Amb ella vaig tocar el cel

14

Al cap d'una hora me n'adono d'on m'està portant, a la nostra platja, a Tarragona.

A: T'he dit perdre'ns, aquí sé on estem –la miro feliç.

P: Cert, però recordo com deies que aquí et senties feliç, amb llibertat, com si et perdessis. –diu aparcant el cotxe i posant una mà al meu genoll.- He pensat que estaria bé passar aquí una estona, que et relaxis, ens queda tota la nit per perdre'ns.

A: A quina hora penses portar-me a casa?

P: T'importa? Vius sola Ainhoa! Gaudeix! –comença a riure, dolça melodia.

A: T'odio! –dic obrint la porta corrents.- Vine a per mi o em perdré!

P: Em poses a prova.. Corre tot el que puguis! –diu i comença a córrer darrere meu, fent que reaccionés i me n'anés com un llamp cap a la sorra.

Al cap de dos minuts corrents a tota marxa, començo a afluixar el pas, fent que ella m'enxampés caient a la sorra les dues.

P: T'has entrenat? No et recordava tan ràpida –diu intentant agafar oxigen als seus pulmons.

A: Soc tota una atleta, què et penses!

A l'escoltar les meves paraules esclata a riure com una boja, provocant el meu també. Al cap d'uns segons aconseguim calmar-nos; ens mirem als ulls, ella a sobre del meu cos, amb les seves mans a cada costat del meu cap. Els seus ulls blaus em retransmeten més del que mai havia aconseguit ningú, em mira i sento que podria passar-me així tota la nit i no em cansaria.

P: Et veus molt millor així petita. –em mira un moment a la boca per retornar la mirada als meus ulls.- No deixis de somriure mai, no ho mereixes..

A: Gràcies per venir a buscar-me, per preocupar-te per mi després de tot..

P: Calla idiota, saps que faria qualsevol cosa per tu, o encara no t'ha quedat clar?

A: No ho oblidaria reina –provoco un somriure ampli d'orella a orella en la seva cara.- Què?

P: Res.. feia tant que no sentia aquesta paraula sortir de la teva boca..

A: Costum.. Em sento com si res hagués canviat ara mateix.

P: Ha canviat tot, ho sabem les dues.

M'aixeco fent que ella s'assegués a la sorra, al meu costat.

A: Ho sé..

P: Necessites parlar amb ella Ainhoa.

A: Ara no, no comencis un altre cop..

P: Fes-ho quan vulguis, però pensa en com estarà ella ara mateix; esteu malament i a sobre t'has anat amb la teva ex, tu t'estaries pujant per les parets i ho saps. –diu fent que la imaginés a la seva habitació plorant pensant que estic fent qualsevol ximpleria amb la Paula.-

A: La trucaré.. –entro en raó.

P: T'esperaré, no tinguis pressa. –somriu sincerament.

A: Gracies Paula, de veritat.

P: Espavila –diu divertida.-

M'aixeco allunyant-me d'ella, en direcció cap al cotxe, m'assec sobre el capó i busco el seu nom en contactes, trobant-lo, vacil·lant una mica abans de pressionar l'opció de trucar.