I ara què?

Capítol 5

–Bon dia!–Entro a casa i tanco la porta ràpid, perquè no entrin mosquits, manies meves.

–Hola, com has dormit?–La mare porta una cistella amb roba bruta.–Tens alguna cosa per donar-me? Vaig a fer una rentadora.

–He dormit bé i no, no tinc res per donar-te, però si et vull dir una cosa...–La segueixo fins al quartet de la rentadora, em recolzo a la paret mentre ella la prepara.

–El què?

–A veure... Crec que ja sé cap a on vull enfocar el meu futur...

–Quina bona notícia! Què bé!–S'aixeca i m'abraça.–Cap a on?

Li explico tot amb detall, des de la nit a la disco fins les converses d'ahir a la nit. La seva expresió va canviant per moments fins que, quan acabo, es queda en una expresió de preocupació.

–I... Què et sembla?

–No ho sé filla... És molt arriscat i no saps si t'estan enganyant... I d'on coi treuries en mig mes mil euros? És de bojos.–Es gira i acaba de posar la rentadora.

–Mama... I si és veritat? Què perdo per probar-ho? No vull perdre'm aquesta oportunitat perquè dubto que hi hagi algo que em cridi tant l'atenció.

Clica el botó per encendre-la i es gira sospirant.

–Pregunta-li al teu pare.

Em quedo parada uns segons, feia anys que no mencionava al pare. Es van divorciar quan jo tenia 12 anys, i en realitat ho vaig portar bé, entenia que si no es feien feliços no els faria cap bé estar junts, però la mare no ha volgut tocar el tema des de llavors.

–Fa molt que no parlo amb ell i...

–No puc decidir jo sola si la nostra filla se'n va a l'altre punta del món.–Em talla–Ets dels dos i si s'enterés que t'he deixat fer aquesta cosa sense consultar-li a ell, que es el teu pare... Em mataria. No tinc ganes d'enrenous.

Segueixo parada, pero ho entenc. Assenteixo amb el cap i pujo cap a la meva havitació. M'estiro al llit i busco el contacte del pare, i el clico. Al cap d'uns segons s'escolta la seva veu ronca des de l'altra banda de la línea.

–Nia?

–Hola, papa...

–Què vols?

–Ja dones per fet que vull alguna cosa només per trucar-te?–M'accelero, sempre em passa quan parlo amb ell. No estic enfadada perquè es divorciés, sinó perquè ha aprofitat per passar de mi tot el que ha pogut, fins arribar al punt que no sé res d'ell.

–No ho sé, em sorpren que em truquis, la veritat.

–Era per preguntar-te una cosa.–Canvio de tema, passo de començar una baralla que no arribaria enlloc.

–Digues.

Li explico el mateix que li he dit a la mare fa uns segons, pero amb menys sentiment i entusiasme, i sense llegir les converses de'n Jake. No escolto res a l'altra banda de la línea en tota l'estona que li estic explicant.

–Hola?

–Hola.

–I... Què opines?

–Si vols fer-ho per mi cap problema.

–Vale, gràcies.–I penjo, no vull remenar més el tema. Baixo corrents cap a la mare, que està estirada al sofà llegint un llibre.–Mama, diu que cap problema.

–D'acord, ara m'ho he de pensar jo.

–Com?

–Envia'm el link del lloc i deixa que m'ho miri, encara no sé si és de fiar o no.

Suspiro i li envio el link tan ràpid com puc, i m'envaig. No pensava que anés a costar tant, però en part ho entenc.
Torno a pujar a la meva havitació i encenc l'ordinador.

"Com guanyar diners ràpid i en poc temps"

Em surten mil ofertes extranyes o treballs que ni en anys guanyaria mil euros, fins que veig un anunci que em crida l'atenció:

"Participa al nostre concurs de talents, encara estàs a temps per participar-hi! Es farà l'11 de juliol a les 18:00! Cantes? Balles? Voles? Qualsevol cosa que se't doni bé pots demostrar-ho al nostre escenari! El premi guanyador serà de 2000€! Pel segon lloc 1000€ i pel tercer 500€!!! No t'ho pots perdre!"

Llegeixo la ubicació i es celebrarà al poble del costat. Des de petita que m'ha encantat la música i toco la guitarra, també canto i ballo, però mai he anat a una escola i no sé si tindria el nivell suficient com per guanyar, però, què perdo per intentar-ho?
Envio l'anunci pel grup de WhatsApp de la meva colla, i els hi faig un audio explicant la història, per tercera vegada avui, la única que ho sap de tots ells és la Marta, fins ara.

Nia: I què opineu? Creieu que podria guanyar el concurs?

Marta: Buah què fort tia!!! Clar que sí.

Sara: Acabo d'escoltar l'audio i em sembla una oportunitat que no pots perdre, has de fer tot el possible per guanyar!

Nia: Gràcies, Sara!

Joan: Uy en Jake... I et mola o què? Ah, i molt guay lo dels viatges.

Nia: No!!! No em mola gens, ja li vaig deixar molt clar que només vull saber sobre això, no sobre ell.

Oliver: Què fort Kènia! Mola molt. Et vull veure a l'escenari per guanyar aquells dosmil "eurazos"!

Marta: Ara vinc a casa teva i pensem quina cançó podries cantar.

Joan: Jo també vinc, que no tinc res a fer.

Marta: Uy... La Nina no et dona el que vols??? Jajaja, pringat!

Joan: Fins ara, infantil!

Nia: Us anava a convidar però veig que ja ho heu fet vosaltres... Jajaja fins ara!