Amb ella vaig tocar el cel

9

Narra Ainhoa

De sobte es posa histèrica i surt corrents. No sé que ha passat, tot ha sigut tant de pressa.. Miro a la Paula i amb la mirada em diu tot. Surto darrere de la Carla, no suportaria perdre-la del tot.

Arribo a l'entrada de l'edifici i la trobo asseguda a un racó, amb les cames flexionades i rodejant-les amb els braços, plorant desconsoladament. Em partia el cor veure-la així per mi, però no sé si podré arreglar-ho. Em sec al seu costat, posant-li la mà al braç per tal de que em mirés.

-A: Carla no ploris sis plau, em mata..

-C: Però com vols que estigui si vinc a per tu i et trobo amb la teva ex? -aconsegueix dir entre llàgrimes-

-A: Implica que hagi d'estar embolicant-me amb ella?

-C: Si no hagués aparegut hagués passat alguna cosa? -diu mirant-me als ulls per primera vegada-

No vaig saber que dir-li; la veritat encara que li faci mal o una mentida per tal de no amoïnar-la?

-A: Jo.. No ho sé.. -Vaig baixar la mirada per tornar-la a posar als seus ulls cafès- Estic enamorada de tu, ho saps, oi? però no puc continuar tota la vida així, sense avançar.. ho entens Carla?

-C: Vull que tornis a Barcelona, o sinó tenir una relació a distància, em dóna igual Ainhoa! Vull estar amb tu, només tu i jo, sense ningú més, t'estimo, i pot ser he trigat en demostrar-ho, sé que ho has passat malament i ho sento, ho sento de debò- va dir novament amb llàgrimes- jo no sóc tan valenta com tu; has tingut que actuar per reaccionar, però aquí sóc Ainhoa, per tu, i si he de lluitar ho faré, no tinguis cap dubte, però només vull saber si tinc possibilitats..

Això va fer que m'anés el cor accelerat, va ser increïble escoltar aquestes paraules, les necessitava des de feia temps, i ara no sabia que fer, si estar amb ella o donar-li una oportunitat a la Paula. Em tornaria boja de tant pensar.