Josua: Ara està molt millor, ja no em fa gens de mal.
Pol: Sí, però encara hem de tapar he intentat curar la ferida. Jerry: També hauríem d'allunyar-nos de l'obertura, no pot passar, però millor que ens allunyem. Miquel: Tens raó, agafem-lo i allunyem-lo, no sigui cas.
Estiren el Josua i desinfecten la ferida i l'agulla, a poc a poc tanquen les ferides i li cusen, no sentia dolor, però havia perdut molta sang així que li tapen bé la ferida i el tapen amb mantes per no patir fred.
Amb unes fustes que troben fan aconsegueixen fer una foguera, eren unes làmines de fusta polides.
Amb les llanternes i algunes torxes miraven pels voltants, allò era una mina abandonada, havien radils, vagons rovellats, piques, de tot.
Jerry: A veure nois hem de fer alguna cosa Richard: Hem d'intentar avisar del que als de l'hotel i Miquel: No, no podem, ho he intentat, però aquí en la cova, no hi ha senyal. Pol: I què cony fem? És a dir no sabem on estem ni res. Jerry: Hem de mirar per aquí, deu haver-hi una altra sortida. Pol: I la podem trobar.
En una gran carmanyola posen totes les llenties i les posen a fer, no n'hi ha moltes, però assoleixen posar les suficients en un plat per a cada un, entre tots intentaven ajudar al Josua per poder menjar-ne les seves, estaven calentes així que això ajudava al fet que aguanti millor el poc fred que hi havia en la cova.
Jerry: Crec que el millor és que dos es quedin amb el Josua i dos surtin a explorar.
Pol: Jo seré uns dels que exploraran, tinc supersentits i pel que a mi fa si hi ha una altra sortida està davant així que el Wendigo si entre i ve per nosaltres serà per on jo passi.
Jerry: Jo t'acompanyo.
Miquel: Nosaltres ens quedem amb ell, no el matarem, però dues escopetes segur li fan mal.
Richard: Prou, no tardeu, està tot massa fosc.
Pol: Si tardes molt de temps foteu el camp per on sigui, no ens espereu.
Jerry: Bé si voleu intentar trobar-nos millor, tampoc és necessari que ens deixeu morir.
Miquel: No tardeu tios.
Richard: Té, no és molt, però un bon tret al cap el pot frenar.
Jerry: Hòstia sí que pesa.
Miquel: Té 12 bales i a més et dona un cagador, si dispares moltes alguna li donaràs.
Richard: Emporteu-vos una motxilla gran, per si trobeu alguna cosa útil.
Jerry: No tardaré.
Pol: Deu, no tardarem.
Richard: Escolta Pol, perdó.
Pol: Para (amb un to tranquil), ho sé, però aquí no és el moment, quan tots sortim, que sortirem, m'ho podreu dir.
Miquel: Doncs arribeu sans.
Tots dos se n'anaven pels camins amples de la mina, era un ambient molt humit i fosc, el Jerry tot i amb una torxa i un lot no podia veure tot amb exactitud, però el Pol podia veure de fabular amb la visió nocturna.
Seguien les vies dels vagons, n'hi havia molts rovellats, era tot molt llarg semblava un laberint, el Pol no notava ni un corrent d'aire ni un rasquis de llum, res, solament foscors i olors desagradables.
Jerry: Notes alguna cosa?
Pol: Res, és un puto laberint, els sons reboten per tot arreu i ni s'escolta una puta merda de sortides, sol, una puta mina!
Jerry; Escolta si vel el Wendigo.
Pol: Tranquil, podrem fer alguna cosa per aturar-lo.
Jerry: Ho sento, per tot.
El Pol es para en sec i se'l mira.
Jerry: Ho sento per cremar-te viu (Plora llàgrimes negres pel malefici), sé que no és el moment, però estic fet pols pel qual vaig fer.
Pol..., no demanis perdó, sigues millor, millora en les coses, sigues la millor versió de tu.
Jerry: Ho seré (s'eixuga les llàgrimes), gràcies.
Pol: Ara tranquil i siguem (amb un petit somriure).
¡Ay! Esta imagen no sigue nuestras pautas de contenido. Para continuar la publicación, intente quitarla o subir otra.
