Amb ella vaig tocar el cel

19

Ha passat un mes des de que vaig parlar amb les dues. Un mes sense veure-les, només m'he limitat a anar de la universitat a casa i a l'inrevés. La veritat és que m'ha anat molt bé aquest petit temps per a mi sola, per aclarir-me i poder treure les meves conclusions: Segueixo sentint alguna cosa per la Paula, és cert que la Carla m'ha fet sentir coses, que he estat perfectament amb ella però quan vaig retrobar-me amb la Paula em vaig donar compte que no volia haver-la perdut mai. I ara? Doncs no ho sé, potser un dia me la trobo pel carrer i ens saludem, o potser no.

Aquesta nit he quedat amb tres amigues de classe per anar a sopar i celebrar que s'han acabat els exàmens durs. Una hora més tard estic amb elles al restaurant, demanem i aprofito un moment per anar al lavabo. Quan entro em xoco amb una noia, aixeco el cap i em quedo de pedra al mirar-la, és la Paula.

A: Ho sento -dic baixant el cap.

P: No, no, ho sento jo, sortia massa ràpida –diu amb un somriure petit.

A: Tant és.. Me n'alegro de veure't –baixo la mirada per un moment i torno a mirar-la amb un somriure.

P: Sí, a veure si algun dia et dignes a parlar-me, no?

A: Tu també pots eh.

P: D'acord petita, ho faré –diu posant una mà a la meva espatlla.

A: Fins un altre dia..

P: Adéu maca! –somriu i se'n va.

Entro del tot al lavabo i vaig directament a l'aixeta, em mullo la cara i em passo allà 5 minuts més, sense fer res, incapaç de moure'm. Surto i la veig asseguda amb una noia, no puc evitar sentir una punxada a l'estomac, segueixo caminant i em sec amb les meves amigues. Al cap de dues hores o així torno a casa sola. Per a la meva sorpresa, veig a la Paula al meu portal.

A: Paula? Que hi fas aquí?

P: No m'has dit què et parlés? Doncs hola –diu rient-se i donant-me una abraçada.

A: Vols pujar?

Em somriu com a resposta. Pugem i seiem al sofà.

A: De què volies parlar?

P: Res en particular, volia parlar amb tu.

A: Bé doncs.. Tinc un dubte –dic recordant la noia del restaurant.- Abans t'he vist amb una noia allà i..

P: Vols saber qui és? –assenteixo amb el cap.- és la meva millor amiga, li he explicat que t'he vist al lavabo i m'ha dit que vingués a per tu, que et faria il·lusió.

A: Doncs ha encertat. –dic i ella m'agafa la mà.

P: Ha passat un temps des d'aquell dia al parc, em vaig anar de males maneres.. Ho sento Ainhoa.

A: Ei petita, no em demanis perdó, no hauria d'haver-te dit certes coses, va ser culpa meva.

P: No ens posarem d'acord en aquest tema, així què culpa de les dues i tot solucionat –em somriu i li retorno.- Què és de tu? Com estàs amb la Carla?

A: La vaig deixar el mateix dia del parc.. No podia estar amb ella i continuar sentint per tu.

P: Què? Has dit per mi? –es queda sorpresa i somriu tendrament.- Però per què no em vas dir res?

A: No volies parlar, i a més, jo necessitava el meu espai per aclarir-me.

P: A quina conclusió has arribat?

A: Que mai he estimat a ningú com a tu, que encara tinc alguna cosa a dins..

Em mira i em poso nerviosa, no parla i ara és quan més ho necessito.