No tot són finals feliços

Ginesta

Col·loco un ram de ginesta a la catifa de l'entrada de casa seva i pico al timbre. Entro a casa i tanco la porta d'una revolada i em dedico a mirar per l'espiell com ella obra la porta, mira a ambdós costats i agafa el ram, l'olora i en llegeix la nota. Acte seguit somriu i torna a entrar a casa.

Estic enamorat d'ella des de que la vaig veure arribar amb la seva maleta color crema, després que passés el camió de les mudances a col·locar-ho tot. Malgrat tot, el primer cop que la vaig veure va ser el dia que va aparèixer amb la seva maleta. No la vaig veure ni quan va comprar el pis ni quan va tramitar la mudança. Aquell dia, ens vam creuar al replà.

'Hola, veí', em va dir. Jo li vaig somriure i des d'aquell dia he estat enamorat d'ella. Des d'aquell dia li deixo un ram de flors a la catifa amb una nota. Li vaig donar el meu número de telèfon però mai m'ha trucat ni m'ha deixat cap missatge. Li vaig dir com em deia -un pseudònim, és clar- i la vaig citar a una cafeteria un dia, però no va aparèixer.

Aquell mateix dia, però, me la vaig trobar al replà -al llarg dels mesos que porta vivint aquí hem iniciat una bonica amistat que no va més enllà de quedar-nos estones parlant quan ens trobem per casualitat- i em va explicar que el noi de les flors -que és com ella m'anomena- l'havia citat a una cafeteria però no havia pogut anar. Jo me'n vaig alegrar perquè vaig saber que no m'havia deixat pas plantat.

Sempre que parlàvem, em preguntava si no veia pas un noi que li portava flors cada matí. Jo sempre negava amb el cap.

Surto de casa disposat a anar a la feina i ella també surt: sempre sortim alhora.

-Mmm. Ginesta?

-Sí, el noi de les flors m'ha portat la meva planta preferida- S'agafa un petit tall que havia format part del ram i l'olora.

-Per què no quedes amb ell?

Ella remuga, però em contesta.

-Em fa por fer-li mal. Estic enamorada d'una altra persona.

L'ascensor arriba i sortim els dos, ella amb un somriure, jo fingint-ne un. Em crema per dintre. Ara sé que el seu cor pertany a algú altre.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Em disposo a col·locar un ram de flors com cada matí, aquest cop torna a ser ginesta. Però aquesta vegada, sembla que algú se m'ha avançat perquè ja hi ha una nota a la catifa. Deu ser del seu enamorat. La agafo i comprovo sorprès que posa "per al noi de les flors".

Obro la nota i hi llegeixo: "No cal que portis més flors. Estic enamorada del meu veí. Ho sento."

La meva felicitat és increïble. Truco al timbre i em tapo la cara amb les flors. Ella apareix i tot i que no la puc veure, sento que somriu.

-Sóc el noi de les flors.

I li entrego el ram. Però m'adono que ella no és qui m'ha obert la porta. És un policia.

-Mmm... I... la... I la Julie?

Ell em mira i posa cara de llàstima.

-Ho sento. L'han trobat morta aquest matí.

-Però... però... No pot ser. Llavors, perquè no hi ha cordó policial? Per què no han agafat la nota que hi havia a la catifa?

-Perquè l'han trobat ofegada al riu. Hi havia símptomes de violència. Ja han detingut al culpable: un exnòvio que no ho havia portat bé que el deixés. Per això va venir a viure aquí. Hem llegit la nota. És el veí, oi?

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * 

Col·loco un ram de ginesta sobre la seva tomba, com cada matí des de que va morir. Després de parlar amb aquell policia, em van portar a declarar. Havia estat una lluitadora, la Julie. Havia patit per part del seu exnòvio i mai m'havia comentat res, per no fer-me patir. Si ho hagués fet, potser ara seria viva. Potser si m'hagués declarat abans, en comptes d'anar sola hagués anat amb mi i l'hagués pogut defensar. Potser ho podria haver evitat. Potser no. Ara em quedo amb el dubte, de què hagués passat.

Crec que, una de les coses més tristes de tot, és que mai va arribar a saber que jo era el noi de les flors. Potser sí. Potser no. Potser, fins i tot, va pensar que era el seu exnòvio: això explicaria la ràbia que havia sentit els primers dies en rebre les flors. Però devia descartar la opció en llegir les notes que li enviava. No ho sé.

Cada dia vaig a la tomba i li porto un ram de ginesta, li llegeixo un poema o simplement hi parlo. Em sento millor així.

Crec que avui ja he parlat suficient amb ella. Li col·loco ben col·locat el ram, i li faig un petó a la tomba, com si li pogués transmetre a ella.

-T'estimo, Julie