Amb ella vaig tocar el cel

21

Miro a la Paula, veig ràbia als seus ulls, inseguretat, miro la pantalla del mòbil, bufo i l'agafo.

A: Què vols? –dic secament.

C: Què et passa? Quin humor que tens.

A: T'he dit que estava ocupada, perquè em truques llavors?

C: Necessito parlar amb tu.

A: No pot ser en un altre moment? Ara no puc.

C: Estàs amb ella, oi?

A: Carla...

C: Així que esteu juntes... –puc notar la tristesa a la seva veu.

A: No, no ho estem, vull dir, no sé. –al dir això noto la mirada de la Paula clavada damunt meu.

C: Tant de bo fos que no.

A: Si tu ho dius. –no sé que dir-li, m'incomoda aquest tema.- Carla de debò, parlem en un altre moment.

C: D'acord, et truco demà –bufo i li penjo.

No m'agrada ser tan seca amb ella, sento que li faig mal, però d'altra banda no puc permetre'm perdre a la Paula, no ara que sembla que la recupero.

Em mira, no aconsegueixo desxifrar el que pensa, per primer cop en mesos no em transmet res, està quieta, mirant-me sense cap expressió a la cara. Ens passem així un parell de minuts, quan decideix aixecar-se i anar a agafar la jaqueta.

A: Te'n vas? –no puc evitar sentir dolor dintre meu.

P: No crec que estar aquí sigui el millor.

A: Queda't –es gira per mirar-me.- Queda't, no vull estar sense tu, ja he estat mesos així.

M'apropo a ella, aixeco la mà amb por de ser rebutjada, l'acaricio la cara, tanca els ulls i es gira lentament per donar-me un petó a la mà. Em mira i sento la corrent d'electricitat per dintre meu. M'agafa de la cintura i m'apropa a ella, posa la meva front amb la meva i em mira directament als ulls.

P: T'estimo, no vull tornar-te a perdre.

A: No em perdràs.

Em mira durant uns segons i acaba amb els centímetres que quedaven entre les dues. Em deixo portar de nou pels seus moviments, m'encanta.