LLUNA BLANCA

2-Que va passar?

Aquella corpulenta figura misteriosa tenia al Pol en braços, se l'estava en portant per dintre de l'hotel, estava tot fosc i sense ningú en els passadissos, tots estaven dormint, suaument la porta de l'habitació de l'Àlex i el Pol s'obre, aquella figura deix lentament al Pol en el seu llit, i com el vent sense força aquella criatura/persona misteriosa marxa sense fer cap soroll.

Mentre que la nit anava transcorrin el Pol a poc a poc se li anava curant la mossegada que tenia, ja al matí el Pol estava somiant el que li va passar ahir a la nit, de cop, es desperta d'un salt molt exaltat, però estava sota d'una llitera així que s'emporta un cop al cap, fet que a l'Àlex el far riure bastant.

Pol: AAAA!!!!
Àlex: ja, ja, ja Bon dia, bella dorment, ja, ja, ja.
Pol: ÒSTIA PUTA QUIN MAL!. Si estic bé, no m'he fet mal, gràcies per preguntar (amb to sarcàstic).

Mentre que l'Àlex s'eixugava les llàgrimes de tant riure li demanava perdó tot i que encara reia, mentre el Pol es fregava el cap per l'impacte.

Àlex: Jajaja, d'acord, perdó, com estàs?

Quan el Pol s'aixeca l'Àlex es queda sopars en veure'l.

Pol: Eeeee. Què passa? Ja t'he dit que ja no em fa mal el cap.
Àlex: Tio, as crescut.
Pol: Què cony? Ostres, és veritat!
Àlex: Collons, as estat anant al gimnàs o una cosa per l'estil? Estàs com... Bé bastant inflat
Pol: He? Què dius?
Àlex: Mirat el mirall, crec que t'agradarà el que veuràs.

El Pol obra un armari, ja que en un d'ells hi havia un mirall incorporat.

Pol: Cony, crec que m'he estat dopant sense saber-ho, Òstia ara de debò, al·lucina.

Del dia a la nit el Pol havia guanyat altura i musculatura definida, sorprès no parava de tocar els músculs que tenia, eren seus de veritat.

Àlex: que vas fer ahir i el més important amb qui tas canviat el cos?
Pol: No ho sé però m'encanta.
Àlex: Bé haver-hi si així la Marta es fixa més en tu, tu tas vist? Inclús jo que no sóc gay no puc parar de mirar-te..., Val crec que aquí m'he passat.
Pol: Gràcies, suposo? Però tens raó, ara fas que sigui incòmoda.
Àlex: Millor que et posis alguna cosa.
Pol: Espera, la Marta ja es fixa en mi, bé som bons amics tant l'un per l'altre, i a més hem anat a la piscina junts i com que sóc, més ben dit era esquàlid clar que es fixava en mi, semblo bé semblava el punyeter slenderman amb banyador, era com una punyetera caricatura.
Àlex: Ok, però tio em pots parlar a la cara i no des del mirall (amb to sarcàstic)
Pol: És que m'agrada mirar.
Àlex: I a mi.
Pol: Definitivament m'he de posar més roba ja.

De cop la porta es picada per algu.

Àlex: Obra tu que jo estic tocant-me una mica la soca dels collons
Pol: D'acord, però no siguis tan gràfic
Àlex: Ets tu qui sempre em diu que no m'explico

Ràpidament, el Pol va cap a la porta per obrir-la.

Marta: Hola, Pol, hey estàs preparat per al camp... Guau.
Pol: MARTA!! ho, hola.
Marta: Estàs preparat per al camp, guau as estat anant el gimnàs???

El Pol molt avergonyit ràpidament es tapa amb la porta per al qual és Àlex torna a començar a riure, però aquest cop descontroladament.
Pol: E,E Ei Marta (amb un to avergonyit)
Marta:Si surts així produiràs un enrenou entre les nollas, i els gais.
Pol: Ja té dit que no m'agraden elles.
Marta: I jo que descobriré qui és aquesta noia MISTERIOSA QUE T'AGRADA.
Àlex: Creu-me és més propera del que tu creus.
Pol: CAPULLO.
Marta: Com sigui, escolta, perdó per allò del Diumenge, anava súper taja i tot.
Pol: E? a, si si si si, trenqui.
Marta: Doncs que us veig bé al càmping als dos, a i Pol no portis camiseta que mà han agradat les vistes.
Pol. eeeee si, sí?
Marta: jajaja és broma, deu.
El Pol avergonyit tanca la porta i es gira, s'aroma a la porta i és deix caure.
Àlex: Estàs mega pillat per a ella.
Pol: Tio se'n recorda de liar-se amb mi, espera em veig liar-me amb la Marta.
Àlex: Estàs hiperpillat.
Pol: Es nota?
Àlex: si campió, i molt, intenta parlar amb ella sense tenir la cua empinada màquina.
Pol: Tu calla.
Àlex: si a vegades crec que em passo, però m'encanta jaja.
Pol: Creus que saura donat compte que estava nerviós?
Àlex: L'aranya que està en el sostre ho sap, creus que ella no.
Pol: estic acabat
Àlex: Si a més he sentit que el Josua no ha acabat amb tu.
Pol: és veritat, merda.
Àlex: Tio que va passar ahir a la nit? (amb cara i to serio)
Pol: No sé si et sóc sincer, una cosa molt estrany em va passar ahir
Àlex: Recorda que sempre estaré amb tu i no et jutjaré... t'estàs drogant???
Pol: Que no, és a dir, tio em coneixes saps que mai.
Àlex: Ok és per assegurar-nos.
Pol: Mentre que esmorzem to explico, has vist la samarreta que portava ahir? No la trobo.
Alex: No, que rar amb l'ordenat que ets no és normal que perdis una cosa, jo les perdo, però tu.
Pol: Ja, vés tirant jo ara vinc.