Amb ella vaig tocar el cel

24

Després de parlar amb la Paula, m'assec amb la Carla per continuar parlant amb ella, potser no és mala idea passar una estona amb ella.

C: Li he dit a tots els meus amics i als meus pares el que vam viure. –diu com si res, em quedo sorpresa i em costa reaccionar.

A: I això? És a dir, me n'alegro moltíssim eh, has de ser tu mateixa però com que has decidit sincerar-te ara?

C: Suposava que fent-ho tindria més possibilitats amb tu, però em vaig equivocar.

A: Carla..

Ens envaeix un silenci incòmode durant uns minuts.

C: Ho vaig fer perquè no volia amagar-me més, no vull ser algú diferent amb ells, necessito poder comptar amb tots si en el futur tinc una relació amb una noia.

A: És bo escoltar això de veritat, como s'ho han pres?

C: Em van dir que ja s'ho esperaven, que teníem mirades còmplices sempre, que ja no era la mateixa amb el Marc i que em veien diferent des de que vas aparèixer. –somric al escoltar això, noto una sensació estranya al meu interior però no vull donar-li moltes voltes, serà l'alegria de saber que ja s'ha sincerat.

A: Ja veuràs que quan trobis una altra noia a la teva mida podràs comptar amb els teus amics i pares, segur que t'ajuden.

C: I tu? M'ajudaràs?

A: Jo? Com vols que t'ajudi?

C: Et necessitaré, o et molestarà quan estigui amb una altra? –aquesta pregunta em xoca, mai m'he parat a pensar-ho, però es que per què he de fer-ho? Estic amb la Paula.

A: No ho sé –sento que no hauria d'haver dit això, ella somriu.

C: No ho saps eh... Jo crec que no t'agradaria veure'm de la mà amb una noia, que li faci petons davant teu ni res d'això, ho has d'admetre.

A: No puc admetre res perquè no he viscut la situació, però no hauria de molestar-me perquè jo estic amb la Paula.

C: I què? Potser encara sents alguna cosa per mi i no et vols donar compte...

A: No, no pot ser de debò, l'estimo a ella.

C: Ainhoa reacciona!

A: No Carla! Que vols què et digui? No sé que passaria si et veig amb una altra perquè mai m'he parat a pensar-ho ni tampoc vull! Necessito passar pàgina, encara hi ets al meu cap a vegades però el que teníem s'ha acabat, ha d'acabar.

C: Jo no vull això! Es que t'aferres a la Paula perquè és el camí fàcil, la tens al costat, saps com són les coses amb ella, la coneixes, saps com tractar-la però et dona por intentar-ho amb mi perquè jo et puc, perquè et faig sentir coses noves i a tu t'agrada tenir-ho tot controlat! –em crida i no puc fer una altra cosa que aixecar-me perquè ara mateix no podria controlar-me.