Ell i ella

Capítol 10 Posta de sol

Quan el Matt va veure que ho buscava em va fer senyals amb les mans perquè m'assentes a la seva falda, no sabia que fer, l'únic que sabia era que no volia continuar estant dreta així que m'hi vaig assentar. Cada segon que passava el cor el bategava més de pressa, devíem estar-hi uns deu minuts, perquè hi havia moltes postes de sol. I totes eren molt maques, cosa que al final ens vam decidir per aquesta, però una mica diferent, amb una parella agafada de la mà al mig, com si estiguessin passejant per la platja:

Era molt maca i va ser l'única que ens va agradar molt a tots dos, però quan li vaig dir que hi havíem de fer una parella al mig va passar això:

— És molt maca, però hi podríem dibuixar la silueta d'una parella al mig, agafats de la mà, llavors seria encara més bonic - Vaig dir-li esperant ansiosa la seva resposta, va haver de pensar una mica.

— Però llavors ho espatllarem enana... — I va deixar la frase a l'aire. Al cap d'una mica vaig poder respondre.

— Vaa, porfa — Vaig suplicar-li amb cara de gosset abandonat, em vaig acostar a la seva orella i li vaig dir - sinó deixaràs de ser el meu noi preferit — Sabia que no s'hi resistiria i menys a allò.

— Ets molt mala persona, ho sabies? — Em va dir de broma.

— Veus, això tampoc m'ho havien dit mai — Vaig tornar-li a dir.

— Doncs ara ja sí

— I sobre la posta de sol, què? — Vaig preguntar-li.

— D'acord, vale, però només perquè ets tu

— Gràciess — Em vaig aixecar i li vaig fer un petó sorollós a la galta.

— Sí cada cop que et dic que sí a alguna cosa, m'has de fer un petó crec que ho faré més sovint — Em va dir a cau d'orella, abans de separar-se de mi i això va fer que em quedes paralitzada uns moments.

— Que tonto ets — Vaig dir-li quan ens vam haver separat. — Bueno comencem a pintar, no?

— Vale — Va dir amb molt entusiasme, cosa que em va estranyar. Després va anar a buscar la maleta a baix i jo em vaig quedar sola a l'habitació i vaig fer un TikTok. Una cosa que no havia explicat és que tinc uns 13M. Sí, són molts, però ningú a part de la Xènia ho sap, perquè no m'agrada dir-ho, per això no ho havia comentat. I després de fer el TikTok el vaig penjar i just en aquell moment va arribar el Matt.

— Què feies enana? — Em va preguntar quan em vaig asseure al seu llit.

— Res, només un TikTok. — Vaig respondre sense donar-li importància.

— I perquè no t'esperaves que jo vingues i el fem els dos? — Em va preguntar fent-se l'ofès.

— Perdó perdó, vols que en fem un?

— Clar — Em va respondre.

— Doncs fem aquest — Vaig dir-li ensenyar-li un. Quan el vam acabar de fer el vaig penjar, ell em va dir que li digués com em deia al TikTok, perquè em seguiria.

— Què passa? — Em va preguntar en veure la meva cara.

— Res, res. Em dic així — I li vaig ensenyar, esperant la seva reacció.

— Com?! Que la meva millor amiga té 13M de seguidors? Això m'ho tenies molt amagat eh — Em va dir flipant encara.

— Sí... — Vaig dir una mica avergonyida.

— Però perquè m'ho dius així? Però sí això és molt guai! Però no et segueix ningú que coneixes? — Em va preguntar estranyat.

— No, només la Xènia i ara tu. — Vaig dir-li secament.

— Em sento molt afortunat — I de seguida es va posar a donar-li like a tots els meus vídeos.

— Però no li diguis a ningú porfa — Vaig demanar-li.

— No entenc perquè no, però com tu vulguis enana — Em va respondre ben content.

— Doncs comencem a pintar, no? — Vaig preguntar-li emocionada.

— Vale

Ens vam posar a pintar i la veritat és que ens estava quedant molt bé, només ens quedava acabar de fer la sorra i quan s'assequés tot fer-hi les siluetes. Però de cop, vaig notar una cosa al braç i me'l vaig mirar, era pintura.

— Eii, què fas? — Vaig preguntar-li rient.

— Pintar-te, que no ho veus enana? — Va dir mentre em tornava a pintar.

— Espera! No em puc tacar la roba — Vaig recordar.

— Doncs treu-te-la

— Si clar ja t'agradaria. Sinó vaig a casa meva a buscar roba. — Vaig dir una mica trista.

— No, no fa falta ja et deixo jo alguna camiseta que es pugui embrutar. — I això va fer.

Jo em vaig treure la meva samarreta d'esquena a ell i em vaig posar la seva. Ell en comptes de canviar-se només se la va treure! Quan em vaig girar perquè ja m'havia canviat em vaig quedar embovada mirant-lo. Estava més fort del que semblava i també era més guapo, però després vaig poder reaccionar a temps per apartar-me abans que em tornes a pintar. Quan estava d'esquena a mi li vaig començar a pintar el braç, però ell va reaccionar de pressa i em va pintar el coll. Vam estar una bona estona així, fins que em vaig rendir i em vaig tirar al llit.

— Ja està, que m'he cansat — Vaig dir en senyal de rendiment.

— Vale. Crec que estàs en baixa forma eh — Em va refregar — Algun dia haurem d'anar a córrer els dos, a veure si aguantes més.

— D'acord, però pobre de tu que no m'apretis. Perquè a la mínima que em canso i trobo un banc m'hi assec — Vaig dir rient i ell també va riure.

— I què vols fer ara que hem d'esperar que s'assequi? — Em va preguntar.

— Doncs no sé, potser dutxar-nos — Vaig respondre-li a l'instant. Però en veure la seva cara de pervertit em vaig penedir d'haver dit aquelles paraules.

— Així que vols que ens dutxem junts? Carai sí que vas ràpid — Va dir sense poder parar de riure.

— Ets un pervertit. Qui es dutxa primer? — En veure que no responia em vaig autorespondre — Doncs em dutxo jo, però no se t'acudeixi entrar.

— No no, tu tranquil·la. — Em va dir, però abans que tanques la porta va afegir — Em dius la contra del teu mòbil?

— Per? — Vaig preguntar confosa.

— No sé, per fer algun TikTok i perquè soc el teu millor amic o és que ho has oblidat enana? — Em va acusar.

— Vale, és 080623! — Li vaig dir sense estar gaire convençuda i quan havia tancat la porta em va dir des de l'altre cantó.

— Després et diré la meva

Em vaig dutxar tranquil·lament, però quan em vaig haver de vestir em vaig adonar que a la meva roba estava tacada.