Amb ella vaig tocar el cel

4

Avui és el dia de retrobar-me amb el Marc, tenia moltíssimes ganes de menjar-me'l a petons i no deixar-lo anar. Durant aquest dies he anat veient a l'Ainhoa i la Gina,  a partir d'ara tornaria a la rutina de l'institut encara que faltaven dos dies per començar.

Després de mitja hora esperant a la cadira de l'aeroport, veig obrir-se la porta i just al principi al Marc, veig com em cerca amb la mirada i quan em troba somriu d'una manera única i sincera, deixa la maleta al costat dels seus pares i ve corrent cap a mi, m'abraça i em comença a donar petons sense parar. Quan ens separem, ens mirem i somriem amb tendresa. M'agafa de la mà i em porta amb els seus pares que ens estan esperant a la porta del cotxe.

-Carles (pare d'en Marc): Hola, quant de temps maca!

-Carla: Si, la veritat és que ja era hora de tornar eh -dic amb un somriure-.

-Marc: Jo volia venir abans però no em deixaven... sinó em tindries aquí des de fa temps.

Entre rialles vam arribar a casa d'ell,  vaig convèncer a la meva mare de que em deixés dormir aquella nit i a l'endemà preparar tot per les classes.

Aquella nit va ser màgica, vam estar fins gairebé les quatre de la matinada donant-nos petons i estant abraçats al llit, la veritat és que no necessitava res més per ser feliç. 

Vam despertar a les dotze del migdia així que vam decidir dutxar-nos (ell tenia algunes peces meves de roba) i anar a menjar a un restaurant. Quan ja era l'hora de tornar a casa li vaig demanar que m'acompanyés i així ho va fer. Quan érem a la porta de casa meva ens va costar acomiadar-nos uns quinze minuts, fins que la meva mare em va enviar un missatge dient que anés ja.

Vaig entrar a casa amb molta felicitat, vaig saludar a la mare i vam sopar les dues juntes. Més tard vaig preparar la roba per l'endemà, un parell de bolígrafs per anotar qualsevol cosa a classe i vaig estirar-me al llit amb el mòbil.

Eren les set i mitja del matí, quan vaig rebre un Whatsapp, vaig mirar de qui es tractava i es va dibuixar un petit somriure al meu rostre al llegir "Ainhoa: Et passo a buscar en deu minuts, no em facis esperar gaire tonta"

I així va ser, als deu minuts aproximadament estava davant de casa meva amb un somriure radiant, vaig obrir la porta del carrer i va girar el cap en la meva direcció.

-A: Ja era hora, no?

-C: Però si acabes d'arribar idiota!

-A: Amb un respecte senyoreta que t'he vingut a buscar -diu creuant-se de braços-.

-C: Marxa si vols eh, ja veus tu...

-A: Apa maca, el pròxim dia no penso en tu.

I quan es disposa a anar-se'n, l'agafo del braç obligant-la a tornar-se a girar cap a mi.

-C: Has pensat en mi?

-A: Sempre.

-C: Mira que n'ets de bonica... Ja saps que estava de broma petita.

-A: Això no quedarà així, t'ho juro -diu amb to seriós, el qual s'esfuma quan li somric i ella me'l torna-.

Una vegada a la porta de l'institut, ens apropem a les llistes i ens adonem que anem a la mateixa classe però per mala sort no m'ha tocat amb en Marc.

-A: Encara et tindré que suportar un curs sencer...

-C: T'encanto, ho saps.

-A: Més volguessis tu maca -diu entrant a l'institut i jo seguint-la-.

Ja a l'hora del pati ens seiem juntes en un banc que queda gairebé invisible a la resta de persones. De sobte, apareix el Marc i em dona un petó ràpid.