Amb ella vaig tocar el cel

7

Narra Ainhoa.

Quedava mitja hora per anar-me'n a Manresa i no parava de pensar en la Carla, en la seva confessió; no podia haver-ho fet abans? Ara seria feliç amb ella!

Al arribar a la  nova casa vaig poder observar que era molt gran, n'hi havia només dues habitacions però eren enormes. Vaig guardar la roba que portava i vaig seure al sofà per veure la televisió una estona quan de sobte em sona el mòbil. És la paula, la primera persona de la qual em vaig enamorar.

-A: Si?

-P: Ainhoa! He escoltat que has tornat, és veritat?

-A: Mmm.. Sí, sí que ho és.

-P: M'agradaria veure't, fa molt temps que no se res de tu i..

-A: És clar..! -vaig dir posant-me nerviosa.

-P: Et sembla bé si vaig a casa teva i així parlem de com ens ha anat la vida aquests mesos separades?

-A: Perfecte, et passo la direcció per Whatsapp ara!

-P: D'acord petita, doncs fins aquesta tarda! -va penjar alegre.

Tornar a escoltar la seva dolça veu, sentir la seva felicitat, és com tornar a mesos enrere, quan la vaig conèixer, quan vam ser una durant l'estiu, quan ens amàvem sense por, només ella i jo, i que va acabar perquè em vaig anar a viure a Barcelona.. I ara.. Ara que passarà? Tornar a veure a la persona que em va tornar boja per primera vegada, ara que estic enamorada de la Carla..

A les cinc de la tarda ja era a casa meva, quan vaig obrir la porta em va donar una abraçada que em va fer recordar tot el passat.   Havia oblidat aquell somriure tan peculiar, els seus ulls blaus on tantes vegades em vaig perdre, la seva mania de mossegar-se el llavi, de tapar-se la boca amb la mà i desviar la mirada a causa de la vergonya, havia oblidat que era perfecta.

Vam seure al sofà amb dos tasses de cafè. Els primers quinze minuts vam parlar de les classes que feia a la universitat, per després passar a aquell tema que tenia tanta por: La nostra inacabada relació.

-P: Ainhoa jo.. Han passat dos o tres mesos i la veritat és què no he aconseguit oblidar-te, els dies passen i és com si fos ahir quan et vaig donar el darrer petó, quan et tenia entre els meus braços..

-A: Vols que et sigui sincera? -Va afirmar amb el cap i després de 5 segons vaig continuar- M'he enamorat d'algú, una noia, la Carla -vaig somriure al recordar-la - és ella el motiu pel qual he tornat, perquè no he pogut suportar veure-la amb el seu novio, no puc estar al seu costat sense tenir ganes de besar-la.. És per això que he tornat.   No et mentiré tampoc dient-te que al tornar a escoltar la teva veu he recordat tota la nostra història, com em vas cuidar i com vaig llençar tot a la merda anant a Barcelona. I saps? tant de bo m'hagués quedat aquí amb tu i pogués ser feliç com ho era aquell estiu.

-P: Ara que has tornat, vull intentar que t'enamoris de mi, que siguem igual de felices que ho vam ser en un passat. Ets la única persona que ha estat capaç de fer-me sentir alguna cosa amb una mirada, la que em va tornar boja, la que em fa tenir vergonya, per la qual deixaria tot enrere.

En aquell moment em va mirar als ulls, vaig perdre'm en ells una vegada més. Es va apropar als meus llavis, els va mirar amb ganes per després tornar a mirar-me als ulls, va somriure i es va apropar més però desgraciadament van tocar a la porta.