Àlex: Pol, no ho pots dir ara això. Pol: Ho he vist en els seus ulls, ell tornarà Laura: Com que en els seus ulls? Però que és el que està passant? Que, com, això no pot ser cert. Jaume: Espera potser podem treure partit d'això, sé que sonarà a bogeria, però li podem fer una trampa. Marta: I com si es pot saber? Jaume: Sí, podem planejar un sistema de politges o cables i. Àlex: Espera, calma, haver-hi sóc l'únic que creu que hem d'avisar amb algú? Laura: A qui al ministeri sobrenatural, a què cony hem d'avisar? Àlex: A una persona de la llei, o militars o al qui sigui, però hem d'avisar a algú. Pol: I que creus que ens creuran, imaginat que si, i com cony contactem amb algú? Si no hi ha senyal, no hi ha res que puguem fer. Àlex: Algú podrem avisar, o alguna cosa podrem fer. Jaume: I que, deixem que ens mati? Laura: Prou!!, Hem de pensar, si podem avisar als professors però ens creurien? Segur que pensen que és una broma. Àlex: Però. Laura: I tampoc sabem com matar al Wendigo, sol sabem que si el Pou es transforma el pot matar. Pol: Bé, ahir a la nit, transformat vaig lluitar contra ell i tot i no controlar-me anava guanyant. Marta: Però? Pol: Com deia el llibre no és fàcil d'enxampar. Però si el tinc cara a cara me'l puc carregar, a més em curo molt ràpidament, segons el llibre. Marta: I que hem de fer? Esperar que el Wendigo vingui i esperar que et transformis o que us donguei de cops? Laura: No, però i si li fem la trampa? Àlex: Haver-hi ja prou, que esteu beneits, li voleu fer una trampa al Wendigo? Sabem que l'afecta? Laura: Doncs el foc o l'electricitat. Àlex: I després què? Tindrem un cadàver al mig de l'hotel i farà olor de cremat. Marta: Millor de què sigui una batalla entre bèsties. Pol: Tenen raó, no sé quan em transformo, sol apareix i ja. Si pensem bé la idea el podem posar en un punt i el cremem amb el que sigui. Àlex: D'acord, però si no funciona ja sabeu, haver-hi com ho fem. Jaume: Mireu si tapem totes les entrades, menús una estarà obligat a passar per la porta si no vol fer soroll, li posem gasolina a terra i quan passi amb una fletxa que dispararàs tu Pol amb foc el cremem. Pou: Per què jo? Marta: Amb els teus poders pots apuntar i si falles i t'ataca ets l'únic amb les facultats per defensar-te. Àlex: Òstia i com tapem les portes i finestres. Pol: Posant armaris o coses de suport. Laura: I com exactament? Pol: Bé puc aixecar molt de pes suposo que podré. Jaume: Haveure el que has fet abans ha estat increïble amb el Wendigo, així que segurament podràs.
En estar tots tancats a l'hotel ràpidament van buscant els materials. Anaven passant les hores mentre que anaven recollint totes les coses, ja a la tarda, quasi de nit, mentre que es preparava el sopar el nostre grup d'amics agafava les últimes coses que faltaven.
Jaume: Ho tenim tot? Arc i fletxa? Pol: Si Jaume: Gasolina? Marta: Si. Jaume: El foc? Laura: Si Jaume: perfecte després de sopar ho preparem
Hera l'hora de sopar i el nostre grup sol podia pensar en el que estava a punt de succeir, no es dellen res, sol menjaven a poc a poc en silenci, amb unes cares pensatives i callades.
En acabar de sopar per qüestions de seguretat recomanaven estar a les habitacions, per tema fred i l'assassí anònim, com quasi tothom estava en les habitacions el nostre grup d'amics es disposa a tapar les entrades possibles, les dels pisos, les portes, finestres...
Sol quedava la del darrere, petita i amb punts secs per amagar-se, ràpidament estan tots preparats per a quan entri, darrere de la porta estava tot fosc, no s'escoltava res, les hores anaven passant sense cap novetat i les esperances que funciones el pla minvaven.
Pol: No entrarà. Àlex: Què fas? Pol: Els nostres batecs estan molt axelerats, si jo els puc escoltar ell també. Jaume: Llavors que fem? Pol: no sé, ell no és un animal com jo, ell pensa, i sap que avui és una mala idea perquè sap que estem fent alguna cosa, igualment en poc em transformaré així que no us preocupeu, us protegiré o Bueno ho intentaré, ja sabeu que no tinc molt de control. Àlex: Per mi val, tu dorms a l'habita. Pol: No, amb el que hi ha fora és millor que dormir tots en la mateixa habitació, com heu dormit avui. Marta: Però sol tenim 4 llits i som 5. Pol: Jo no dormiré, faré guàrdia o el que sigui que faci transformat. Marta: Però. Pol: No, ja recordo tot el que feina transformada i més recordo els cadàvers i no vull que li passi res a ningú, us he de salvar. Marta: D'acord, però estem amb tu fins que et transformis. Pol: No, si entra aquí jo. Àlex: Va tio, sé que tu tens urpes i això, però creume, ens podem defensar. Pol: Val, no obstant això a la que em transformi a l'habitació sortiu corrent, a saber que podré fer.
Com que sabien que estarien una bona estona tots s'anaven acomodant, l'Àlex estirat a terra, el pol i la Marta asseguts junts parlant i el Jaume i la Laura jugant a l'UNO.
Marta: Bé ara és un bon moment per parlar a soles, ja que cada un està fent lo seu. Pol: Ja, I de què vols parlar? Marta: Bé el primer és, com estàs? Pol: No sé, tinc por pel que pot fer i a tots els que pot ferir i de mi, no se el que puc arribar a fer. Marta: Tu tranquil, tot anirà bé o com a mini penseu que sol ajudar. Pol: Hm val. Marta: I hem, et va agra el que vam fer? Pol: A, vaja doncs mira si, em va encantar lo de fa dos dies i estic contant els dies per repetir. Marta: Oi, a mi també em va agradar. Hm, mira que hem estat estressats que alguna cosa tan important per nosaltres no li hem donat importància. Pol: Sí, és tot culpa del Wendigo. Marta: Si, però mentre, no pensem amb ell, o allò, encara no sé om referir-me. Pol: Ni jo... Marta. Marta: Si? Pol: No penso permetre que li passi res a ningú, a ningú.
Ja després d'una estona esperant, el pol comença a sentir els afectes així que lentament va deixant el cap de la Marta recolzat a terra, ja que s'havia adormit a la seva espatlla.
Pol: AAA!! Espero acostumem-me aviat a això, bé ja no és tant d'olorós.,AA!
En sentir els sorolls del Pol tots es desperten i poden veure com lentament allò que era el seu amic anava canviant, el pelatge, els ullals ... Un cop completada la transformació lentament es va aixecant i els mira.
Àlex: E,e d d'admetre que imposa. Tots miraven fixament al pou mentre que tremolant per la por retrocedien passa per passa a poc a poc.
Marta: Pol, ets tu? (mentre anava apropant-se)
La Marta ja davant d'ell li posa la mà la panxa, suaument va acariciant aquell pelatge tan suau, podia notar la rigidesa i en la tensió en què es trobava el Pol.
El Pol l'agafa suaument i se la posa a l'espatlla, a poc a poc s'apropa als altres i fa el mateix amb les dames. Ja carregat amb els seus amics sense molestar als que dormen es dirigí cap al passadís.
Àlex: Vaja mai pensava que estaria amb una situació com aquesta. Jaume: Bé això d'estar en l'ombrós d'un amic teu que casualment es un home llop no és algú molt comú. Laura: Bé en Teen Wolf si. Marta: Sóc l'única que està al·lucinant amb el seu pelatge, és supersuau. Jaume: I on ens porta. Marta: Mira cap a la nostra habitació.
El Pol obre la porta i els baixa.
Marta: Pol, ves amb compte. Àlex: Demà et vull veure de nou, no em fallis. Laura: Bona sort
Jaume: Reventel fort
El Pol tot i no parlar entén el que els seus amics li deien, però els havia de protegir així que tanca la porta, en tancar-la va caminant pels passadissos de l'hotel, després pujava les escales i a l'arrivar el pis de dalt.
Ja en el pis de dalt ensumava si notava alguna cosa, sol notava que en unes habitacions estaven una parella de tres companyes de classe fent cosetes, la Abril, Yining i un altre nolla que es diu Laura.
Buscant surt per una finestra que estava tapada i escalant per la paret fins arriba dalt on s'asseu veient les vistes (el que podia per culpa de la tempesta).
Sol estava a dalt miren tot ple de neu per la tempesta, com el vent gelant bufava sobre el Pol, tot i estar transformat el Pol sentia, fred, preocupació i sobretot por de perdre a la gent que estima o que aquests l'abandonin.
Però i tot el Pol sabia que no arribaria a res si es quedava quiet així que lentament anava baixant i ensumant per si captava alguna olor, però la tempesta dispersava les olors, sol podia escoltar el vent, l'única opció era buscar amb la seva visió nocturna si trobava algú estrany en el bosc.
Així que d'un salt arriba a terra i comença a córrer a 4 potes, no es notava al tenir el pelatge blanc.
Un cop arribat comença a saltar d'arbre en arbre com un ximpanzé, des de lluny pot veure un altra casa al mig del bosc amb les llums endegades, així que a poc a poc per si fos de nou una trampa anava aproximant-se, cada cop que s'apropava notava una olor especial, sang, així que ràpidament a 4 potes comença a córrer.
No tarda molt n'arriba, mira a través d'una finestra i no podia notar res, però podia ensumar-ho, decidit rebenta la paret d'un cop entrant dintre, però l'únic que troba són les restes d'uns caçadors totalment devorats.
Enfadat el Pol fa un rugit que ressona per tot el bosc fent que tots els animals del bosc fuguixin, inclús arriba al poble provocant que la gent comences a tancar les portes i finestres, alguna cosa estranya passava en el poble, hi havia poca gent, molts menús de la que hi hauria d'haver.
¡Ay! Esta imagen no sigue nuestras pautas de contenido. Para continuar la publicación, intente quitarla o subir otra.
Des de lluny estava el Wendigo sobre l'església.
WENDIGO: AJJJ TAN SOROLLOSOS COM SEMPRE, NO PODRÉ DEVORAR LA CARN DOLÇA D'ADOLESCENTS SI HI HAN METGES I POLICIES EN AQUEST POBLE, QUINA PENA M'AURE D'ENCARGAR JO DEL POBLE,JAJAJAJJ I DESPRÉS DELS ESTÚPIDS ADOLESCENTS DE l'HOTEL, PREPARAT, QUE EN POC VINDRE.
De nou a la muntanya el Pol al costat d'un grup de llops, estaven intentant buscar alguna essència, però res, s'estava fent de dia així que el Pol acomiadant-se dels llops va corrent a 4 potes cap a l'hotel.
Un cop dintre entra a l'habitació amb els altres, es posa en forma de C a la punta del llit de la Marta i tanca els ulls, al cap d'unes poques hores es desperten tos, sorpresos de veure al Pol.
Marta: Bon dia, corrinyo. Pol: E, que, a si ei. Al final que va passar. Laura: Realment no ten recordes. Pol: Suposo que afectes secundaris Àlex: aaaaaaaaaaaaa!!!! Calleu, Jaume: Encara tens són. Àlex: Laura, ronques molt. Laura: Jo? Àlex: eee, si. Pol: Bé un nou, dia així que ànims, sol tenia a les nostres mans la vida dels nostres companys. Àlex: Si, a més d'un Wendigo assassí que ens busca, altes capacitats he instint assassí, serà un gran dia. Laura: Estem fotuts Jaume: Hem de pensar en algú. Pol: El primer és menjar i després ja pensarem, no es pot pensar sense abans haver menjat no? Marta: pol. Pol: Sí? Marta: Jo de tu em canviaria, sol tens els pantalons i parts de la samarreta. Pol: És veritat, hauria d'aprendre a controlar-ho, no paro de xafar rova. Jaume: No sé amb pantalons curts se't veu bé. Laura: Ufffff i bastant. Marta: eeee que és meu. Ami: Desperteu!!!! Jaume: Jo der sempre crida aquesta dona. Laura: Ens toca sortir, vinga, a i Pol i Àlex porteu les coses aquí millor que la vostra habitació és com dir-ho claustrofòbica. Àlex: Si, hi podem portar les coltxonestes, passo de dormir allà, quasi moriu pujant i baixant. Pol: Venga va, i mira si surten, que estic amb pilotes. Àlex: No, va tira de pressa. Pol: Uff, quin fred, espero que no entrin i veguin la finestra xafada. Àlex: Espero que no, va ajudar a agafar els matalassos... Pol. Pol: Sí? Àlex: Salvans. Pol: Ho faré, a tots.
