La Clara coneix un noi que sabia que existia des de tota la vida. Però mai s'havia plantejat conèixer-lo a fons ni fer-se amiga, menys que li acabés agradant. Tot és possible, no?
Quan vam arribar a casa meva vam pujar a la meva habitació, i mentres ell la mirava jo vaig anar al lavabo per canviar-me i posar-me això:
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Quan vaig sortir el Matt es va quedar un moment mirant-me de dalt a baix, embovat.
- Ei, terra trucant al Matt! - Vaig dir-li rient mentre li passava una mà per davant la cara.
- Perdó, perdó, - Va dir el Matt sense deixar de mirar-me. - Anem?
- Som-hi - Vam anar cap al camp de futbol i mentre parlàvem. Vam arribar al cap de poc.
- Hola nois - Va saludar el Matt a tots els del seu equip, jo em vaig quedar allà parada com una idiota. - Aquesta és la Clara, - Va dir mentre em passava un braç per l'espatlla. - segurament ja la coneixeu de vista, és la germana de l'Alexia.
- Hola! - Em van anar saludant tots, ja els havia vist a vegades a l'insti, però no hi havia parlat.
- Hola Clara. Per cert, Matt, ves amb alerta que si l'Alexia s'assabenta d'això estàs mort. - Va dir un noi assenyalant-nos als dos com si tinguéssim algo. Era el Pol, el gracioset pel que es veu.
- No tenim res, som amics i ja està - Va dir llançant-li una mirada assassina.
- Clar, el que tu diguis... - Va respondre-li el Pol sense creure-ho. Llavors van començar a entrenar i es van posar a donar voltes i a escalfar, mentre l'entrenador, que em va caure genial, em va dir que podia xutar al Jan, al porter. Jo jugo a futbol, jugo a un equip bastant bo i faig de central, m'agrada molt el futbol i soc bastant bona.
- Així que tu ets la germana de la Alexia, no? - Em va preguntar el Jan, mentre anàvem a la porteria.
- Sí
- I què hi ha entre tu i el Matt? - Em va preguntar aixecant i baixant les celles.
- Res, ja ho ha dit, som amics i prou - Vaig repetir.
- D'acord, però si vols que et digui la veritat, mai l'havia vist mirar a ningú així... - Em va confessar. - I ha tingut diverses xicotes. - No vaig saber que dir-li així que només vaig esperar en silenci a què arribéssim a la porteria. Primer el vaig escalfar i després vaig començar a xutar-lo. Primer a les mans, però més tard ja xutava de veritat. Soc bastant bona xutant, perquè soc defensa i normalment xuto del faltes... Vaig començar a xutar i primer vaig xutar bastant malament, però a mesura que xutava cada cop ho feia millor, no totes entraven, ja que el Jan és bastant bo, però en vaig tirar alguna per l'esquadra i als costats que van entrar.
Després de xutar a l'esquadra vaig sentir uns aplaudiments i em vaig girar. Hi havia tots els de l'equip mirant com xutava, i pel que semblava hi portaven una estona sense que jo me n'adones...
- Què bé que xutes enana - Va dir amb un to de sorpresa el Matt.
