Després d'això li vaig ensenyar una serie que havia trobat a la Xènia i ens vam posar a mirar-la, quan cada una vam haver de marxar cap a casa, vam parar-la i vam decidir que ja la continuaríem mirant un altre dia. Vam sortir de la sala de cine i només de sortir vaig notar dues mirades fixes a mi, una de ràbia i l'altre dubtosa, vaig saber a l'instant de quines persones eren. No vaig girar el cap i vam anar directes a la porta. Vaig anar ràpid perquè el Matt no em pogués dir res, ja que després d'aquella conversa d'abans no volia que tingués més problemes amb el Marc, primer perquè és el seu millor amic i segon perquè el Marc si vol pot arribar a ser perillós.

Quan vam ser a baix vam veure que s'acostava un cotxe, era la mare de la Xènia, sempre que quedaven la venien a buscar en cotxe perquè vivia a l'altra punta del poble. Quan va haver marxat, em disposava a marxar quan algú em va agafar del braç...