LLUNA BLANCA

5-Nits misterioses

La Mònica totalment desorientada per l'impacte sol podia veure immòbil com l'home llop arrencava la porta amb un braç i la llençava com si no fos res.

Lentament, s'apropava a la Mònica mentre que les rajoles cruixien per les passes del gran home llop, la Mònica suplicava com podia, ja que del cap li sortia sang pel cop.

L'home llop s'aproxima a la Mònica, no es podia moure, sol plorava pel pànic, l'home llop amb la seva boca gran i amb els ullals sobresurtin-li murmura uns petits sons.

Després amb el seu nas l'ensumava, lentament l'agafa i l'estira a terra, en el que era ara el Pol va on està al paper de lavabo i amb les seves mans acabades en unes filoses urpes agafa un bon grapat de paper i se'l posa suaument a la ferida.

Un cop tapada la ferida ràpidament el Pol es tira per la finestra, després de sentir el soroll els companys de classe de la Mònica entren, ella estava inconscient, ràpidament criden als professors.

Mentre que els professors l'estiraven, ja havien trucat al 112 per ajut tot i que els alumnes no paraven de venir, però de cop.
Àlex: Marta.
Marta: Ei saps que ha passat?
Àlex: No, però el Pol.
Marta: Què li passa, es troba bé?
Àlex: És aquest el problema, no està.

Ja al cap d'uns minuts un helicòpter arriba a l'hotel i s'emporten a la noia, estava inconscient, però gràcies a la taponada que havia fet el Pol ella estava bé.

Tots els alumnes des del passadís veien com s'emportaven a la seva companya, espantats no paraven de preguntar-se que li havia passat.

Mar: ei ei escolteu, m'han dit que està bé, però no tornarà amb nosaltres,
mireu no us espanteu s'ha ensopegat al lavabo i sa obert el cap val, a més no aneu al lavabo de noies que el mirall està xafat val, aneu als de dalt.
Pep: escolteu, ha estat una nit moguda així que a sopar i tots a dormir val.
Jerry Maguayer: I com expliques la porta arrencada?
Mar: Encara no ho sabem.
Jaume: I la finestra?
Mar: Ja prou, calleu ja tots , a sopar.!!!

Els sopa tot i que els altres dies havia estat animat, ja que tots parlaven entre si aquest cop era tot molt callat i incomodo, ningú parlava i tots menjaven de mala gana, per l'ensurt.

Un cop que tots havien acabat de sopar havien d'anar a les seves habitacions, però l'Àlex estava en la de la Marta.

Laura: Així que no el trobeu?
Marta: No està per cap lloc.
Jaume: Ai doncs no sé, i si li diem als professors?
Àlex: No, s'emportaria una expulsió o alguna cosa pitjor.
Laura: Tio està desaparegut, la pot palmar de nit.
Àlex: No creguis, el tinc restregat.
Juame: com?
Àlex: Si si, mira el tinc localitzat.
Marta: El seu pare és policia se'n sap algunes.
Jaume: I bé on està?
Àlex: En el poble.
Laura: Doncs ja està no?
Àlex: No creguis una persona com a màxim pot corre 40 km/h en l'àmbit olímpic.
Laura: I?
Àlex: Que el Pol no sap conduir, i que algú m'explica com va 140 km/h.
Jaume: Potser l'han segrestat?
Àlex: Ho dubto fa estona que miro i porta passant de casa en casa donant voltes, aquí hi ha alguna cosa que no em quadra.
Laura: Haver-hi si m'ha quedat clar, no et quadra que el Pol surti de nit a 120 km/h
Àlex: En realitat són 140.
Laura: El que sigui, i que justament una companya nostra de classe tingui un aciden hi ha més del comportament inusual del Pou, si volem respostes si és que torna li haurem de preguntar.

De mentre en Viella, en una gran parada d'autobusos amb sostre i lavabos hi havia una noia amb una maleta seguda en un banc, estava amb els seus cascos escoltant música.

Era tot fosc i en prou feines el fanal donava llum, una voria estava per tot el poble, la noia inquieta tremolava pel fred, estava molt inquieta, sentia una forta sensació d'alerta, de perill, de cop un fort soroll s'escolta, ràpidament es gira traient-se un dels auriculars.

Noia: Hola? Què hi ha algú?

Mirava darrere seu, no hi havia res, estava respirant molt intensament, les mans li començaven a tremolar, les cames les tenia adormides, nerviosa decideixtornar-se a posar els cascos.

Sobtadament s'escolta un soroll horrible i desagradable.

La noia espantada es gira ràpidament i mira atentament, no hi havia res, però de lluny una llauna estava girant cap a ella frenant-se abans d'arribar, tenia una marca de 5 talls.

Algo: AAARRRGGGHHH!!!

La noia mira endavant i del lavabo pot veure entre la boira i la foscor una estranya figura gran i corpulenta se la mira, no ho podia veure bé entre la foscor, però sí que és vella perfectament els ulls de la figura, eren d'un groc molt brillant.

La criatura es posa en peu,sol mirava en direcció cap a ella, estava quiet, sol mirava.

Sobtadament, un altre soroll s'escolta darrere d'ella, en girar-se entre la boira una figura alta amb un color blau d'ulls la veia, no podia veure que era per la boira.

Espanta s'aixeca ràpidament i comença a córrer cap als autobusos que estaven aparcats, estava corrent desesperadament, no entenia que passava, sol corria per la por, sentia sorolls, cops, sons desagradables.

Ràpidament, es posa sota un bus,es posa les mans a la boca i es queda quieta, el cor li estava anant molt de pressa, tot i tenir les mans a la boca encara s'escoltava la forta respiració.

Sota l'autobus, de reüll podia veure com unes potes de gos grans blanques passaven pel seu costat, aquella criatura estava ensumant, de lluny veu com aquelles potes desapareixen pel que respira trenqui-la, no entenia el que estava passant, encara tremolava per la por, el cor li anava a mil.


Molt a poc a poc tira cap enrere com podia pel poc espai que teni, era estrany, no podia moure una cama, pensava que estava encallada, es gira a veure què tenia a la cama.

En aquell moment es queda esgarrifada, hi havia una criatura esquàlida, la pell la tenia grisa, tenia com unes banyes, els seus ulls eren blaus, un blau fred i trist, aquella criatura, se l'estava mirant amb un somriurem molt macabre d'orella a orella.