El Wendigo no sols l'havia travessat amb les urpes, sinó que també li estrenyia i movia els budells de dintre, un munt de sang li qualla de la boca, tots es quedaven perplexos en veure aquella horrible situació.
No sols era que els seus amics i company estigues sent mutilat, sinó que també l'última esperança que tenien s'anava esfumant.
El Wendigo llença el cos del Pol el més lluny possible, cella com si no fos res.
Tots estaven horroritzats, ja no quedaven reviscuts, però el perill encara estava vigent.
La situació era horrible, tots estaven devastats sobretot l'Àlex, Laura, Jaume i Marta, que ploraven desconsoladament pel seu amic.
Aquella situació sol fella que embriagar l'esperit del Wendigo que sols podia riure macabrament.
Wendigo: TU NOI, L'ÀLEX, NO QUE AIXÒ ERA UN BUNKER? COM ÉS QUE M'HA ESTAT TAN FÀCIL?JAJAJAJAJA
Marta: P, per això tots aquests reviscuts no? Per així poder entrar sense temor a les trampes i desgastar-nos (to plorós) fill de puta l'has matat.
Àlex: Desgraciat era el meu germà (plors)
Laura: Era el nostre puto amic, i l'has matat; perquè (to plorós) Quina puta necessitats hi ha hagut.
Jaume: Collons, que encara era jove, podíem, podíem haver fet tant (to plorós)
Wendigo: PER QUÈ? PERQUÈ! FÀCIL, SOC UN ÉSSER MALIGNE, EM FOT CONTENT TOT AIXÒ, NO ESPERAVA QUE UN HOME LLOP FOS TEN DÈBIL.
Àlez: Calla, tu callat desgraciat (entre llàgrimes agafa un arc i l'apunta) Has matat al meu amic
Marta: (Amb una escopeta en mà i plors) Has matat al meu nòvio, i rebràs.
Wendigo: NO EM FEU RIURE
Laura: (entre plors agafa una barra de ferro) no, no és un puto acudit mamon.
Jaume (entre plors i amb una destral d'emergències a les mans), et penso tallar el cap, mamon.
Wendigo: PER FAVOR, SOU CRIUS, QUÈ CONY TENIU PENSAT FER? LES BALES EM REBOTEN I LES ARMES BLANQUES NO EM PODEN PERFORAR LA PELL, SOL LA D'UN PUTO HOME LLOP I ME L'HE CARREGAT. JO SOC LA MORT, DESTRUCTOR DE MONS, SOC L'ÀPEX DELS ÀPEXS DEPREDADORS, ESTIC PER DAMUNT DE TOTS ELS NIVELLS ALIMENTARIS, SOC UN DIMONI QUE CAMINA, JOOOOO SOOOOOC EL WEEEEN!!!!!!
De cop un tros de mur li és llençat damunt, desconcertat s'aixeca, ara ell era qui tenia por, aquell home llop estava en peu, el Pol estava en peu com si res, totalment transformat.
No fella res, sol se l'estava mirant amb un rostre de ràbia per tot el dolor causat als seus amics.
Wendigo: VAJA, SEMPRE M'OBLIDO DEL TRUQUET DE CURAR-VUS.
POL: ...
Wendigo: QUÈ? EL GOS SE T'HA MENJAT LA LLENGUA?
El Pol fot un fort rugit i els llops surten corrents cap al Wendigo, s'incorpora i es prepara per matar-los, però de cop el Wendigo és abatut a terra, estava desorientat, la Marta li havia fotut un tret al cap, les bales ni li havien perforat la pell, però l'impacte li havia fet desorientat el cap.
Els llops es tiren al damunt i el comencen a mossegar, se'ls anava trallent un per un, de cop una mossegada si surt més eficaç.
El Pol li mossega la cama i el llença contra un mur, el Wendigo atrabessa una de les parets, mentre el Wendigo s'incorporava pot veure com una de les trampes que estaven al sostre no s'havien activat.
El Pol agafa pel cap al Wendigo i l'estampa contra la paret, sé l'apropa i l'intenta mossegar al coll, el Wendigo com podia estrenyia per allunyar els ullals del Pol del seu coll.
El Wendigo li dona un cop de cap al nas del Pol, el Wendigo aprofita que està desorientat per estampar-li les urpes en l'estómac un altre cop.
Pol: AAAAA!!!!
Aquest cop no era tan eficaç com abans, el Pol ràpidament amb el braç dret li insereix les urpes en l'estómac i amb l'altra mà esgarrapa la cara del Wendigo.
El Wendigo li dona una coça per treure'l del damunt, el llança des de l'altra punta del passadís, ràpidament el Pol s'aixeca i s'enfila al sostre, a 4 potes comença a anar corrent cap al Wendigo des del sostre, després es posa a una de les parets i a 4 potes corre fins que s'impulsa contra el Wendigo.
El Pol aconsegueix esgarrapar tota l'esquena del Wendigo, però el Wendigo havia perforat el pit del Pol amb una de les banyes.
El Pol dolorit escredissa, amb el braç esquerre es desempala i amb el dret l'agafa per la cama i l'aixeca per damunt del seu cap i el comença a sacsejar i l'estampa contra el sostre, el Wendigo cau desplomat i part del sostre es cau.
El Pol anava caminant cap al Wendigo molt dolorit, però cada cop les ferides se li anaven curant, abans de què se li acabessin de curar totalment el Wendigo s'aixeca ràpidament.
Wendigo: (Escup sang) SAPS QUIN ÉS EL TEU PROBLEMA? PENSES COM UN ANIMAL, JO PENSO AMB EL CAP, RACIONALITZO, FAIG PLANS, ANALITZO LA SITUACIÓ I APLICO EL QUE VEIG.
De cop amb les urpes talla una corda.
Una xarxa de metall cau damunt del Pol, estava connectada a la corrent de l'edifici, el Pol es comença a escridassar, s'estava rampant una forta descàrrega, li sortien descarregues d'electre per tot el cos.
De cop el Pol cau de genolls però abans de desplomar-se el Wendigo l'agafa pel coll i l'aixeca, amb un sol braç li sacseja i li dona voltes i el llença, cau desplomat.
El Wendigo estava amb un gran somriure, però de cop algú li crida l'atenció.
Marta: Ja prou!
Laura: Detingut
Les dues l'estaven apuntant, la Marta amb una escopeta i la Laura amb un arc
Wendigo: I QUE PENSEU FER? (ESCUP SANG DE LA BOCA MENTRE AM BUNA MÀ LLIURE S'ESTRENYIA L'ESTÓMAC, LI SORTIA MOLTA SANG, ESTAVA ENCURBAT, AMB UNA POSICIÓ DE FEBLESA).
Jaume: Per nosaltres.
Jerry: A prendre pel puto cul.
L'Àlex aconsegueix tallar una corda i el Jaume també, de cop unes bigues que estaven lligades al sostre cauen, el Wendigo és sepultat viu.
Àlex: Si, si si si, si collons, ara què?
Un Wendigo fet pols surt de les bigues i totalment demacrat corre cap a la porta, tots els que estaven allà en aquell moment els comencen a tirar-li, disparar i colpejar amb tot el que tenien, tot i estar fet pols, res del que tenien podia perforar la seva pell.
Un crit fa que el Wendigo i tots es giressin.
Pol: (Ferit s'aixeca). Per què? (un SILENCI INCÒMODE I LLARG) Perquè has tardat tant a atacar al poble? Per què els assassinats dels dos joves són els únics registrats?
El Wendigo s'aixeca com pot, els dos coloses es miraven fixament, una mirada freda amb ulls blaus i l'altra mirada brillant amb uns grocs tensava la situació.
El Pol tot i no estar transformat no tenia por, tenia una mirada de convicció.
Wendigo:... He estat dormint durant més de 200 anys, fa poc més d'un any una allau de neu em va despertar de la cova i va obrir la mina per la qual cosa vaig poder sortir, i vaig aprofitar els meus maleficis i habilitats per tornar a fer una carnisseria, però resulta que l'alfa s'havia adonat de mi per les seves habilitats, així que quan vaig anar pels nois, no vaig tenir temps de fer il·lusions i esborrar rastres, no puc contra un alfa...
Content?
Pol: Per què?
Wendigo: PERQUÈ MATAR M'ENCANTA.
Gatejant com podia surt de l'hotel per la porta principal.
En pocs minuts el Pol ja s'havia curat, ni talls, no ferides ni res, estava bé, s'havia curat en un tres i no res.
Ràpidament els nois corren i abracen al Pol,
Pol: Tranquils nois, ja està, estic bé.
Àlex: ti, ti ,tio (plora)
Pol: Ja està, ja està... No de devo com us trobeu.
Laura: Alleujats
Marta: Ens has espantat.
Chaofan: Sento interrompre, però s'ha de taponar l'entrada.
Jerry: I retirar els cadàvers, ja hi han un munt de companys transformats en les calderes.
Després d'un moment molt emotiu i bonic entre els grups d'amics, ràpidament es disposen a reconstruir, arreglar i tot l'hotel, ja sabien que tot el que havien fet de trampes i tot havia sortit profit, sol havien de tornar a muntar-ho tot.
Mentre que alguns retiraven els cadàvers algunes altres hes dedicaven a reformar-ho tot.
Entre tot l'enrenou el nostre grup es reuneixen,
Àlex: Tio, ha estat tot putamen esgotador, entre la baralla i tot, estic fet pols
Jaume: Ha estat molt esgotador tot.
Laura: Nois, no ho balleu? Si hem pogut fer tot això i ens hem pogut defensar, tenim esperança de poder derrotar-lo, i no únicament utilitzar-te a tu com ha armat.
Pol: Ho entenc, però abans de seguir la conversa i parlar de lo del Wendigo, aneu a dormir, seguirem fent torns, però ara nois aneu a dormir que esteu fets pols.
Marta: No tens proves (fa un fort badall)
Àlex: Vaja que oportú, però no sé nois, jo m'han vaig a dormir.
Pol: Espera, nois us volia dir una cosa, que... que gràcies per tot, per com us heu emocionat per mi i per tot, i mil gràcies, tio.
Jaume: Ho tio, si som nosaltres els que t'hem de dir gràcies.
Laura: (Abraça al Pol), a tu tio.
A poc a poc els nois anaven anant cap a les habitacions però el Pol s'agafe a l'Àlex.
Pol: Escolta tio, sento haver-te espantat avui hi.
L'Àlex es tira fortament als braços del Pol, l'abraça amb totes les forces que li quedaven.
Àlex (to plorós): Escolta tio, gràcies per salvar-me la vida, i trenqui pel ensurt d'abans, tu sol, no la caguis més.
Pol: (to plorós): Joder tio, de res, escolta, tu sol descansa i lluitem junts per més dies, per tornar a casa i poder seguir mirant junts les nostres merdes de sèries.
Àlex: (s'eixuga les llàgrimes) escolta, tio, ensèrio que quan em desperti, passarem una estona junts.
L'Àlex marxa a la seva habitació, el Pol ràpid se'n va a veure al Jaume.
Pol: Jaume espera
Jaume: Ei tio, estàs bé? Que et passa?
Pol: Bé, he plorat amb l'Àlex, escolta tio, com estàs? Sé que us he fotut abui un ensurt.
Jaume. Un ensurt, mamon, ens has tornat a salvar la puta vida.
L'abraça fortament.
Jaume: Mil putes gràcies, mira m'encanten les polles, però has fet que alguna cosa m'agradi més, a tu ajudant-nos, per mi fes-nos els ensurts que vulguis que siguis el millor.
Pol: (li cauen unes llàgrimes) Collons tio, ja prou (somriu)'
Jaume: Apa, m'en vaig a dormir abans que ploris com un marica, jajajaja.
El Jaume fet totalment pols camina cap a l'habitació.
El Pol es torna a eixugar les llàgrimes i decidit va a veure la Laura.
Pol: Ei Laura, com et tro.
La Laura va corrent i l'abraça fortament seguit d'un gràcies seguit de plors.
Els minuts passaven i sol estaven abraçats.
Laura: Ejem per si no ha quedat clar, gràcies.
Pol: Descansa
Laura: Jajaja, no creguis, he tingut una llaaaaaarga conversa amb l'Abril.
Pol: Sí, l'he escoltat, està bé no?
Laura; Dintre del que cap si, amb mossegades i molt de rancor però a part d'això bé.
Pol: Descansa. '
Laura: Ha faré.
El Pol respira i és torna a eixugar les llàgrimes i va per l'últim de la llista.
Anava caminant amb un fort somriure i els ulls i llàgrimes envermellides.
Josua: Pol.
Pol: Ei malparits com esteu(en to simpàtic i agradable)
El Miquel, Richard i Josua estaven plantats en peu, sense dir res, amb una cara d'penediment.
De cop els tres a l'hora comencen a plorar.
Miquel: Ho sentim per tot.
Richard: Per cada insult i cop.
Josua: Per cada mala passada.
Miquel/Richard/Josua: Ho sentim.
Ràpidament, donen mitja volta i comencen a córrer cap a les seves habitacions.
El Pol es començava a espantar, sentia com si un final tràgic s'estigues apropant, seguia anant cap on estava la Marta, estava pensatiu, la sensació que sentia, de final, de tragèdia, estava present, el cap se li omplien d'idees.
Marta: Pol
Pol: He? Marta.
Ràpidament, comença a córrer i es tira als seus braços i el besa.
Marta: No saps l'ensurt que m'has fet, gràcies, amor per tot, t'estimo.
Pol: Ja, ho sento per l'ensurt que us he fet.
Marta: Calla tontorron.
Es comencen a abraçar, sol estaven allà abraçant-se, els estudiants que es preparaven per fer guàrdia sol se'ls miraven.
La Marta l'agafa de la ma i se l'emporta a l'habitació.
Marta: Escoltem, tens força, però no tècnica.
Pol: Com?
Marta: Et puc ensenyar alguna cosa, boxegi.
Li estava ensenyant possés i com pegar, la Marta estava impressionada, havia de millorar la tècnica, però tenia un poder destructiu exponencial.
Marta: Si aconsegueixes dominar la transformació i pegar així mataràs al Wendigo d'un sol cop.
Pol: Això espero.
Marta: I quan creus que tornara?
Pol: Segurament en alguns dies, ell es cura, però ni una cinquena part tan ràpida com jo, tardarà uns tres o quatre dies, els que ens falten perquè vingui la policia.
Marta: No m'ho puc creure, és com si tingués clar, com si pogués veure el final dels dies i poguéssim contra ell.
Pol: No ens motivem, encara pot fer moltes més coses.
La Marta badalla fortament.
Pol: Crec que ja prou de lliçons per avui.
Marta: No, encara no, estic esgotada, però encara no, vull sentir-me estimada i estimar abans de res.
Pol: No, no diguis això, sento com sis s'apropés un final tràgic per mi i.
Marta: (El besa) Pol, tranquil, ja està, no pensis amb aquests sentiments.
L'agafa de la ma del Pol i se la posa al cor.
Marta tu sol sent això.
Tots dos es comencen a vessar, la situació es passava molt calenta.
Tots dos s'estiren al llit, s'estaven trallent la rova, quan ja no tenien roba cap dels dos la Marta retira el cos del Pol amb el peu.
El Pol excitat i encantat l'agafa i li comença a llepar el peu.
La Marta estava molt excitada, li encantava que li llepes els peus, el Pol li apareixen els ullals i li fa petites mossegades al pon.
La Marta estava mullada com mai, amb el peu lliure li comença a fer una fel·lació.
La nit s'estava tornant molt llarga i bona, acabant un mal dia amb una bona experiència no sols per ells dos, sinó per a tots tenint un final feliç per aquest dia.
Mentre la Yining, Abril i l'altre Laura també estaven passant-s'ho bé.
DU LIEST GERADE
LLUNA BLANCA
WerwolfSuspens, por, adolescents i pànic en un hotel en mig de Viella en una forta tempesta amb una criatura que causarà grans problemes.
