Em vaig despertar per culpa dels raigs del Sol que entraven per la finestra. Vaig girar-me cap a l'Ainhoa i continuava dormint, un somriure se'm va dibuixar a la boca sense adonar-me'n. Vaig apropar els meus llavis a la seva cara i just quan entrava en contacte amb la seva pell, es va moure i la meva boca va quedar a 2 mil·límetres de la seva mentre que obria els ulls lentament. Quan s'adona del que passa, em mira directament als ulls i somriu dient "bon dia princesa", i sento com els seus llavis acaronen els meus sense voler. El cor em batega més de pressa que de costum i no vull que ho noti així que em separo, em dirigeixo a la seva galta i li faig un petó lent, m'allunyo una mica i deixo anar un "bon dia petita".
Intento passar tot el matí sense parlar amb ella amb excuses com anar a la dutxa encara que anéssim a la platja en qüestió de minuts. No sé per què però la seva presència em posa totalment nerviosa.
Passem gairebé tot el dia al mar, jugant a la pilota i esquitxant-nos. Quan es comença a fer tard decidim anar a casa meva a dutxar-nos i després que ella se n'anés a casa seva fins al dia següent que estaríem també juntes.
Després de la dutxa i d'estar una hora més parlant, arriba l'hora de sopar i ella ha de marxar així que l'acompanyo fins a la porta per acomiadar-me. Un cop avall, em dona dos petons i una abraçada, quan em disposo a tancar la porta, sento la seva mà agafant-me del braç, em giro i em diu "gràcies per tots aquests dies, ets la millor", em fa un petó lent a la galta i quan es separa ens quedem mirant cara a cara a escassos centímetres. No puc evitar mirar els seus llavis i veig que ella dibuixa un petit somriure casi imperceptible, la torno a mirar als ulls i em trobo una mirada que m'entravessa l'ànima, mai havia sentit cap cosa que s'assemblés. Es retira lentament i em dedica el darrer somriure fins que es gira i comença a caminar direcció casa seva.
Aquella nit no vaig sopar, em vaig dedicar a pensar què era el que havia passat durant tot el dia amb l'Ainhoa.
CZYTASZ
Amb ella vaig tocar el cel
RomansLa Carla era feliç amb el Marc, o això creia.. L'Ainhoa, una noia divertida, amable i realment preciosa apareix a la seva vida de forma inesperada; una història entre elles comença, però no saben si podràn suportar les conseqüencies que això comport...
