Amb ella vaig tocar el cel

13

Havia arribat per fi el dissabte, el dia en què baixava a Barcelona per veure a la Carla i a tots els demés. No havia tornat a parlar amb la Paula després del dijous al parc, i havia decidit trucar-la quan pogués.

Narra Carla

Estava a l'estació esperant a l'Ainhoa, estava ansiosa de veure-la, de menjar-me-la a petons fins quedar-me sense respiració.

Als deu minuts arriba el seu tren, però es baixa tanta gent que no aconsegueixo distingir res. Quan comença a dispersar-se tot, no la veig per cap lloc, pensant que s'hauria penedit de venir a veure'm. Noto com em posen les mans per la cintura, el cap al buit del meu coll, sentint aquell aroma tant característic, fent-me somriure com una tonta.

A: Hola amor –diu provocant les papallones al meu estómac.-

C: Hola.. –dic amb total vergonya.-

Em gira i posa la seva front junt amb la meva, mirant-me amb aquells ulls verds, aquells que em feien sentir viva. Aixeca la seva mà dreta per acariciar-me la galta, tanco els ulls com a reacció, gaudint del seu tacte, un tacte que havia estranyat. Junta poc a poc els nostres llavis, deixant un curt petó, separant-nos molt poc i sento com la seva comissura dreta es mou en forma de mig somriure. Ara soc jo qui junta les nostres boques, profunditzant el petó, fent-ho etern. 

C: T'he trobat a faltar.

A: I jo a tu petita..-diu amb un somriure sincer.-

C: Ens estan esperant a la platja tots.

A: A la platja? Si no porto biquini ni res Carla. –diu amb preocupació.-

C: shh.. –Li dic donant-li un petit petó a la boca, provocant que ella volgués més i m'apropés al seu cos per abraçar-me, estant així uns minuts.

Aconseguim separar-nos i anar amb la colla, qui estaven ansiosos de tornar a veure a l'Ainhoa, però jo no estava tan segura de fer això, de presentar-la com la meva novia.

Passem el matí amb ells, fent tonteries però intentant no demostrar afecte davant d'ells, cosa que feia a l'Ainhoa enfadar i mirar-me amb decepció.

C: Què passa? –Li dic a l'orella com si no sabés el que anava a dir.-

A:  Em passa que em tornat al punt de partida Carla. Pensava que estaries disposada a donar aquest pas. –diu amb un to de tristesa i rancor.-

C: No és tan fàcil saps?

A: Ho dic jo? No tinc problema eh.

C: Respecta'm Ainhoa! –dic pujant el to de veu però no tant perquè m'escoltessin els demès.

A: No es tracta de respecte, es tracta de que això ja ho vam parlar. –diu aixecant-se i anant cap a la vora del mar.- Ara torno nois, vaig a asseure'm allà una estona. –diu dirigint-se a ells, i anant a la vora sense mirar-me.

Decideixo deixar-la una mica d'espai, per calmar-nos. Als cinc minuts la miro i veig com parla per telèfon, com somriu tímidament i no puc evitar pensar que és la seva ex.

Narra Ainhoa

M'aixeco i vaig a la vora del mar per evitar discutir amb la Carla i crear un espectacle davant dels seus amics.  M'assec a la sorra i noto el mòbil vibrar.

A: Si?

P: Ainhoa.. –diu la Paula des de l'altra banda del telèfon.-  Sento molt tot, no volia intentar ficar-me pel mig de la Carla i tu..

A: Calla Paula, és igual, d'acord? No vull escoltar a parlar de la Carla ara mateix.

P: Per què? Què ha passat petita? –diu provocant un somriure a la meva cara.-