1-La Bèstia

207 2 0
                                    

En el món en el qual estem sempre hi ha hagut misteris com aquell qui diu irresolubles, actes terrorífics o estranys que no s'han pogut explicar com han passat, realment tothom sap exactament el que ha passat i com, però saben que si ho diuen en veu alta i realment ho pensen els poden tractar com a trastornats i així arruïnar la seva vida tant sols per dir en veu alta, el que tothom pensa realment que ha passat, doncs mira aquesta és una història que si vas pel camí de la lògica i la ciència mai trobaràs una resposta, però si obres el teu pensament i tornés a creure en el sobrenatural com quan eres un nen llavors si trobaràs la resposta.

Era de nit, aproximadament les 3.00 de la nit en el bosc de Viella, un grup de joves estaven al mig del bosc fent festa alcohòlica, hi havia una gran foguera i dos altaveus, la música ressonava per tot el bosc, es podia notar com estaven tots sobre els afectes de l'alcohol.


Un dels nois que va organitzar la festa va portar canó d'espuma, estava sent una bona nit, un dels nois de la festa, el Villalba, que en prou feines es mantenia en peu s'exalta en veure l'hora, ja que feia estona que hauria d'haver tornat a casa seva, llavors agafa al seu amic, el Pau, que a ell sí que realment li costava caminar, exaltats marxen de nit pel bosc ells dos sols (no eren molt espavilats).

Ja era molt tard i sol podien veure pel bosc gràcies a la llum de la lluna plena, el Villalba tenia agafat al Pau pels ombròs, els dos sabien que arribarien tard i que els hi farien un gran esbronc, però, així i tot, els dos nois no paraven de riure per ximpleries, de cop entre riures el Villaba

Villalba: Eh, escolta, et saps el mite de viella, Pau?

Pau: eeee?, sol sé que veig súper Tajà.

Villalba: I jo

Els dos: JAJAJAAJAJA!

Villalba: M-mira t'expluuuicaré perd t'explicaré la història, com pots notar no vaig molt fi així que no t'esperis una típica història de por amb super detalls estil, estil alguna cosa.

Pau: E? A si, val.

Villalba: Mira fa molt de temps, en aquest bosc una noia anava pel bosc amb la seva família per passar les festes de caça, això fa temps, aquell mateix dia a la nit, la família no trobava cap refugi on resguardar-se i van haver d'instal·lar-se en una cabana d'una dona vella.

La nena petita espantada pensava que era una bruixa per les històries i tota aquesta merda per l'estil que li explicava la seva mare abans de dormir, uf demà tindre molta ressaca, la qüestió és que a la nit va despertar-se per un soroll, i en anar a veure que era va poder observar que la dona realment hera una bruxa tota arrugada, la qual li queia la pell mentre reia, espantada ràpidament intenta despertar als pares per marxar, però no es despertaven, la vella bruixa els havia enverinat perquè mai més es tornessin a despertar,

Pau: Bua podries explicar contes infantils, jajajaj

Villalba: Calla, en fi escolta, així que la noia ràpidament surt de la cabana i corre pel mig del bosc sense cap romb, ja després d'una estona corrent en estar perduda torna a la cabana sense saber-ho, però alguna cosa era diferent, la porta estava rebentada, en entrar dintre la noia va poder veure a una criatura semblant a un os, però no ho era, era una figure alta i corpulent amb ulls grogs, un HOME LLOP.

Aquest estava ensumant els cadavers descuartitzats de la família, la bèstia en veure a la petita nena ràpidament marxa, s'hauria quedat ple i no voldria més, en fi, la petita nena, Viella Martí va ser trobada per una família de pastors, ja que estava caminant sola pel mig del bosc i com pots suposar va fundar el poble de Viella.

LLUNA BLANCATahanan ng mga kuwento. Tumuklas ngayon