Em quedo a soles amb la Carla, un silenci incòmode ens envaeix per complet. Als 2 minuts, aconsegueixo mirar-la a la cara, observant les seves suaus faccions, la seva boca, aquella que m'ha tornat boja dies abans..
C: Ainhoa –Diu traient-me dels meus pensaments.- Sé que no mereixo exigir que estiguis amb mi, sé que ho he fet malament, que tindria que haver-me adonat abans..
A: Carla, para, no vull més disculpes, vull oblidar-me de tot ara mateix, t'estimo saps? Hòstia Carla, estic enamorada de tu, però no puc dir-li a la meva mare que torno a Barcelona, entens això? –Va assentir amb el cap i vaig continuar.- Mira, no t'obligaré a res; Si vols podem intentar-ho amb distància pel mig, crec que ens anirà bé una mica d'espai per pensar i poder saber si realment ens estimem tant com per poder amb tot.
C: Estic disposada a fer-ho, a intentar-ho..
No vaig deixar-la acabar; vaig anar directa a ella per besar-la, tornant a sentir els seus càlids llavis sobre els meus, tornant a sentir-me viva. Em vaig deixar emportar de nou pels seus moviments, acariciant la seva galta amb suavitat, mentre que ella enredava els seus braços pel meu coll.
C: t'he trobat tant a faltar –Aconsegueix dir mentre separem les nostres boques.- No vull perdre't Ainhoa, t'estimo.
A: Intentem-ho..
C: Això significa que som parella..?- Diu baixant de to amb l'última paraula.-
Vaig somriure àmpliament en forma de resposta, apropant de nou els nostres llavis, gaudint del seu sabor particular.
Va arribar la nit i ella tenia que tornar a casa, ens vam acomiadar de bona gana, acordant què ens veuríem el cap de setmana, que jo baixaria a Barcelona per veure a tots.
YOU ARE READING
Amb ella vaig tocar el cel
RomanceLa Carla era feliç amb el Marc, o això creia.. L'Ainhoa, una noia divertida, amable i realment preciosa apareix a la seva vida de forma inesperada; una història entre elles comença, però no saben si podràn suportar les conseqüencies que això comport...
