Ell i ella

Capítol 21 L'acord

- Va Matt para, que arribarà el Biel - Vaig recordar-li i va parar una mica decebut, es va aixecar del llit i es va assentar a la butaca.

- Enana jo si fos tu em pentinaria una mica abans que vingui el dels Estats Units, sinó no hauré sigut jo el que ens ha delatat. - Em vaig posar vermella a l'instant i ell va somriure mentres jo em pentinava amb la mà. En aquell moment va entrar el Biel per la porta i es va quedar parat, sincerament no sé qui s'esperava que hi hagués.

- Hola Biel, aquí tens la dessuadora - Vaig donar-li una mica incòmode, ja que continuava vermella.

- Hola Clareta - Em va abraçar i li va fer una mirada al Matt, que si les mirades matessin ja estaria mort i enterrat. - Què fa aquest aquí?

- Hola, estic aquí eh - Va dir el Matt començant-se a mosquejar.

- Ja, però no estic parlant amb tu. - Va rematar el Biel.

- De debò? És necessari? Estic en un puto hospital, he passat la nit aquí, només us creueu un segon i ja us esteu esbarallant? Sembleu nens de P3, madureu d'una puta vegada! - Vaig explotar, no ho aguantava més. Val, direu, però si s'acaba de liar durant mitja hora amb el Matt, m'és igual no suporto que es portin malament, si volen que no es parlin, però collons ja cansen.

- Tens raó Clara, - Va dir el Matt i es va acostar al Biel, quina por que em feia. - no ens hem de portar bé, però tampoc malament, què tal coneguts? - Va seguir el Matt donant-li la mà, la veritat no m'ho esperava, però em va agradar i molt.

- Coneguts, sona bé - Va respondre el Biel encaixant-li la mà. Realment si es portessin bé, podrien ser molt bons amics. - Bé jo ja he de marxar que la meva mare m'espera. 

- Adeu Billy. - Vaig acomiadar-me i just després va tancar la porta. - Ara que tornem a estar sols, hauríem de parlar d'això, no? - Vaig dir mentres ens assenyalava amb la mà.

- CLEAR CLEAR CLEAR!!! - De cop va entrar a Xènia per la porta com una esperitada. - Perdó, perdona'm de veritat, perdó perdó perdó!

- Però que passa? - Vaig preguntar confosa.

- Perdó per no haver vingut. Recordes que aquest cap de setmana vaig anar a la casa del bosc amb els meus avis, doncs a sobre els meus pares em van treure el mòbil! - Em va explicar tan ràpidament que em costava d'entendre.

- Xènia, ja ho sé, ho he suposat - Vaig dir-li perquè es tranquil·litzés, si fos sincera la veritat no me n'havia adonat amb tota la moguda.

- Gràcies Clear ets la millor! - I em va venir a abraçar, just després de deixar-me es va fixar en el Matt - Ei hola Matt.

- Hola Xènia - Va saludar-lo ell.

- Crec que m'has d'explicar bastantes coses eh - Em va dir la Xènia mirant-me de reüll.

- He pillat la indirecta, ja me'n vaig - Va riure el Matt, però abans de marxar em va venir a fer un petó a la galta i jo vaig somriure com una ximple.

- Entesos Clara, m'ho explicaràs? - Es va començar a desesperar la Xènia en veure que no reaccionava després que el Matt sortís per la porta.

- Ai sí, perdó. - Vaig riure tontament, de veritat havia de deixar de fer això. - Doncs mira... - Vaig començar a explicar-li tot sense deixar-me ni un detall però cap ni un, perquè era de les coses més increïbles que m'havien passat.

- Mare meva, Clear, ho sabia! - Va recriminar-me i jo em vaig posar vermella.

- Bé podria ser que tinguessis raó - Vaig acceptar.

- Tinc raó, - Va respondre i va venir a abraçar-me. - de debò perdó.

- Que no passa res, si et soc sincera, amb tota la moguda quasi ni me n'he adonat - Vaig riure nerviosa.

- Vaja dos estem fetes! - I ens vam posar a riure.