I ara què?

Capítol 7

-Hola.

-Hola! Què tens algun dubte més?

-No... Bé, era per saber amb qui compartiria viatges (si m'accepten, esclar).

-Jajaja, com?

-Saber de tu.

-Baja baja... Si em vas dir que jo no t'interessava res...

-Bé, parlava coneixe't com a amic, o simplement company, però si no vols tranquil, no et molesto.

El cor se m'accelera a cada missatge que envio, fa molt que no faig això. A part, les meves intencions no són les que els meus amics volen que siguin. Si m'acceptessin, conèixer a algú minimament bé, no m'aniria malament.
Quan crec que la nostra conversació s'ha acabat, als dos minuts m'arriba un altre missatge.

-Tranquil·la, no ho he mal interpretat. I no, no em molestes.

Sense saber les raons, aquest missatge em treu un petit somriure, suposo que amb els nois em rendeixo molt fàcil després d'allò, i que ell vulgui parlar amb mi em deu transmetre bon rotllo, o no sé.

-Guay. Doncs, explica'm sobre tu.

-Jajaja, ets molt directe, m'agrada.

Això em treu un altre somriure.

-Bé, vaig nèixer a Los Ángeles, però als dos anys ja ens vam mudar aquí, ja que els meus pares es van divorciar i la meva mare té la família aquí. Des de llavors que visc amb la meva tieta, ja que la meva mare em va abandonar al veure que no podia ella sola, o algo així em van explicar, jo no m'enrecordo. Vaig estudiar a l'escola del centre de la ciutat. I res, mai m'ha agradat relacionar-me molt amb la gent convencional, així que des de fa temps que conservo el mateix grup d'amics, perquè dubto que hi hagi algún altre grup en el que encaixi tan bé.

-Carai, es nota que fas informes, escrius molt bé! I... Em sap greu lo dels teus pares.

-Tranqui, jo no m'enrecordo a penes. A més, la meva tieta és la millor... Ara et toca.

-El què?

-Parla'm sobre tu, practica per fer els informes jajaja.

-Està bé, ho intentaré... Jo mai m'he mudat, però el meu pare sí, quan jo tenia dotze anys es va divorciar i se'n va anar de casa, des de llavors la nostra relació s'ha refredat molt. La meva mare és molt dolça i les dues ens hem apanyat, jo sempre vaig comprendre que si dues persones no s'estimen no han d'estar juntes. Vaig estudiar a l'institut del poble del costat de casa meva perquè era on anaven els meus amics, que mai ens hem separat. I a mi tampoc m'agrada lo convencional, però suposo que m'he d'adaptar d'alguna manera... Ho he fet bé?

-Em caus bé.

-Jajaja, com? Si no em coneixes.

-Per això mateix, no et conec i tinc la sensació de que ho he fet de tota la vida.

Un altre somriure, aquest més intens que els altres.
Parlem durant hores, fins i tot mentre sopo. Són les tres de la matinada i començo a tenir són, però no vull deixar de parlar amb ell, tenia raó, és com si ens coneixessim de sempre.

-Saps què, tu també em caus bé.

-Baja, no m'ho esperava. Suposo que m'he de sentir molt afalagat que una noia dura com tu m'hagi dit una cosa així.

Encara que sigui en missatge noto el seu to irònic i divertit, i m'agrada.

-Sé que no t'ho he de preguntar perquè no tinc ningún dret però, parla'm de la teva vida amorosa.

-A més de dura i extrovertida, curiosa, m'agrada, m'agrada.

-Jajaja. I bé?

-No sé com vaig a explicar-te això, però... Mai he tingut nòvia. Ja, és extrany que un noi de 20 anys no n'hagi tingut mai.

Anava llegint i va ser quan em vaig adonar de que no sabia la seva edat fins ara, i en veritat, tampoc m'ho havia preguntat o imaginat.

-Vale, sí, he tingut el típic rotllo d'una nit, però mai res formal o res serio, i no és perquè no vulgui, sinó perquè mai he trobat a ningú que em completi, no sé si m'entens... Però no vull que pensis que sóc el típic que va de rotllo en rotllo, perquè no.

-Sí... Ho entenc... Però no és tan extrany.

-Jeje, bé, et toca.

-Un altre informe? Jajaja, està bé... És el primer cop que parlo del tema des de fa més o menys un any i tampoc sé per què ho faig, però... Vaig estar un any amb un noi, no estava enamorada d'ell però li tenia molt carinyo i m'agradava molt. Tot anava perfecte, quan em vaig adonar que em va posar les banyes amb una amiga seva que m'odiava, i ara sé per què m'odiava, perquè el volia per ella sola. Sempre em feia la vida impossible quan estava amb ell i, ell, no feia res al respecte, i també vaig entendre per què.
Em vaig enterar de la pitjor manera, anant-li a fer una sorpresa a casa seva, obrir la porta de la seva havitació cridant un "sorpresa" que se'm va "trencar" la veu al veure'l al llit amb aquella desgraciada... I des de llavors no he tornat a parlar amb cap noi, vaig ser tonta de confiar en un... I ara no sé per què em sento tan còmoda parlant amb tu, així que sentat afortunat...

Passen uns segons fins que per fi em respon.

-Wow... Vaja cabronàs. Si alguna cosa odio més en les persones és la infidelitat, i no només de parella. Ho odio...

-Sí... Jo també jajaja. Saps què? M'he desfogat molt, feia massa que no parlava del tema...

-Jo també m'he desfogat, la veritat.

-Bé, Jake, va sent hora de que m'envagi a dormir. M'ha agradat molt parlar amb tu.

-A mi també m'ha agradat, quan vulguis tornem a fer-ho.

-Bona nit.

-Bona nit, descansa.

I un últim somriure.