T'he oblidat

3 - ET NECESSITO

LIA:

Esperant a l'aeroport recordo la nit anterior, bé només fa unes hores. El missatge de la Gal·la, "Tinc un problema, Lia", "Et necessito" va fer que deixés tot el meu entorn apart. Vaig acomiadar-me ràpidament dels nostres dos amics i vaig marxar a casa. Allà vaig completar la reserva del vol i vaig fer-me una petita maleta traient dels calaixos més amagats la roba més gruixuda i abrigada, que només feia servir quan tornava a casa, sabent que allà la necessitaria tota.

Ara, sent només les quatre del matí comprovo que tot estigui en ordre i que l'avís al meu director sobre els meus dies de vacances hagi estat acceptada, i també el del Pol sobre la meva falta al bar afegint-li el número de contacte d'un company meu que mereix una oportunitat dalt l'escenari. Tot bé. Al meu costat una petita motxilla, després d'haver facturat la maleta, amb algunes peces d'abric i la meva eterna companya, una llibreta. La fullejo una mica i veig algunes de les cançons que encara no he acabat i d'altres que estan sent revisades per una discogràfica.

...

Durant les dues hores i mitja que ha durant el meu vol no he tancat els ulls, però he omplert pàgines amb lletres de noves cançons. He observat la gent del meu entorn, les hostesses donant indicacions, un pare fent les cues a la seva filla inquieta, una parella gran amb els seus néts. He vist com deixàvem de tocar el terra i com a poc a poc desapareixia casa meva.

Durant les gairebé tres hores que porto assentada al taxi que em duu a casa la meva millor amiga si que he pogut descansar una mica però ara no puc desempegar la meva vista dels magnífics paisatges que m'envolten. La natura verda que ens acompanya fins arribar al poble.

A les 11 ja sóc davant de casa seva i ella m'espera amb la porta mig oberta, m'afanyo a treure tot el meu equipatge i ja dins de casa l'envolto entre els meus braços. agraeixo que la xemeneia estigui encesa ja que els pocs minuts que he estat a fora m'han estat suficients per comprovar la baixa temperatura.

La Cora s'apropa a mi i jo l'alço entre els meus braços. Gràcies a l'ajuda de la meva amiga aconseguim desfer la meva maleta en menys de deu minuts a l'habitació d'invitats, que serà meva durant aquesta setmana.

Aprofitem el sol que fa ara i que la Gal·la m'ha advertit que no tardarà en desaparèixer per donar un tomb ben abrigades i descobrir els encants d'aquest petit poble que ja vaig conèixer fa uns mesos.

Durant el camí ens anem trobant veïns als quals la Gal·la em presenta amablement i puc veure la il·lusió que li fa que finalment sigui allí, al seu costat. Entrem en una cafeteria decorada de forma càlida i la Gal·la demana l'especialitat salada de la casa. Amb això en tindrem prou per dinar i no ens caldrà cuinar.

Un cop a casa ens afanyem a parar la taula i posar-nos ben aviat davant del menjar. Només passa mitja hora de les dotze i sé que la meva amiga està ja acostumada a aquest horari, per avui el meu cos acceptarà aquest àpat tant d'hora ja que no menjo res des de que he aterrat a Londres fa unes quantes hores, el que realment em preocupa serà el que pugui passar durant els pròxims dies.

Una hora més tard ja hem rentat tots els estris utilitzats i jaiem estirades damunt la moqueta que cobreix tot el terra de l'habitatge, en aquest moment em disposo a aclarir el problema que m'ha fet arribar aquí en menys de vint-i-quatre hores i que la Gal·la encara no ha mencionat.

- Vinga Gal·la, què passa?

- Tinc por, molta – l'abraço.

- Jo estic aquí amb tu i res dolent passarà. Explica-m'ho bonica, perquè sinó ni jo ni ningú et podrà ajudar.

- Tinc una falta... De més d'una setmana.

- I t'has fet un test? – nega – Doncs ho hem de confirmar, Gal·la.

- Ja, però no vull... – la miro interrogant-la amb la mirada. – Farà cosa d'un mes que em vaig embolicar amb un del poble, havíem quedat unes quantes nits i va sorgir, també havíem begut, jo bastant per oblidar. El problema és que... la setmana anterior... Això no t'ho vaig explicar i em sap greu fer-ho així, però va venir l'Arnau, va avisar-me que estava per Londres i que em volia veure. Vaig convidar-lo a passar el cap de setmana aquí i així ho vam fer. Vam estar bé, molt bé. vam parlar, riure, passejar, tot va tornar a ser com fins fa uns mesos. Però el diumenge... vam discutir i aquesta discussió és va acabar al llit. – plora.

- Per tant, el problema és que no sabem de qui podria ser. – afirmo. Ella s'abraça a mi plorant. – Farem una cosa, primer descobrirem si realment estàs embarassada i després ja mirarem que fem amb l'altre problema. D'acord? – assenteix.

...

Camino pels carrers gelats de Bibury fins a la farmàcia que m'ha indicat la Gal·la. Penso en tot el que m'ha dit durant els últims minuts. Aquest matí s'ha despertat i ha tret tot el que la nit anterior havia menjat. Que era impossible que fos ressaca perquè no havia begut ni una gota d'alcohol, i que llavors s'havia fixat en que la seva puntual regla encara no l'havia visitat.

Em defenso tant bé com puc amb l'anglès i amb el predictor a la mà torno cap a casa. La Gal·la em rep amb nervis, sense poder deixar de tremolar. La faig tancar al bany i mentrestant espero a fora mirant les meves xarxes socials.

La meva última cover que vaig penjar ahir al matí des de la catifa de casa meva amb la guitarra, que ara trobo a faltar, entre els meus dits, ha aconseguit superar les visualització de les anteriors. Però una fotografia on surto jo mateixa navegant entre les tecles del piano del bar la nit anterior capta la meva atenció. La mateixa persona que ahir a la nit em mirava fixament ara compartia una imatge meva acompanyada de la paraula "màgia" en majúscules. El meu cor batega amb força. Definitivament ha tornat.

En el mateix instant que la Gal·la obra la porta, una notificació m'avisa que tinc un correu electrònic. Un correu on l'emissor és la discogràfica i que l'únic que puc llegir és:

Benvolguda Lia,

Ens adrecem a vostè per comunicar-li la nostra decisió respecte les cançons enviades el passat divendres. Després de ser escoltades per diversos productors, i pel representant, s'ha pres la decisió de...

Un correu que dictarà el meu futur i un predictor que marcarà el de la meva amiga. Però ara només puc estar pendent del que diu aquest aparell que tremola a les seves mans.