LLUNA BLANCA

3-Nit fosca

La criatura es posa justament davant de la porta fent que per sota de la paret es puguin veure les potes, els dos joves fan un petit salt per espantar-se en veure aquelles potes.

Richard: Però? Què se suposa que fas?

En acabar la frase s'escolta un fort morbull, els dos joves un pèl espantats es posen bé la rova.

De cop i volta de la porta surten cinc urpes negres que lentament van baixant fent uns talls en ella.

En extreure les urpes aquella criatura surt disparada cap a la finestra fent que es xafi tota produint que la criatura caigués capbaix al camp de futbol.

Richard i Maria surten espantats del lavabo, sorpresos pel de la porta i el de la finestra,

Maria: Què ha passat?

Richard: Oblideu tu sol martxa a la teva habitació, si diem una cosa pensaran que ens ho hem inventat.

De mentrestant en el camp de futbol un grup de companys de classe estaven jugant a futbol.

De cop escolten com els vidres es xafen i des de lluny veuen com algú gran cau al final del camp on estava totalment fosc.

Espantats s'allunyen del soroll, un dels companys xuta la pilota per veure que hi havia, però al cap d'uns segons s'escolta un fort soroll, espantats un d'ells pregunta si hi havia algú, pel qual entre la foscor surt una massa petita blanca que en caure es veu la pilota destrossada, i quan tornen a mirar entre la foscor veuen dos punts grocs brillants.

En veure això tots tremolant i espantats van retrocedint lentament fins que la criatura dona una passa fent que sigui visible per la llum dels focus i això fa veure una criatura gran i monstruosa pel qual fa que els joves comencen a córrer desfavorits dintre de l'hotel, aquella bèstia es posa a 4 potes i comença a córrer cap al mur i d'un salt el salta amb facilitat, un cop fora la bèstia va direcció al poble, en el que s'havia transformat el Pol feia salts enormes i saltava d'arbre en arbre, un cop al poble es posa damunt de les cases i a 2 cames comença corre saltant de casa en casa, fins a arribar a l'església, la bèstia comença a apujar fins a arribar a dalt de tot.

Bèstia: AUUUUUUUUUUUUUU!!!!!

Aquest fort soroll ressona per tot el poble congelant els ossos de les persones que hagin sentit el soroll a més que la gent del poble començ a tancar les portes i finestres, la bèstia és deix caure i comença a rondar pels carrers de Viella espantant i alterant als animals com és gossos i gats que bordaven i miulaven, ja que sentien la vestia.

Ja al matí el Pol desconcertat s'aixeca de la llitera, confós per no poder recordar res a la nit del que li va passar, en aixecar-se de la llitera pot observar que tenia part de la rova que ahir portava i estava totalment xafada i mullada.

Àlex: Hola (amb to enfoscat)

Pol: Òstia que a passat a la teva cara? La tens com un cromo.

Àlex: Gràcies per fixar-te no me n'havia adonat. (to sarcàstic) És per la pallissa d'ahir, espera, si tu no tens cap ferida, espera i la teva roba, espera i la meva, a no si ja la tinc.

Pol: Ara recordo si et van fotre una pallissa.

Àlex: Joder que sòtil, així sóc jo sempre? A i si estic bé.

Pol: Aquells capullos tenen el valor de tocar-nos els collons i a més creuen que poden fer el que vulguin, i una merda!!

Tot seguit el Pol don un cop de puny a la paret produint una gran esquerda, ràpidament surt de l'habitació tot encabronat com mai ho havia estat, en arribar al davant de la porta del dormitori dels matons dona bastants cops incitant a què surtin.