Estaven tots impactats amb un gran somriure d'orella a orella, alguns estaven plorant d'alegria, el Wendigo sol tenia un rostre de sorpresa seguit d'angustia i terror.
El Marc sol estava somrient mentre que amb força li apretava el braç del Wendigo.
Wendigi: NO, NOOO, NO POT SE, aaaaaaarrrg!
El Marc li estava apretant el braç amb tanta força que estava fent aginollar al Wendigo.
Marta: No pot ser, està bé (llàgrimes broten dels seus ulls)
Marc: SI, NO SABEU LO CONTENT QUE ESTIC DE VEUREUS
Àlex:(entre llàgrimes) Espera un moment? Estas transformat, com es possible que parlis?
Marc: EM CONTROLO, BÉ IMAGINO QUE DEU SER AIXÒ (SOMRIU)
Jaume: Joder, (plora desconsoladament) has tardat massa.
Marc: HO SÉ, NO HA RESULTAT FÀCIL (de cop estreny més fort el braç del Wendigo)
Wendigo: Aaaaa!!
Marc: SABEU, EM SENTO PERFECTE I, I NO SOL MÉS FORT.
Estava apretant el braç del Wendigo de tal manera que estava totalment immòbil, de cop el Marc amb un braç el llença amb tanta força que surt volant per tot el passadís travessant una paret.
Marc: MAI HE SENTIT TANT DE PODER, SENTO EL COS TANT, TANT LLEUGER, SOC INCONMENSURABLEMENT MÉS FORT QUE ABANS, SOC UN HOME LLOP!!
El Wendigo com pot es reincorpora i gateja per sortir.
Estava amb un estat demacrat, fet pols, a poc a poc s'aixeca mentre que el Marc estava abraçant als seus amics.
Marta: Carinyo, quin ensurt ens has donat (to ploros)
Laura: agb, agb (no parava de plorar)
Marc: SI, SI TRÀNQUILS.
Jaume: com has pogut?
Marc: VOSALTRES, ESTAVA FET POLS I DESORIENTAT, UN FORT FRED RECORRIA TOT EL MEU COS, PERÒ PODIA ESCOLTAR UNES VEUS, A VOSALTRES, LES VOSTRES PARAULES M'HAN FET RECORDAR, CADA TONTERIA, CADA AVENTURA D'AQUESTS DIES, I NO SÉ BEN BÉ QUE DIR PERÒ MIREU, HE ACONSEGUIT CONTROLAR-ME
Jerry: Perdoneu per interrompre el moment emotiu però nois, tenim un problema, concretament el d'allà al final.
El Wendigo tot ensangonat estava totalment enfadat, la frustració i la impotencia li recorre per tot el cos, aquells nois que tenia tantes ganes de devorar li havien frustrat els plans i això li enfadava .
Wendigo: Vosaltres, vosaltres desgraciats.
Ràpidament el Wendigo surt corrent cap el nostre grup d'amics, estava enfadat, estava molt ravios, el Wendigo es planta davant del Marc, i amb tota la seva força es disposa a donar-li una urpada.
La imatgue era increible, el Marc sense moure's de lloc estaba esquivant cada urpada que li donava, amb les potes plantades al terra ho estava esquivant tot com si res.
Wendigo: Desgraciat, no et moguis tant.
Marc: SI HO DEMANES AIXÍ.
El Marc fent cas a les paraules del Wendigo amb un acte de burla deix d'esquivar els atacs del Wendigo per ara començar a bloquejar-los amb un sol braç.
El Wendigo para en sec, estaba respirant profundament per recuperar el alè.
Wendigo: A(respiracions profundes) vale, veig que vas de sobrat, però creus que per controlarte augmenten tant les teves habilitats? Donc vingue, va, intentem donar-me un ata
Marc: Ok
Un cop de puny super veloc li dona en tota la cara del Wendigo, el cop era estrident, tant fort i devastador que l'altre banya que li quedava al Wendigo es destrossada, el Wendigo es llençat un altre cop a l'altre punta de tot, la força del Marc no semblava tenir limits, els seus cops eren molt més forts que els d'abans
YOU ARE READING
LLUNA BLANCA
WerewolfSuspens, por, adolescents i pànic en un hotel en mig de Viella en una forta tempesta amb una criatura que causarà grans problemes.
