Amb ella vaig tocar el cel

25

Després d'uns minuts relaxant-me i en absolut silenci decideixo parlar:

A: T'has passat Carla.

C: Perdó? Com que m'he passat? –em mirava incrèdula- saps que tinc raó i no ho reconeixeràs en uns minuts.

A: No ho reconeixeré perquè és mentida, l'estimo i entenc que et faci mal però no tens cap dret a opinar així.

C: Tinc dret de dir el que penso.

A: Viuràs enganyada nena.

C: Viuràs enganyada tu i ho saps, quan et donis compte i vulguis tornar jo ja no hi seré.

A: Vull estar amb la Paula –vaig dir secament- mira Carla he vingut fins aquí perquè tu estaves malament i volia parlar les coses perquè no vull que estiguem malament, per mi ets una amiga i vull veure't bé, així que passo de discutir més.

C: Has dit amiga? Sóc una simple amiga per a tu? –noto com els seus ulls es dirigeixen a mi per primera vegada des de fa minuts.

A: No ets una simple amiga però la nostra relació tampoc passa de l'amistat, m'has entès perfectament.

C: És clar, no tinc res més a dir.

A: Així s'acaba tot?

C: Com si jo ho hagués volgut –diu murmurant.

A: Mira n'estic farta ja, m'he estat una hora en tren per veure't i no precisament per això, jo em marxo –un cop dit això veig com ella no està disposada a dir res més així que me'n vaig.

Aquesta nena em supera, a sobre que vinc a veure-la perquè està malament posant en risc la meva relació i m'ho paga així, doncs res, jo no penso anar al darrere de ningú més.

Truco a la Paula per si vol venir a Barcelona i passem el que queda de dia aquí i ella és aquí al cap d'una estona. Decidim anar per Les Rambles per baixar fins al port i estar tranquil·lament.

P: No m'has dit com ha anat amb ella –diu agafant-me la mà fent que les papallones m'envaeixin de nou.

A: Doncs li he dit que som amigues i res més, que vull estar amb tu i llavors ella s'ha cabrejat i m'ha començat a dir que només estava amb tu perquè eres el camí fàcil.

P: I tu que penses d'això?

A: Que no és veritat. Li he dit que s'havia passat, que jo volia estar amb tu, que t'estimava i que entenia si li feia mal però que jo no havia baixat fins aquí només per discutir, llavors s'ha quedat callada i he marxat.

P: Llavors no heu acabat massa bé, no?

A: No.. I em molesta en realitat perquè la considero una persona important però no penso anar-hi darrere, té sentit?

P: Sí, t'entenc amor –em para un moment per donar-me un petó curt als llavis i abraçar-me, i són aquests petits detalls els que enamoren.

Passem la tarda assegudes mirant el mar, acariciant-nos, donant-nos petons, només nosaltres dues, oblidant-nos dels demés.

A l'hora d'anar-nos cap al cotxe hi ha una imatge que em deixa massa impactada i una ira comença a establir-se dintre meu, no sé com definir-ho. Veig a la Carla a la porta de casa seva menjant-se la boca amb una noia. Miro a la Paula i sé que està mirant cap el mateix lloc que jo, es gira a veure'm i posa cara de sorpresa.

P: Li pegues tu o jo? Aquesta què volia, intentar recuperar-te per capritx mentre té a una altra per acostar-se? -noto una mica de ràbia en la seva veu.

A: Em deixes anar a parlar amb ella? Serà divertit.

P: Puc acompanyar-te? –assenteixo amb el cap i anem agafades de la mà fins a ella.

A: Ei Carla com estàs? –dic amb un somriure prepotent, ella em mira i es queda pàl·lida.