Amb ella vaig tocar el cel

22

Era diumenge i la Paula es va haver d'anar d'hora perquè tenia menjar familiar, m'havia dit de veure'ns aquesta nit però necessito pensar, a més, demà hi ha classe. 

Són les sis de la tarda, no he parlat gaire amb la Paula i la trobo a faltar. Encara penso en la trucada de la Carla, està malament i sé que he d'estar allà per a ella, però també sé que és arriscar-me a fer malbé el petit progrés amb la Paula perquè m'he proposat fer que torni a confiar en mi. El soroll del mòbil em treu dels meus pensaments: "Marc"

A: Marc? –dic sorpresa per la seva trucada.

M: Hola Ainhoa! –diu tímid.

A: Com que em truques? Ha passat alguna cosa dolenta?

M: No, no! Jo.. veuràs, ahir vaig estar amb la Carla perquè ella necessitava companyia i bé, està bastant malament, la veig com apagada saps? No somreia, els seus ulls no transmetien res, i em va dir que t'havia perdut, que tu havies escollit a una tal Paula i que és tonta per haver-te deixat anar.. –el noto una mica nerviós al dir-me tot això.

A: Marc.. I que faig? M'he mudat a Manresa perquè ella va decidir no arriscar-se per mi, ara he tornat amb l'única persona amb la que de veritat ha anat tot bé, la Carla es dona compte quan veu que puc ser feliç amb altra persona?

M: Pel que jo sé, ella va anar a buscar-te abans de que te n'anessis a viure allà.

A: El punt és que no va voler arriscar-se al seu moment, jo ho he estat passant molt malament, i sé que ella no està bé ara, però que faig? Es que tot això és difícil...

M: Truca-la Ainhoa, o ves a veure-la si us plau, només per aclarir-ho tot bé.

A: Està bé, aniré.

M: Pots avui?

A: Demà, ara és tard i demà tinc classes al matí.

M: Bé maca, adéu i gràcies!

A: Adéu Marc.

Penjo, com collons li dic a la Paula que demà vaig a veure a la Carla? No puc amagar-s'ho però sé que es cabrejarà...

_______________________________

Són les dues del migdia, he quedat amb la Paula abans d'anar a Barcelona i la veritat, espero que no s'ho prengui molt malament.  La veig aparèixer amb un somriure ampli, li retorno i arriba al meu costat.

P: Hola preciosa –em somriu i em dona un petó.

A: Hola petita –dic nerviosa.

P: Està tot bé? –m'agafa de les mans per reconfortar-me.

A: Necessito parlar amb tu –es queda mirant-me amb un petit somriure, convidant-me a continuar.- A veure, vaig a Barcelona amb la Carla, no pensis res estrany, ella està malament, ahir em va trucar el Marc demanant-me que anés i aclarir tot d'una vegada.

P: Ainhoa ves-hi.. Tinc por, no et mentiré, no vull que tot s'enfonsi de nou, però és la teva decisió.

A: Amor, vaig per aclarir tot, li diré que t'estimo i que ara mateix només ets tu i ningú més.

P: Si us plau, no em facis mal.. -se li trenca la veu.

A: Mira'm –li agafo del mentó i la faig mirar-me als ulls.- T'estimo a tu i això seguirà sent així, confia en mi.

No em diu res, es limita a abraçar-me durant uns minuts per després acomiadar-nos amb petons.

En 5 minuts arribo a Barcelona, la Carla m'ha dit que ja m'està esperant a l'estació i no puc evitar els nervis per tot el meu cos.