Amb ella vaig tocar el cel

2

Ja passa una setmana des de que em vaig acomiadar del Marc i encara no he sortit al carrer amb les meves amigues, encara que elles m'han insistit moltes vegades. Una trucada em treu dels meus pensaments, amb l'esperança de que sigui ell vaig al mòbil corrent i veig 'Gina', somric al veure que la meva millor amiga no es dona per vençuda encara que li dic cada dia que no tinc ganes de res.

-Carla: Que vols ara?- li dic amb un to alegre

-Gina: hola tonta! Només volia saber com estaves, i si et vindria de gust venir a Plaça Catalunya avui?

-Carla: No et donaràs per vençuda no.. D'acord, aniré avui com a excepció de que començo a estar millor i perquè m'has d'explicar com et va anar ahir amb l'Albert! - li dic rient i escolto com es comença a riure ella també.

-Gina: Mira que n'ets d'interessada eh! Després t'obro per Whatsapp i et dic l'hora si? Marxo a dinar reina! Fins després.

No em dona temps a contestar quan ella ja ha penjat. Així era la Gina, una nena feliç i molt tossuda i la veritat és que la trobava a faltar moltíssim.

Eren les cinc de la tarda i ja feia 15 minuts que esperava a la Gina quan la veig aparèixer amb un somriure esplèndid.

-C: Ja era hora, no? Cada dia vas a pitjor nena!

-G: relaxa eh, a mi no em vinguis amb presses després d'una setmana.

-C: ui.. a mi no em parlis així que veuràs!

Em mira i esclatem a riure mentre ens abracem, em sento realment feliç al seu costat.

Anem caminant sense destí i finalment acabem per seure als bancs de Plaça.

-G: He convidat a una amiga que també ho està passant malament, però ella és per una ruptura, no et fa res oi?

-C: No dona, si així aconseguim que estigui bé doncs apa, benvinguda sigui. Com es diu?

-G: Ainhoa, és de la nostra edat però de veritat, no t'espantis, ho està passant molt malament. Portava 2 anys amb el  seu xicot i em sembla que li ha posat les banyes.

-C: Ostres, pobre noia.. Si, si, tranquil·la que jo li trec somriures.

M'anava a dir una cosa quan una noia li tapa els ulls i li diu: "perdó, coneix vostè a l'Ainhoa?"  Realment era preciosa, tenia la pell fosca, cabells castanys, els ulls color verd clar, era alta i prima i ara mateix lluïa un somriure molt bonic. Quan es van acabar d'abraçar, es va apropar a mi i em va donar dos petons mentre em deia: "Sóc l'Ainhoa, encantada maca", li vaig somriure i m'ho va retornar amb alegria.

______________________________________

Els dies següents es basaven en moments al costat de la Gina i l'Ainhoa,  la veritat és que cada dia estava agafant més d'afecte a l'Ainhoa; tant que aquesta nit es queda a dormir a casa per demà llevar-nos d'hora i anar a la platja.

Em desperto al sentir una pressió a sobre meu, obro els ulls lentament i no puc veure res ja que tinc l'habitació a les fosques, sento una rialla a la meva orella i és allà quan m'he n'adono que és l'Ainhoa.

-C: Què fas ja aquí? I com has aconseguit entrar?

-A: M'ha obert la teva mare i per si no t'he n'has adonat són les cinc eh, guapa.

-C: Hora de dormir, de tota la vida de Déu, deixa'm!

-A: Fes-me lloc i com et dormis et juro que et llenço aigua a la cara eh.