No tot són finals feliços

Bany

Observava com s'anava omplint la banyera. De mica en mica anava sortint aigua calenta que emplenava la banyera on prendria el bany. Va agafar el pot amb les sals de bany verdes i en va agafar un bon grapat. Va col·locar la mà dintre l'aigua calenta i mentre sentia com s'escaldava la mà, les sals es dissolien en l'aigua. Va agafar un altre grapat i en va repetir el procés. Finalment, es va mirar el pot i el va submergir sencer dintre l'aigua, que es va anar tenyint de verd de mica en mica. Aviat un aroma va inundar la sala de bany.

Es va despullar, va ficar un disc de música a la ràdio i es va ficar dintre la banyera. Aviat l'escuma que avien provocat les sals va inundar-la i ella es va deixar fer, va deixar que la escuma l'acollís entre els seus delicats i perfumats braços, va deixar que la escuma la embolcallés, va deixar que l'escuma la cobrís, sencera.

Li agradava estar-se a la banyera. Des de petita s'havia transformat en una de les seves passions favorites, però malgrat tot no es banyava gaire, ella. Creia que quan menys sovint ho feia, més luxós, més especial seria. I en efecte, no s'equivocava: banyar-se era tot un luxe, banyar-se l'ajudava a tranquil·litzar-se, a serenar-se, l'ajudava a superar els mals dies i a afogar les penes. Però sobretot, l'ajudava a pensar i a oblidar. Semblava una paradoxa, gairebé. Alguns dies pensava en el seu futur, en el que volia fer l'endemà, en les decisions series que contenien grans responsabilitats de la seva vida o fins i tot, rumiava si hauria d'expressar els seus sentiments al noi que estimava.

Altres vegades, però, només volia submergir-se en l'escuma, deixar-se endur per la música i oblidar-se de tot, del merda de dia que havia tingut, de les seves preocupacions, a vegades volia tornar a ser una nena quan la seva mare la protegia de tot, quan el seu pare li llegia un conte cada nit abans d'anar a dormir, quan tot es solucionava plorant.

Va sospirar, es va encendre una cigarreta i va començar a fumar. Movia la mà al so de la música dibuixant petits cercles o línies verticals, horitzontals i diagonals imaginàries, tan feia el que dibuixés, la qüestió era seguir el ritme de la música.

Va fumar una última vegada i va apagar la cigarreta, abans de llençar la burilla per la petita finestra mig oberta que hi havia a sobre la banyera per evitar la acumulació de vapor. 

Va agafar una tovallola blanca com la neu i es va eixugar, primer el cabell, després el cos, i finalment es va embolcallar com si fos un vestit.

Va obrir la tapa i tota l'aigua de la banyera es va anar pel clavegueram, tan ràpid com havia aparegut i amb l'aigua els seus somnis, els seus records, els seus desitjos, els seus pensaments, tot, se'n va anar pel desguàs.