17

1K 46 2
                                        

Se’m creua un nom entre els meus pensaments: Paula. No em pot passar això ara, no quan he recuperat a la Carla i es suposa què és el que volia..

Vaig aconseguir passar la nit sense més records de la Paula, vaig poder entregar-me al màxim amb la Carla però sincerament, dubto de si he oblidat de debò a aquella nena de cabells castanys..

Acompanyo a la Carla a l’estació perquè agafi el tren de volta a casa. Quan m’acomiado i surto d’allà, desvio el camí cap a casa, vull tornar a aquell parc on més feliç he sigut a la meva vida.

M’assento i puc jurar que és com si mai m’hagués allunyat d’aquí. Recordo els primers petons a les escales, com el fred va desaparèixer en aquell instant i la meva ment va quedar en blanc. Recordo com vaig estar mesos i mesos darrere d’ella sense aconseguir res i què en el moment què vaig sentir els seus càlids llavis sobre els meus, tota la por i la inseguretat se’n van anar. Mai m’oblidaré de què aquest parc ha presenciat tot l’amor què ens teníem, aquí vaig passar mesos de felicitat infinita, sentiments que mai m’ha fet sentir ningú, i què encara què em passés la vida buscant a algú que em faci sentir el mateix, ninguna persona ho aconseguiria; perquè per molta gent que em creui al meu camí, cap seria ella.

No sé si he de dir-s’ho, si és millor parlar d’això o deixar-ho escapar. Tinc por, por d’equivocar-me, de no ser suficientment bona per a ella, si mereix tot això, perquè tornaria a posar el seu món com una merda i l’últim que vull es complicar més les coses. Tinc a la Carla, sí, però ni ella aconsegueix treure’m del cap a la Paula. Tinc tantes coses al cap que dubto fins i tot de si m’he enamorat de nou, perquè ni de lluny puc comparar els sentiments entre les dues; Si em paro a pensar, la Paula ha estat capaç de posar-me nerviosa tant sols al pensar que la veuria, la seva mirada m’ha dit molt més que les paraules, els seus braços han sigut suficients per sentir-me protegida, els seus petons m’han portat al cel.. I imaginar-me que tot això no tornarà mai.. No crec que pugui suportar això, no sóc tan forta com ella em va dir una vegada.

Amb ella vaig tocar el celDonde viven las historias. Descúbrelo ahora