Amb ella vaig tocar el cel

27

Narra Carla

Quan veig allunyar-se a l'Ainhoa sé que s'ha enfadat però més ràbia sento al haver escoltat a l'Elena.

C: Per què li has dit que portàvem un mes així? Et conec des de fa dies –la miro cabrejada-.

E: Per ajudar-te –la miro sense entendre res- Mira, pel que he pogut veure a la nena aquella li ha fotut veure't amb mi, sinó no crec que s'hagués apropat a dir-nos res.

C: Igualment, no hauries d'haver dit això perquè ara si que no voldrà veure'm més.

E: I què? Carla em vas dir que havia algú a qui havies perdut feia setmanes i que estaves enamorada però que ja no podies fer res, està clar que és la noia que ha vingut ara i pel que he vist té novia, deixa-la anar i viu la teva vida.

C: L'estimo –dic baixant el to de veu-.

E: L'estimes i et menges la boca amb mi, doncs no ho entenc.

C: Ha vingut a veure'm i no hem acabat bé, m'ha dit que l'estima a ella i que nosaltres només som amigues...

E: Per això m'has trucat? Per distreure't?

C: Sí, perquè no vull pensar en ella per unes hores, perquè l'he perduda i jo ja no ser què fer.

E: Doncs no il·lusionar a ningú per exemple –noto que està cabrejada i baixo la mirada-.

C: Ho sento.

E: Ja... Doncs serà millor que t'oblidis d'ella i quan ho facis si vols em truques però no estic disposada a ser el joc de ningú –no li dic res i bufa, nega amb el cap i se'n va deixant-me allà-.

Pujo a casa meva i em sento molt malament, vaig conèixer a l'Elena fa uns dies de festa, ens vam embolicar i ens vam donar els nostres telèfons per veure'ns un altre dia. Quan l'Ainhoa s'havia anat fa unes hores de casa he notat que no tenia res a fer i per desesperació he trucat a l'Elena, ella s'ha llençat i no hauria imaginat mai que l'Ainhoa seguiria a Barcelona i molt menys amb la Paula.

Ara ja sé que no em perdonarà mai, es pensa que tot el que li he dit és mentida, que no l'estimo i que només l'enganyat, no sé si el que sento és ràbia o simplement estic destrossada, l'única cosa que tinc clara és que no vull perdre-la però tampoc sé com recuperar-la.

Narra Ainhoa

Ha passat una setmana des de que va passar allò amb la Carla, ha estat intentant contactar amb mi però cada vegada que ha trucat no l'he agafat, no vull escoltar tonteries. Em va fer mal veure-la així amb aquella noia, feia poc més d'una hora m'estava dient que m'estimava i resulta que ha estat un mes amb aquella?

Em vaig haver de mossegar la llengua per no dir-li de tot en aquell moment, encara tinc ràbia dintre meu i per molt que he estat pràcticament tota la setmana amb la Paula no he deixat de pensar en allò. Si per mi fos no la veuria mai més, de debò, ara mateix em dóna molt de fàstic pensar en ella, no sé com he pogut creure cap paraula seva.

Truquen a la porta i suposo que és la Paula, encara que havíem quedat en més tard. M'aixeco i vaig a obrir la porta però em quedo parada i noto la ràbia apoderar-se de mi un altre cop al veure a la Carla allà plantada.

A: Què collons vols? –pregunto creuant-me de braços-.

C: Ainhoa si us plau.. –diu amb la veu tremolosa-.

A: Què?

C: Vull parlar amb tu –aixeca la mirada i ens quedem en silenci-.

A: No crec que hi hagi res a parlar a aquestes altures la veritat –dic una mica menys seca-.

C: Jo crec que sí, no m'has agafat el mòbil per poder explicar-te les coses bé.

A: Però parlar de què? Està tot dit! –dic elevant el to-.

C: Deixa'm parlar amb tu, t'explico les coses i si després vols que me'n vagi doncs així serà però si us plau, dóna'm l'oportunitat –diu gairebé plorant-.

Obro la porta per deixar-la passar, s'asseu al sofà i jo a la butaca del costat, em mira i bufa tapant-se la cara amb les mans.

C: Jo.. –comença després d'uns segons en silenci- El que va dir l'Elena era mentida –nego amb el cap rient-me- De què rius?

A: Però tu de debò et penses que ara et creuré? Tu saps com collons em vaig sentir en aquell moment Carla? Com una puta merda! –li crido-.

C: No em parlis així...

A: Mira, acaba de dir el que volies i ja està.

C: La coneixia des de feia dies, vaig sortir de festa i va passar el que va passar, quan tu vas anar-te'n de casa la vaig trucar.

A: Per a què? Per jugar amb ella? Hòstia Carla es que cada vegada que parles em sorprens més saps.

C: Volia oblidar-me del dolor de perdre't per sempre, t'estimava, t'estimo... –diu això últim xiuxiuejant-.

A: Bonica manera de demostrar-ho.

C: Ho sento...

A: Ja has acabat? –assenteix amb el cap- Doncs ja està tot dit –m'aixeco i ella m'agafa pel braç-.

C: De debò deixes que això s'acabi així?

A: Però si és culpa teva, em va fer molt de mal veure't amb aquella nena quan feia una hora es suposava que m'estimaves.

C: Si et feia tant de mal és per alguna cosa.

A: No comencis a insinuar res perquè em cabrejaràs encara més.

C: No t'entenc, saps que sents alguna mínima cosa i la deixes estar!

A: Calla ja! –crido fent que es creï un silenci incòmode-.

Ens quedem mirant, jo amb ràbia i ella amb llàgrimes acumulades als seus ulls, no m'agrada fer-li mal però encara penso que ha estat jugant amb mi i no puc evitar tractar-la així.

C: Faré una última cosa, si vols deixar-me de parlar després està bé, però ho he de fer.

A: Què?

M'estira del braç i em posa a centímetres dels seus llavis, els miro i torno la mirada als seus ulls, la meva respiració s'accelera i em bloquejo.

C: Jura'm que no vols que et faci un petó i me'n vaig.

Em quedo en silenci i veig com somriu, nego amb el cap i em besa.

_________________________

M'agradaria saber què penseu del capítol!
Moltes gràcies per llegir-me i animar-me a continuar.