LLUNA BLANCA

14-De desastre en desastre

Marc: Haver-hi, estem atrapats en un hotel, en mig d'una muntanya amb ple tempesta, sense poder comunicar-nos i amb el Wendigo intentat atrapar-nos i devorar-nos, a més d'un presumpte atac entre nosaltres que inclou una mica de mutilació i de combustió humana ,alguna cosa més o ja s'han acabat les putades?
Àlex: Abeura, si hi ha hagut mutilacions, però no desmembraments així que es podria dir que.
Marc: Àlex, ara no, m'han cremat viu i encara estic al·lucinant de la capacitat que tinc de curar-me.

Un gran silenci hi havia, tots estaven espantats i exaltats, el Marc notava tot això així que decidit es posa damunt d'una taula.

Marc: Escolteu, sé que estem espantats i tot, però, som més i tenim recursos, si pensem en un pla podrem sortir d'aquí vius grup de fills de puta.
Jerry : I que tens pensat fer?
Marc: Haver-hi per començar no es lliga ni es crema a ningú, després és que una meitat tapi totes les zones i obertures on aquest fill de puta pugui entrar, l'altra meitat s'encarregarà de veure els recursos que tenim per distribuir-los i tot.
Josua: I per defensar-nos.
Àlex: No podem confiar purament en el Marc, ell no estarà sempre.
Martí: Podem utilitzar els arcs i els còctels Molotov.
Laura: Exacte, podem fer servir-ho per defensar-nos.
Jaume: Hauríem d'intentar comunicar-nos amb la gent del poble, o amb els pares.
Carla: E, a les pistes d'esquí de baix, hi ha la tenda/recepció i zona de descans del treballador, també hi ha com una petita tenda, a la recepció hi ha una ràdio per comunicar-nos, el problema és que està molt lluny d'aquí.
Marc: No trenqui, servirà, haver sé que estem cansats i espantats, però si ho fem bé es podrà aconseguir.
Jerry : A més si en dotze dies no tenen senyals enviaran reforços.
Jaume: Ja sé, tinc una idea, ei escolteu, mentre que una meitat cobreix l'hotel i l'altre mira els recursos un grup de 5 persones hem de sortir a fora per la ràdio.
Ricard: Marc, tu has de ser un dels que surten.
Marc: E? No, m'he de quedar per si.
Jerry : Té raó, els de dintre es poden defendre amb el que hi ha, però si 5 persones normals surten estaran fotuts, no podran fer res per defensar-se.
Marc: D'acord, però sol tenim una oportunitat.

Ràpidament, cada meitat de classes feia les tasques que els tocava mentre que el grup que sortiria es preparava, estava format pel Jerry, Josua, Richard, Miquel i el Marc.

S'estaven preparant per sortir, rova d'abrigar, llanternes, mapa, un Gualquitalqui, cordes...

Mentre es preparaven es notava la tensió, ja que els que anaven a sortir eren precisament aquells que durant tant de temps van amargar la vida al Marci a més que un d'ells ha estat qui ha cremat viu, tot i que al final va sortir tot bé els mals rotllos es poden notar en l'equip.

En silenci ja tots preparats anaven en direcció cap a la porta, mentre tiraven es podia veure com els altres companys estaven taponant i reforçant l'hotel, tots amb una cara de terror i preocupació, es podia notar la desesperació, el Marc sol es podia enfadar per la impotència, ser l'únic que és capaç d'ajudar-los , però no poder fer-ho el matava per dintre.

Però abans de sortir.

Marta: Si us plau, torna bé.
Àlex: Ni t'acudeixi morir o et juro que et reviscolareu sol per matar-te jo (to plorós) si us plau tio, torna.

Laura: Escolta ens has fet acostumar a tot el estrany teu, no ens fallis.

El Jaume ni el podia mirar als ulls, sol l'abraça i després l'abraçen tots tristos.

Jaume: Ai tio, no se que dir.

Marc: No us preocupeu, tot anirà bé (de la seva boca les paraules ressonen amb una forta convicció) tornaré, sigui com sigui tornaré i us juro que no sé com... PERÒ EL NOSTRE AMIGUET CANIBAL NO TORNARA VIU, EN 12 DIES ELL MORIRA (s'estreny fortament el puny).

Abans de marxar la Marta besa al Marc, els dos es miren els ulls.

Àlex: Et faria un jo però no hem atravessat la barrera encara.

Marc: Sempre saps el que no dir, en els pitjors moments, cuideu-vos.

Tots veien com 5 dels seus companys surten en mig de la tempesta gelada, lentament anaven desapareixent entre la neu cada cop més lluny.

Era difícil caminar, la neu estava molt alta i el fred era tant al que els hi arribava als ossos, els hi dificultava caminar, el vent era tan fort i fred que sol el Marc podia mantenir-se ferma.

Era de dia, però la tempesta era de tal magnitud que en prou feines hi havia llum.

Al cap ja d'una estona caminant, alguns ja començaven a notar que les cames les fallaven pel fort ven i les baixes temperatures agreujava la situació.