La Clara coneix un noi que sabia que existia des de tota la vida. Però mai s'havia plantejat conèixer-lo a fons ni fer-se amiga, menys que li acabés agradant. Tot és possible, no?
Quan vaig arribar a casa em vaig dutxar i em vaig posar això:
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Vaig sortir de casa i vaig anar cap al parc, mentre anava vaig enviar-li un missatge al Matt, el missatge deia: Hola Matt, podem parlar porfa. No et posis així, no és veritat el que t'he dit, a més et trobo a faltar 😢💙
No vaig esperar per veure si em responia, perquè sabia que no ho faria, encara que ho veigues, no em respondria, almenys fins a l'endemà. Estava molt trista i era veritat tot el missatge, el trobava molt a faltar. I no havia passat ni un dia.
- Hola Clareta - Va saludar-me el Biel i em va venir a abraçar.
- Hola. - Vaig dir una mica trista, ho podria haver amagat, però era el meu millor amic i confiava en ell.
- Què et passa? - Em va preguntar.
- Soc idiota. - Vaig dir-li sense pensar.
- No ets idiota, clar que no. - Em va fer somriure un mica - Qui t'ho ha dit això? Aquell amic teu, el Matt? - Va dir enfadat quan ja ens havíem assegut en un banc.
- No! No m'ho ha dit ningú, i menys ell - Vaig defensar-lo, encara que estigués una mica enfadada amb el Matt. - És que avui mentre corríem... - Li ho vaig explicar tot, però sense dir-li que li havia dit al Matt que m'agradava el Biel, li havia explicat al Biel, que jo li havia dit al Matt que m'agradava un nen que no coneixia.
- I encara no t'ha contestat al missatge? - Em va demanar enfadat.
- No, encara no, però l'ha vist... - Vaig explicar-li. - És que no entenc perquè s'ha posat així, si era broma i ja li he dit i ... - Vaig començar a dir.
- Doncs perquè li agrades, tots els nois que t'han conegut mentre jo et coneixia, s'han enamorat de tu... - Em va tallar. Quan va dir allò em vaig quedar paralitzada.
- De veritat? - Vaig preguntar-li sorpresa.
- T'ho juro. Simplement, no han tingut el valor de dir-t'ho, però com que sabien que era el teu millor amic doncs em venien a preguntar consell a mi... - Em va explicar.
- I tu que els hi deies? - En fer aquella pregunta va aparèixer un somriure dubtós a la seva cara.
- Doncs... la veritat és que els deia que no s'acostessin gaire a tu... - Em va dir avergonyit.
- Però, per què? - vaig demanar-li confosa. - Espera, també li vas dir al Toni?
- Sí, li vaig dir al Toni...
- Però si tu sabies que m'agradava! - Vaig mig cridar-li enfadada.
- Ja, però és que tu m'agradaves! - Se li va escapar en aquell moment. Hi va haver un silenci incòmode, fins que algú em va trucar. Era el Matt, quan el Biel ho va veure em va demanar - Emm, el puc contestar jo?
- No, millor que no, és una conversa privada... - Vaig explicar-li mentre marxava dos metres lluny i el Biel es quedava mirant el mòbil una mica trist.
- Hola Matt. - Vaig dir seca, perquè estava enfadada amb ell.
- Hola enana... - Va dir sense estar gaire convençut, però jo vaig decidir deixar-lo parlar. - Em sap molt greu haver-me posat així, de veritat, i no t'he parlat, simplement perquè havia d'assimilar-ho...
- Escolta, - El vaig tallar - que ja et vaig dir que no era veritat - Vaig recordar-li.
- Ja, però jo m'ho creia, em pensava que era veritat. I doncs només té trucat per això, simplement per poder parlar, encara que ja sé que pel mòbil no es pot gaire... - Em va explicar.
- Tens raó. - Vaig dir sense afegir res més, la veritat em feia pena, però seguia una mica enfadada amb ell.
- Si vols pots venir a casa meva i així podem parlar tranquil·lament. - Em va demanar.
- La veritat és que ara... - Quan em vaig girar cap al Biel per mirar-lo mentre li deia al Matt que no podia, vaig veure que el Biel em deia adeu amb la mà i marxava, sense deixar-me ni dir-li adeu. - Saps què? Sí que puc venir.
- D'acord, doncs jo t'espero ja vindràs. - Després vam penjar i jo vaig començar a anar a casa seva. Al cap de 6 o 7 minuts vaig ser a casa seva i vaig tocar al timbre.
- Hola enana - Em va saludar el Matt quan em va obrir la porta.
- Hola - Vaig dir-li una mica seca, perquè entengués que no ho havíem arreglat del tot. Vam acabar pujant a la seva habitació com de costum.
- Escolta, em sap moltíssim greu. T'ho juro, és que simplement no sé què em va passar. - Em va repetir.
- Ja, si això ja ho he entès. El problema és que encara no sé perquè no em vas dir res, jo només volia un "necessito estar sol un temps" o simplement "estic bé, necessito pensar". - Vaig confessar-li.
- Ja ho sé, però no sé perquè vaig reaccionar així, i vull que sàpigues que no ho tornaré a fer, de veritat, tu et pots enamorar de qui vulguis. I si t'agrada el Biel, doncs millor per tu. - Jo encara no entenia perquè continuava pensant que m'agradava el Biel, ja li havia dit molts cops que no, però ell encara parlava. - I doncs això, pots confiar en mi pel que vulguis. Si vols t'ajudo amb el Biel i... - En aquell moment i li vaig fer un peto, ell es va quedar parat un moment, però va reaccionar bastant de pressa. El cor m'anava a mil i ell em va agafar per la cintura sense deixar de besar-me. Cada cop tenia més calor, però m'era igual, en aquell moment només podia pensar en ell i jo, tot al nostre voltant desapareixia i només quedàvem ell i jo. Agafats mentre ens fèiem petons, era increïble, el vaig agafar del coll i em va acostar cap a ell, i vam quedar enganxats, no volia que aquell moment s'acabés mai, volia continuar així, sense pensar en res, només gaudint.
- Matt, has de... - Va començar a dir la germana del Matt mentre entrava a l'habitació, jo em vaig separar d'ell ràpid i em vaig asseure al seu llit. - Perdó perdó, només venia perquè el Matt ha d'anar a entrenar... - Va dir la seva germana clarament incòmoda amb aquella situació i va marxar ràpid.
- Escolta, perdó, m'he deixat anar... - Em va dir ràpid el Matt.
- Em, no passa res, jo també. - Vaig dir una mica incòmode. Mentre ell es preparava la maleta.
- Vols venir al meu entrenament? - Em va preguntar mirant-me mentre tancava la maleta.
- Val - Vaig dir emocionada. - Però abans hem de passar per casa meva, que em canviaré.
