LLUNA BLANCA

13-Un gran problema

L'endemà els nois es desperten, però el Marc estava amb ells en l'habitació dormint, aromat a la porta, sol amb els pantalons i parts de la sudadera.
La Marta va cap a ell i suaument el sacseja.

Marta: Marc bon dia.
Marc: Què?, nois que ha passat?, que he fet?
Marta: No sé, ahir et vas transformar i vas sortir.
Marc: I he matat a algú? Digueu.
Jaume: Sempre igual, que no mates... A les persones dic
Marc: i quina hora és?
Àlex: Que estrany, són les 9.30.
Marc: Com? Si ens desperten sempre a les 8:30.
Laura: Deu ser per el dels polis.
Marc: I pel que fa a tema Wendigo has sentit alguna cosa aquesta nit?
Marta: Doncs no, sol vas marxar transformat ahir per la finestra, tranquil, ningú et va veure i vas anar corrent al bosc i en poc ens vam anar a dormir, no et podem dir molt més
Marc: No trenquis, així està bé.
Àlex: Que simpàtic, va posant alguna cosa menys estripada i anem a baix que estàs fent que sigui incòmode.

Un cop vestits i havent recollit tot surten de l'habitació, però alguna cosa molt estranya passava, no hi havia res ni ningú, ni cap soroll ni sons ni res, l'ambient estava mort, sense vida, inclòs el mateix aire pesava.

Marc: Òstia que estrany, no hi ha res, ni cap so (traga fortament) està tot buit, com si l'aire fos inert, és com si els sorolls no es disperses.
Laura: Ni policies, que estrany.
Jaume: Marc? Què notes?
Marc: Res, baixo a baix a veure el que hi ha, vosaltres aneu mirant i despertant a la gent.
Àlex: Tio, estàs bé?
Marc: Si, sol vosaltres aneu despertant als altres, ja baixo jo val?
Marta: Entesos.

Jaume: No ens preocupis.

Hi havia una cosa que no els hi havia comentat, el motiu pel qual havia tragat fortament, notava una forta olor de sang i no escoltava res de vida en el pis de baix.

Espantat i decidit decideix anar a veure què hi havia sense imaginar-se el que li vindria.

A poc a poc estava baixant estant al compte del qual podia haver-hi, tenia la respiració molt exaltada, estava nerviós i molt tens, les idees li venien al cap com una forta pluja. Què deu passar? Què està passant? Per què tant de silenci?

Ja estava baix, tot es trobava fosc i buit, es dirigeix a la porta per sortir a fora, al sortir sol es podia veure tot de neu tapat per la tempesta, sol estaven 2 cotxes de policia, però no hi havia sang ni els policies així que no sabia que podia ser exactament.

En tornar dintre la gent ja es començava a despertar, estaven baixant.

El Marc s'estava espantant, no sabia el que estava passant i els seus companys estaven venint, ràpidament comença a olorar i a mirar per tot arreu per intentar entendre el que passava mentre que s'estava omplint tot dels alumnes, olorava sang però no sabia d'on venia, encara no controlava bé les seves habilitats.

De cop i volta un fort xisclet ressona per tot arreu.

Algú: AAAAAAAAAAAAAAAAA!!

En escoltar el xisclet tots van a veure què és el que estava succeint.

L'Abril, una companya, estava a terra totalment aterrada, el Marc que és el primer d'arribar pot veure el que passava, es queda perplexa en veure l'escena, el menjador estava ple dels cadàvers dels policies i dels professors, les parets estaven pintades de vermell, estaven tots d'estripats, hi havia fetgues, ossos escampats per tot arreu..

Una imatge del més esgarrifant, al final del menjador estava el Wendigo, amb el cap de la Mar a la boca i tenint un somriure molt macabre d'orella a orella.

Cada vegada anava venint més gent i tots es quedaven gelats pel panorama, estaven tots al menjador, quiets, tots tenien un rostre de pànic, alguns que volien fugir no podien, les cames no els hi reaccionaven.