Amb ella vaig tocar el cel

20

A: Pots dir alguna cosa...? –dic amb por.

P: Jo.. –es calla, em mira als ulls, travessant-me- Portava molt de temps esperant escoltar-te dir això... Pensava que tot estava perdut, veure't feliç amb la Carla va fer que em donés compte de que encara t'estimava més del que em pensava, però.. –s'atura un altre cop, no parla durant uns segons- no vull passar-ho malament, ho entens? No sé Ainhoa, m'encantes però necessito demostracions.

A: És clar que te les donaré, dóna'm dies, setmanes, no te'n penediràs! –dic amb un dels somriures més sincers que he tret mai.

Em somriu tendrament, enyorava veure-la mirant-me així, és una de les millors sensacions que poden haver.

P: Saps que trobo a faltar? –somriu.

A: Sorprèn-me.

Somriu més amplament, m'acaricia la cara mentre que s'apropa més, es para quan estem a pocs centímetres, em mira als llavis i això causa el meu somriure, em mira per darrer cop als ulls i acaba amb la poca distància que hi ha entre les dues. Em deixo portar pels seus llavis, tan suaus com sempre, tan delicats, amb cura de no fer-me mal. Recordo tots els moments en què havíem sigut una sola. Es separa i em mira.

P: Això trobava a faltar –diu entrellaçant les nostres mans.

A: No ho trobaràs a faltar mai més.

P: Mai diguis mai...

A: Petita.. –intento parlar però no em deixa.

P: No Ainhoa, també ho pensava l'última vegada i al final hem estat mesos separades.

A: Però ara estem juntes un altre cop.. 

P: Escolta'm... Anem a poc a poc, d'acord? No vull donar-ho tot i que als dos dies ho torni a passar malament.

A: Jo.. Sí, suposo que tens raó.. Poc a poc –la miro donant-li un somriure forçat.

Mereixo no tenir la seva confiança, la vaig deixar anant-me a kilòmetres d'ella, deixant una història preciosa endarrere, això mai m'ho perdonarà, ni tan sols m'ho perdonaré jo mateixa. Em fa mal que no confiï  però he de recuperar-la sigui com sigui, costi el que em costi. La tinc al meu costat, no vull perdre-la mai. Un missatge em treu dels meus pensaments: "Carla"

C: Com et va tot? Sento com et vaig parlar l'última vegada.

A: Tot bé, Carla parlem en un altre moment.

C: Podem veure'ns? Necessito parlar amb tu.

Dubto si contestar-li, veure-la ara seria com llençar tot a la merda amb la Paula i això no ho podia permetre, però d'altra banda, la Carla era una amiga, ha estat una persona molt especial per a mi, no puc ignorar-la, no ho mereix.

P: Què et passa petita? Qui és?

A: És..

P: La Carla, oi?

A: Sí.. Vol parlar.

P: I tu vols? –diu amb una mirada trista.

A: És amiga meva, no puc deixar-la apartada de la meva vida així com si res, però ara no parlaré amb ella si això resol el teu dubte. –dic amb el to més suau que puc.

P: Amiga teva.. –sento com dubta de les meves paraules.- està bé Ainhoa. –diu secament.

A: Ara et poses així?

P: Així com? -diu aixecant una mica el to de veu.

L'anava a contestar quan sento que em sona el mòbil: trucada entrant "Carla", genial.