Amb ella vaig tocar el cel

5

Durant els tres següents dies l'Ainhoa no va venir a classe, la colla no deixava de preguntar-me per ella, de dir-me que anés a casa seva a preguntar i després de tanta insistència vaig decidir-me a fer-ho.

Quan vaig sortir de l'institut vaig dirigir-me a casa seva, vaig trucar al timbre i allà era ella, amb el seu mig somriure, amb pintes de no haver sortit de casa en 72 hores.

-A: Que fas aquí?

-C: Bona tarda eh... Estava preocupada per tu.

-A: Doncs ja veus que estic bé. 

-C: La teva cara et delata, deixa de fer-te la dura.

-A: T'importa com estigui? Ves amb el teu novio, segur que t'ho passaràs millor.

-C: Calla ja! -Li vaig dir mentre l'empenyia per a que entrés a casa-.

-A: En una hora vindrà el pare de treballar així que no triguis massa a fer el que sigui que vinguis a fer aquí.

-C: Vinc a estar amb tu.

-A: Estava ocupada, la televisió és molt interessant saps.

-C: Vols deixar de comportar-te així? Jo també estic malament eh, això no només t'afecta a tu Ainhoa!

-A: Per a tu es més fàcil...

-C: Fàcil? Veure't cada dia i no poder sentir-te tant a prop com volgués, haver de mantenir distàncies, fàcil? Va tia!

No s'ho va pensar dues vegades i em va agafar, em va pujar en l'aire i em va portar a la seva habitació, em va deixar al seu llit i es va estirar damunt meu besant-me amb ganes. Em va treure la samarreta lentament, va començar a donar-me petons al coll i el meu cos va reaccionar immediatament. Sento la seva respiració accelerada, com les seves mans descendeixen pel meu tors fins arribar al cinturó del pantaló. Cerca la meva boca i la troba, ens deixem portar per la passió del moment però quan comença a ficar la mà per sota dels pantalons, l'aturo, sento que no estic preparada per fer això encara.

-C: Para... No crec que estigui preparada per donar aquest pas.

-A: Tranquil·la, relaxa't...

-C: De debò, no puc fer-ho, enganyaria al Marc i jo no sóc així.

-A: D'acord princesa, esperaré per tu.

-C: T'estimo...

-A: Eh, somriu.

-C: Fes-me somriure llavors.

A l'escoltar les meves paraules no va dubtar a besar-me lentament, fent-me sentir especial.

Al cap d'una estona va arribar el seu pare i vaig tornar a casa amb l'excusa de que era tard.

Era dissabte al matí i havíem quedat tota la colla per anar a dinar a Barcelona, estàvem caminant per les rambles, jo més endarrere amb el Marc que els altres, parlàvem de que faríem al nadal, d'on aniríem a passar les vacances i ara mateix em sentia molt afortunada de tenir-lo i molt a gust amb ell, no pensava en l'Ainhoa, ara només hi era ell al meu món. Vam arribar a la zona del Maremàgnum i es van seure en els bancs que hi ha a la vora del mar. Com que no hi cabíem tots, jo me'n vaig anar amb ell a un altre banc que estava al costat. Ens vam asseure i em va posar damunt d'ell, em va abraçar amb força i va començar a acaronar-me la cara amb el nas.

-M: Trobava a faltar moments com aquests amb tu...

-C: Jo els necessitava ja la veritat.

-M: Portàvem uns dies una mica distanciats, i ara tot és perfecte amb tu.

-C: Tu ets perfecte Marc...

-M: Sóc com em fas ser, et tracto com mereixes i ho saps.

-C: No ho crec pas...

-M: Petita, em promets que això no tindrà final?

-C: Et prometo que sempre estaré aquí per tot.

-M: Em serveix.

El miro i el començo a besar. De sobte, els altres ens venen per darrere i ens xoquen per tal de que deixem d'estar junts.

-M: Ets tonto Aleix!?

-A: Relaxa't noi, es que doneu fàstic tio, nosaltres també necessitem amor.

-M: Doncs allà tens a l'Ainhoa, ves amb ella que sembla bona nena.

-A: Es que m'ha dit que està enamorada d'algú.

-M: Del seu ex?

-A: No, d'una nena.

-M: Què!? Déu meu... No m'ho esperava pas d'ella.

-A: És bona nena i li comprenc, ho està passant força malament, abans ha plorat i li anava a dir a la teva novia que parlés amb ella perquè són molt amigues però és clar, esteu allà menjant-vos a petons..

A l'escoltar que ha plorat per mi i que està enamorada em va fer un bot el cor, la vaig mirar i allà era ella, observant-me amb tristesa, amb els ulls brillants. Em vaig aixecar i li vaig demanar a l'Ainhoa que vingués amb mi a parlar i rentar-se la cara.

-C: Què et passa...?

-A: Em passa que t'estimo, et veig tan bé amb el Marc que no sé... No ho puc aguantar.

-C: Li has dit a l'Aleix que estàs enamorada d'una noia, oi?

-A: Sí, no puc ocultar-ho més! I tant de bo no tingués que dir-li això perquè ell estava il·lusionat amb mi..

-C: I jo?

-A: Tu què Carla? Tens novio collons! No puc veure't amb ell més, ho entens o no?

Va esclatar a plorar quan va dir això, la vaig abraçar i ens vam quedar així durant 2 minuts aproximadament.

-A: Li vaig a dir a la meva mare de mudar-nos, li diré que no sóc feliç aquí..

-C: No ho ets?

-A: Ara mateix la meva felicitat ets tu, saps? I no compartim aquest sentiment, llavors que faig? Ho segueixo passant malament?

-C: Vull que m'esperis..

-A: No vull, de debò, no aguanto Carla. Li demanaré que em pagui un pis de lloguer a Manresa o m'aniré amb la meva àvia, no ho sé!

-C: I no et veuré més?

-A: Potser si, potser no, això ja no depèn de mi. Ara si no et fa res, vull anar-me'n a casa.

Va obrir la porta del lavabo i va marxar. Juro que en aquell moment vaig sentir un buit enorme dintre meu, una sensació horrorosa que mai havia experimentat. Vaig mirar-me al mirall i vaig començar a plorar desconsoladament.