Amb ella vaig tocar el cel

6

Van passar dos dies i no vaig saber res d'ella. A l'institut ens van comunicar que s'anava a Manresa dimecres,  ara ja no podia fer res.

A la tarda del dimarts vaig quedar amb el Marc per dir-li tot el que sento, que no podia seguir així.

-M: Hola amor, per què tanta pressa? -Diu mentre em dona un petó-.

-C: He de parlar amb tu d'una cosa..

-M: És clar, digues!

-C: Bé, no sé per on començar, però no parlis fins que acabi perquè sinó no podré dir-ho...- Va afirmar i vaig continuar-. Mira Marc, ets perfecte, de veritat, m'ho has donat tot ens aquests sis mesos i mig, gairebé no ens hem barallat, m'has tractat com una reina i jo t'ho agraeixo però ha aparegut algú... No sé com ho ha fet però... l'Ainhoa se'n va a Manresa perquè està enamorada de mi i m'ha faltat que actués per adonar-me'n que jo l'estimo. Entenc que no vulguis saber res de mi al dir-te això i entenc que t'enfadis però no vull enganyar-te ni a tu ni a mi mateixa... Si us plau, espero que m'arribis a perdonar un dia.

-M: Jo... No sé Carla... - Va dir a punt de plorar- Sabia que alguna cosa et passava perquè no eres la mateixa d'abans. No m'enfado, t'agraeixo que em diguis la veritat i m'és igual que sigui per ella, jo t'ajudaré en el que pugui d'acord? Però ara necessito dies per assimilar-ho i no fer-me mal.

-C: És clar... Parla'm quan tu vegis, si?

-M: Sí, me'n vaig... T'estimo, i vés a per ella, no dubtis en aconseguir-la -se li va trencar la veu-.

Es va aixecar i se'n va anar carrer amunt. Vaig mirar el rellotge: 18:47h. Em donava temps d'anar a casa seva i demanar-li que es quedés.

Vaig arribar, em vaig parar davant la seva porta i vaig respirar profund abans de trucar al timbre. Quan em va obrir la porta vaig sentir una onada de papallones dins de la panxa.

-A: Què fas aquí?

-C: Recuperar-te.

-A: Com? I el Marc?

-C: L'he deixat... T'estimo Ainhoa, m'he adonat  que t'estimo. Et vull veure cada dia de la meva vida.

-A: Saps que és tard ja... Marxo demà al matí, està tot pagat i ja no hi ha marxa enrere.

-C: Viuràs sola?

-A: Sí, m'han pagat un pis de lloguer, necessito un temps per a mi, per oblidar-te.

-C: No vull que ho facis! De debò vols oblidar-me?

-A: Et vull a tu però això és massa complicat Carla, ja està tot dit, de veritat.

Em va acompanyar a la porta i em va demanar que me'n anés.

No vaig poder dormir pensant que l'havia perduda per sempre. Em vaig sentir idiota al no haver reaccionat abans.