LLUNA BLANCA

12-Angoixa en les calderes

Àlex: Una ajuda, que pesa el matalàs.
Pol: No et queixis, tampoc pesa tant.
Àlex: Aj Aj, tu tu ten súper, súper, aj com cansa.
Laura: Haver-hi gent no sé vosaltres, però crec que a part d'intentar caçar al mamon, per perdre l'estrès per això d'estar atrapats, hauríem d'intentar fer una festa per a tots a la piscina o alguna cosa per l'estil.
Jaume: És una superidea.
Laura: Súper doncs.
Jaume: És sarcasme, el Wendigo ens podria atacar en qualsevol moment.
Àlex: Espera, ho podem aprofitar
Jaume: Com?
Àlex: La piscina té clor no?
Pol: i amb tant de clor jo no puc notar les olors corporals amb tanta gent endinsi no és fàcil distingir les veus, i si jo no puc.
Àlex: El Wendigo tampoc
Jaume: I clar quan ens vagui a tos en una sala i entri PAM! La trampa als morros.
Laura: És molt bona, però com ho fem? Per culpa dels incidents sobrenaturals, no ens deixaran utilitzar-la de nou.
Marta: Sí, si és per un bon motiu.
Àlex: Com?
Marta: Ell pensa que ho hem fet nosaltres no, si un grup de joves a estat caps de rebentar el seu hotel imaginat un grup més nombrós i estressats per no poder sortir.
Jaume: tia, ets perversa.
Pol: Àlex, el Jaume i jo avisarem a tothom i Marta i Laura intenteu persuadir al propietari, hem d'intentar també que estiguin els professors, tots els que estiguin a l'hotel han d'estar en la piscina perquè així el Wendigo no sospiti, mans al centre.
Tots...
Pol: No? M'he motivat no? Perdó
Jaume: Millor que anem tirant.

Cada grup surt de l'habitació i va cap a sentits contraris, la Marta juntament amb la Laura va i girar cap a la dreta per anar a parlar amb el dependent mentre que els altres anaven al menjador.

Laura: D'acord, que li diràs?
Marta: A què et refereixes? El que he dit abans.
Laura: Espera, li diràs tot allò?
Marta: Potser tot no però bàsicament el mateix.
Laura: Així i tot, és una bogeria, tia.
Marta: Si vols alguna cosa a vegades no ho has de fer a les bones, bon dia, li agradaria fer un tracte amb aquestes dues joves?

Al cap d'uns minuts totes dues surten del despatx.

Laura... Ha funcionat?
Marta: Sí, sóc una engalipadora professional.
Laura: Si ja.
Marta: Va, avisem als altres.

Mentre el Jaume, el Pol i l'Àlex anaven avisant de la festa a tots.

Jaume: Tio crec que ja els hi hem dit a tots.
Àlex: No, ens falten els profes.
Pol: Uf tan estressats que estaran no sé què diran.
Àlex: Ja, i qui els hi diu?
Pol: No em mireu, puc ser sobrenatural i tot però ni de broma.
Jaume: Ni jo, els hi caic malament.
Àlex: Sí, és veritat.

El Pol i el Jaume es miren i amb un somriure veuen a l'Àlex.

Àlex: No, NO NO NO NO NO I NO!
Pol: Tio.
Àlex: D'acord, però m'en deus una.

Al cap d'una hora tots queden en l'habitació.
De cop s'escolta uns cops a la porta.

Àlex: Ha anat millor del que pensava.
Laura: I?
Àlex: Podem fer-la, però ens encarreguem nosaltres.
Pol: Perfecte, alguns ens encarregarem de la festa els altres prepareu-vos pel Wenigo.

En l'hora de dinar, mentre menjaven feien una pluja d'idees que més decorar, que posar per menjar...

En acabar de dinar van a la cuinera i li demanen alguns aliments i bols, mentre el Pol portava les coses pesades el Jaume s'encarregava de fer els preparatius, i l'Àlex havia animat a un dels encarregats de fer de DJ, ja que un encarregat de l'hotel sabia alguna cosa.

Ja era de tarda i tots estaven amb banyador esperant a fora perquè la porta estava tancada, de cop i volta la porta és oberta i surten els 5 anunciant la festa que començava.

Marta: Sol una cosa abans d'entrar, intenteu no xafar res, que si no ens ho fan pagar a nosaltres
Pol: A què espereu va cap a dintre va!!

Tots ràpidament entren engrescats, corrien i es putjaven per entrar.

Hi havia llums penjades per tot arreu, 3 taules plenes de menjar el DJ amb llums i tot, era exactament el que necessitaven i que ho aprofitin bé, ja que serà l'últim moment que s'ho passaran tan bé en aquestes vacances nevades.

El nostre grup d'amics estaven parlant a les escales de la piscina mentre que eren felicitats per la gran festa de la piscina.
Àlex: No sé vosaltres, però mentre que esperem als mals rotllos m'agradaria passar m'ho bé mentre puguem.

Laura: Ament, hem fet això pels altres i perquè es distregui, però aprofitem-ho nosaltres, ja que estem

Jaume: Amén, intentem passar-nos bé i gaudir d'aquestes festes sobrenaturals.

Marta: Doncs anem a ballar.

Jaume: Espera jo també ving que haver-hi si trobo algun altre filet, haver-hi si m'enteneu.
Marta: S'està bé, aquí els dos junts amb l'aigua calenta i tot.
Pol: Sí que s'està bé, deixant a part que hi ha una criatura i tot l'ho altre.

Marta: Sí, quan tot això acabi en fer un sopar tu i jo a soles.

Pol: Per mi vol, però el més romàntic que conec és un bon Macmenu al Macdonals.

Marta: Jajaja, vaja, que romàntic.

Pol: No t'enfotis, ja pots anar pensant tu, que jo en un Macdonals estic la mar de còmode, jaja.

Marta: Ai el meu tontet.

Tots dos s'abrasen.

Sobtadament, el Pol escolta un so, un so que no li agradava molt.

Pol: Marta, quedet aquí, ara vinc.

Marta: Pol, que passa? És ell?

Pol: Tu sol quedet, de de devo quedat.

Marta: Pol, no si us plau.

Pol: D'acord, però allunyat si hi ha alguna cosa-

Ràpidament, surt i el moment va a veure, pel qual la Marta el segueix, en veure la situació els altres també veuran què passa (el Jaume, l'Àlex i la Laura).

El Pol va corrent fins a arribar a la porta de les calderes, estava rebentada des de fora, estava dintre, podia notar la seva presència.

Àlex: Pol que passa?
Pol: Està a qui, dintre de les calderes.
Àlex: No em fotis, no podem tenir 5 minuts de descans collons, val que hem fet la festa per enxampar-lo, però no hem tingut ni 5 minuts.
Pol: Ràpid marxeu.
Marta: Què?, No, no et deixarem sol.
Pol: És massa perill.
Jaume: O per favor calla, i per tu no?
Àlex: Mira el que volem dir-te és que no entris allà dintre, menys si estàs sol.

Pol: Bé doncs llavors que fem? El tenim on el volíem, tancat en una zona sense sortida, ara és la nostra.
Jaume: Sí, però igualment està en les calderes, no podem utilitzar el foc, si vingués la policia.
Pol: Espera, diuen que les comunicacions no funciona no?, Marta, Laura i Jaume els 3 feu robòtica podeu intentar arreglar l'antena?
Marta: Sí, així i tot, sense eines no podem fer res.

Pol: Bé doncs llavors que fem? El tenim on el volíem, tancat en una zona sense sortida, ara és el nostre.
Jaume: Sí, però igualment està en les calderes, no podem fer servir el foc, si vingués la policia.
Pol: Espera, diuen que les comunicacions no funciona no?, Marta, Laura i Jaume els 3 feu robòtica podeu intentar arreglar l'antena?
Marta: Si, així i tot, sense eines no podrem fer res.
Pol: Al traster de fora hi ha de tot, Àlex agafa el còctel i una llanterna et vens amb mi.
Àlex: A què bé, siiiiiiii (amb to sarcàstic)
Laura: Imaginat que arreglem l'antena deixant a part tots els factors que ho impedeixen, que fem i per què?
Àlex: Ho diu per trucar a la policia i que vinguin a donar-nos ajut, m'equivoco?
Pol: No, va de pressa a i si quan acabeu no estem tapeu la porta i aviseu a tothom.
Laura: Quines esperances.
Pol: Calla i entra va que no ets l'únic espantat.
Marta: Pol, no moris.
Pol: No ho faré.
Àlex: Gràcies pels ànims.
Jaume: I tu també Àlex.

Mentre que el Pol i l'Àlex se la jugaven dintre del quart de calderes els altres intentaven amplificar les ones de l'antena per poder parlar amb els del poble.

Laura: Segons el que hem estudiat si allarguem l'antena i li donem més energia funcionarà, ràpid agafeu piles i poseu-les en forma de sèrie, i intenteu trobar barres de ferro allargades.

De menters el Pol i l'Àlex estaven baixant, era un quarto molt fosc i humit, un laberint, estava ple de passadissos anguniosos, estrets i de sales tancades amb poca visibilitat, tot estava molt fosc.