Ell i ella

Capítol 5 "Xisme"

Abans de marxar, el Matt, va aprofitar que la meva germana estava al lavabo i em va dir adeu, perquè no crec que s'hagués atrevit a dir-me res amb ma germana al davant, concretament va dir això:

— Bueno adeu Clara, suposo que quan estigui amb el Marc ja ens veurem... — Va semblar que em volia dir alguna cosa més, així que li vaig posar més fàcil.

— I? — Li vaig preguntar estranyada.

— Bueno, emm. Si et veig pel carrer et puc saludar? És perquè no et posis igual que quan t'ho fa el Marc, saps. — Em va dir esperant una resposta. Em va costar assimilar-ho, però al final vaig reaccionar.

— D'acord, sí. Bueno doncs adeu — Em vaig acomiadar ràpidament perquè passes aquell moment tan incòmode.

Quan la meva germana va tornar del lavabo em va demanar si el Matt m'havia dit algo. I clar com que no li volia dir res de la nostra conversació doncs li vaig dir que no, que només m'havia dit adeu.

Just en aquell moment va arribar la Xènia, havia arribat molt tard, però almenys estava aquí! Només arribar vaig agafar el mòbil que estava carregant-se i vam marxar directe cap a fora, per poder parlar amb intimitat. Vam decidir que aniríem a comprar algo i després a l'Espai Jove.

— He vist el xisme marxant de casa teva. Què ha passat al final? — Em va insinuar la meva millor amiga.

— A veure... — Li ho vaig començar a explicar tot sense deixar-me un detall, bueno crec.

— Mare meva, mare meva, Clara. Tens un altre admirador! — Va bromejar la Xènia, rient.

— Que va, si no li agrado. Només em troba guapa, res més. — Vaig aclarir-li a la meva millor amiga.

— I a tu t'agrada? — Em va preguntar, com si hagués notat algo quan parlava, cosa que la feia sospitar de què m'agrades. 

— No, si a més tampoc el conec quasi — Em vaig defensar, una mica massa ràpid de què m'hauria agradat. A més, per rematar-ho em vaig posar vermella de dalt a baix.

— Bueno, ja veurem d'aquí a un temps a veure què dius. — Va insinuar la meva millor amiga.

Vaig decidir no fer-li gaire cas, perquè ella a vegades és molt somiadora, però algo dintre meu em deia que aquest cop no, encara que era igual, ja hi pensaria més endavant. Ara a disfrutar amb la meva millor amiga. En arribar al supermercat vam comprar una bossa de patates i algunes xuxes diferents, per anar a fer una mica de pícnic! Vam decidir anar al parc i que després com que feia una mica vent i no havíem agafat jaquetes ja aniríem a l'Espai Jove. Jo la veritat estava resant que quan hi anéssim no hi haguéssin els grans (tots els nens de l'edat de ma germana). 

A ella li agrada un nen que es diu Ben i també té 16 anys igual que el Matt i ma germana. Ens ho vam passar molt bé quan estàvem al parc, bueno sempre m'ho passo genial quan estic amb ella. La veritat tenia un mal pressentiment, però el vaig deixar marxar per poder passar-m'ho bé.

Quan ens vam acabar tot el menjar, bueno menys les xuxes que ens les vam reservar. Vam anar a l'Espai Jove i com que els grans sempre hi van, ens els vam haver de trobar. Només arribar ja van començar...

— Hola, que feu aquí? Que ens heu vingut a veure? — Va insinuar el Marc només d'entrar, fent baixar i pujar les celles.

— Ja t'agradaria, però no. Hem vingut per estar tranquil·les, així que no ens molestis. — Vaig dir-li només d'entrar.

— Bueno, algú està enfadada. — Va riure el Marc.

Vaig veure que el Matt em mirava com si em volgués saludar, però no sapigues com fer-ho.

— Hola Clara. — Es va decidir a dir-me algo, la veritat em vaig alegrar que ho hagués fet. Només per veure si el Marc callava una mica. I la veritat va funcionar, el Marc va callar i es va mirar el Matt amb una cara de descol·locat, em vaig començar a posar vermella.

— Hola Matt, aquesta és la meva millor amiga es diu Xènia. — Vaig saludar-lo somrient.

— Hola Xènia — La va saludar alegrement — Encantat de conèixer-te, si a la Clara li caus bé a mi també.

Vaig notar que em posava vermella del tot així que no vaig deixar que la Xènia pogués respondre i la vaig portar a la sala de cine. Quan vam ser allà, em va mirar intentant treure'm alguna cosa, com si es pensés que m'havia deixat algun detall important.

— Què vols que et digui Xènia? — Vaig somriure-li innocentment perquè parés de mirar-me d'aquella manera — Si no ha passat res abans, deixa de somiar, no passarà mai! Primer ell és dos anys més gran que jo i a sobre va amb el grup de la meva germana, segon no m'agrada i tercer jo a ell tampoc.

— Bueno el que tu diguis — Va desconfiar de mi. 

Llavors ens vam posar a ballar Tik Toks i tal. La veritat en vam ballar mooolts, sense exagerar, perquè no teníem res millor a fer. Fins que a la Xènia li va arribar un missatge d'una persona...