Amb ella vaig tocar el cel

16

Després d'una hora estava a casa amb la Carla.

A: Vols sopar?

C: Si això implica menjar-te a tu –diu provocativament, aixecant una cella.

A: Tindràs temps després per això –em ric.

C: No deixis per després el que puguis fer ara –diu apropant-se cap a mi, amb els ulls clavats en els meus i un somriure juganer.

A: Vols dir que aquesta dita és així? –dic el primer que se'm passa pel cap ja que em començo a posar nerviosa.

La Carla no diu res, se m'apropa fins estar a escassos centímetres de mi, somrient més i més. Passa els seus braços per la meva cintura, apropant els nostres cossos fent que ja no hi hagi espai entre ells. Em posa la seva boca a un centímetre de la meva i no puc evitar mirar els seus llavis, ara sense el seu somriure d'abans.

C: De debò ho vols deixar per després? –diu amb la veu ronca, la qual provoca un formigueig a la meva panxa.

A: N-no –dic amb dificultat, tragant saliva, fent que ella somrigués de nou.-

C: mmm.. quina llàstima, ara jo si que vull sopar, què hi ha? –diu mig rient i separant-se de mi, deixant-me allà de peu sense poder creure el que acaba de fer-me.

Reacciono i miro com se'n va cap a la taula de la cuina i girant-se per somriure'm. Vaig cap allà frustrada, amb ganes de besar-la però sense fer-ho per orgull, encara que estic molt feliç d'estar així amb ella, aparcant els problemes d'aquesta tarda.

Obro la nevera i agafo menjar per fer, encenent el foc i començant a cuinar sense mirar-la ni un segon.

C: T'has enfadat? –diu sense obtenir cap resposta.- Oh.. de veritat? –comença a riure fluix provocant el meu somriure però sense que ella pogués veure-ho.- Saps que t'estimo, no? –cap resposta de nou.- D'acord, tu ho has volgut.

S'aixeca i em rodeja la cintura per darrere, col·locant els seus llavis al meu coll, deixant petons de banda a banda. Em gira i em dóna un petó curt, quan es va a separar, l'agafo suaument del coll i torno a ajuntar les nostres boques, profunditzant el petó, demanant pas amb la llengua per jugar amb la seva. Ens separem quan ja no tenim més aire als pulmons, ens mirem i puc veure la brillantor als seus ulls.

C: No se't crema res? –diu i la miro confusa.- El sopar Ainhoa –comença a riure quan em poso seriosa de cop.

A: Merda –em giro corrents i apago el foc, retirant el menjar una mica.- Hòstia si no em distraguessis! -dic elevant el to de veu.

C: A sobre em dónes la culpa a mi, et recordo què has sigut tu qui volia més –diu rodejant la meva cintura de nou amb un sol braç.-

A: No m'agafis, encara sortirem cremades i tot –dic alterada.

C: Relaxa't amor –comença a riure fent-me girar i deixant un petó a la galta.- O ho faig jo..? –xiuxiueja a cau d'orella, fent-me posar tensa.

La miro amb el mateix desig què ella a mi. Poso les meves mans a cada costat de la seva cara, apropant les nostres boques, primer un petó curt, després profunditzant-lo. Ens separem i ens quedem mirant-nos l'una a l'altra sense dir res, les paraules sobren quan una mirada ho diu tot. L'aixeco enlaire agafant-la del cul i la porto a la meva habitació, deixant-la al meu llit amb cura de no fer-li mal.  Em poso a sobre seu amb una cama a cada costat de la seva cintura. M'inclino cap endavant i li dono un petó, després un altre, fins que m'agafa de la samarreta fent que posés tot el meu pes sobre el seu cos. Posa les dues mans al cul, provocant al meu cor a anar més ràpid. Em mira fixament als ulls, amb un somriure que mai havia vist per part seva. Tanco la distància entre els nostres llavis, fent-ho profund, lluitant llengua contra llengua, i ens separem quan ja no podem respirar, amb els nostres pits agitats sense parar intentant recuperar l'oxigen.

La nit acaba de començar.