I ara què?

Capítol 15

–Tia!!!!!! Què fort!!!! Com què et vas liar amb en Jake?!!? I a més desputllada! Ets la meva ídola.

Al veure el missatge de la Marta només despertar em fa recordar que ahir vaig morrejar-me amb el meu millor amic, i això fa que em tregui un somriure.

–Ja... Però no els hi diguis als demés, potser no ha sigut res serio i no vull que mal pensin.

Deixo el mòbil i desperto a l'Anna que encara dorm,  i no sap res de lo d'ahir. Em dutxo i em vesteixo amb uns shorts blancs i un top blau cel, cómoda per començar el primer dia del curs.
Quan baixem a esmorzar estàn tots en una taula, en Miqui i l'Edgar acaben de començar, l'Èlia i la Maria estàn acabant i en Jake té el plat buit, encara no s'ha agafat res.

–Hola noies! Sí que heu trigat.

–Ja... Ens hem dormit. Bé, anem a agafar energies.

–Vinc amb vosaltres, encara no m'he agafat res.–En Jake somriu, molt, i jo sóc incapaç de mirar-lo als ulls.

Anem al bufet i l'Anna i jo agafem el mateix que vam agafar ahir, en Jake només agafa una poma i un café amb llet.

–Sí que et cuides, no?–Decideixo trencar el gel mentres ens preparen els nostres cafès.

–Sempre, ja ho saps.–El miro als ulls per primer cop i somriu, m'encanta... Però què coi em passa? Torno en sí i agafo el meu cafè.

Quan ens asseiem a la taula, la Maria ens reparteix uns papers.

–Aquests són els vostres documents, cadascú ha de redactar una zona de Miami Beach, han sigut completament a l'atzar però no els podeu canviar perquè ja us l'han registrat. Aquest informe el fareu durant aquesta setmana i me'l donareu a mi o a en Jake el dimarts que ve. Alguna pregunta?

–Hem de fer fotos o alguna cosa? Tipo entrevistes?

–Bé, a més complert estigui l'informe, més opcions tindreu que us el compri la revista de Miami Beach, que estàn bastant interessats.–En Jake respon per la Maria, que se'l mira amb ulls d'adolescent enamorada, i això em rabia.

La Maria, somrient, reparteix els documents assignats a cadascú i, quan acaba, s'aixeca.

–Abans de marxar us volem proposar una cosa,–ens mira a l'Anna i a mi– l'Èlia i jo hem dit de fer una nit de noies, ho sento guapos.–I pica l'ullet als tres nois que senbla que no els hi importa gaire.

–Què us sembla? Pot ser a la nostra habitació.–L'Èlia parla més relaxada, no entenc com es pot portar bé amb la Maria, són com pols oposats.

–Per mi perfecte! T'apuntes, Nia?

–Vale, sí.–Miro a en Jake, i la veritat és que preferiria passar la nit amb ell, però no em vull fer il·lusions i torno a mirar a les noies.–A quina hora?

–Voleu a les 22:00?

Assentim i l'Èlia i la Maria marxen. Ens quedem la resta del grup i l'Edgar i en Miqui ens expliquen animadament el seu dia d'ahir.

–Sí, sí. Tope de fort, tio... I quan vam sortir de la botiga d'armes un home ens va demanar que li donguéssim droga, el Miqui es va cagar.

–Què dius, Edgar?! Vas ser tu, el cagat. Jo li vaig dir que no teniem mentres tu et quedaves calladet i acollonit.

–No! El vaig apartar...

–Nois, si teniu un problema no dubteu en trucar-me, eh?

–Sí, sí, tranqui Jake, nosaltres controlem.

–Sempre esteu amb tonteries, vosaltres dos...–L'Anna es fa la madura amb ells però, en realitat, jo sé que sent alguna cosa pel Miqui.

–Anem ja, Edgar?

–Sí, jo ja estic.

Ens acomiadem d'ells i quedem nosaltres tres, que ja estem acabant el nostre esmorzar. Encara que l'Anna no en sigui conscient, estic súper incòmoda i decideixo trencar el gel.

–Ei, per culpa d'aquells dos no he vist on m'han assignat.

–Tens raó, vaig a veure-ho jo també.

Les dues treiem els nostres documents de les carpetes amb el nostre nom.

–Ocean Drive... Això és..?

–El passeig marítim.–Em respon en Jake.

–A mi... Lincoln Road... Mall? Ho he pronunciat bé?

–Sí.–En Jake riu–És on hi ha les botigues de marca i aquelles coses.

Quan en Jake acaba de parlar l'Anna deixa anar un crit d'emoció, fent que alguns turistes que també estàn esmorzant ens mirin amb mala cara.

–Perfecte!!! Però, tu i la Maria què fareu?

–Nosaltres us podem ajudar amb els informes i totes les preguntes que tingueu.

–És el teu primer cop com a veterà?

–Sí, i la meva feina és ajudar i guiar, perquè després em poseu nota a mi també, així que espero fer-ho bé...

–Si el que vols és comprar-nos ho tens xungo, noi.–Cada cop hi ha menys tensió entre nosaltres i això m'agrada, no vull que canvii la nostra relació per culpa d'ahir. Somriu al meu comentari.

–Ja sé que ets una noia difícil, Nia López, així que avui estaré tot el dia sobre teu per ajudar-te en el que calgui.

Quan diu allò noto un calfred. Tot el dia junts? Ahir va estar bé, però no tenia la tensió d'haver-me morrejat amb ell.

–Ho sento, Jake Smith... Però com has dit, sóc difícil, així que avui me les apanyaré soleta, gràcies.–Parlem en broma, però dins d'aquesta broma hi ha part de veritat; sóc difícil i de cap manera es pensarà que em tindrà així com així.

–D'acord,–somriu i li agafa la mà a l'Anna–doncs, senyoreta Anna Núñez, podria acompanyar-la a vos?

–Esclar, senyor Smith.

Quan acabem de parlar com gent de la realesa o alguna cosa per l'estil, comencem a riure.
M'acabo el cafè, agafo la meva motxilla on guardo la carpeta amb els documents i m'acomiado d'ells. Sé que li ha proposat a l'Anna per posar-me gelosa però, el que no sap és que sóc més difícil del que creu. I, mentres em dirigeixo cap al principi del carrer Ocean Drive, el qual és on està el nostre hotel, camino somrient, de nou, pensant en el Jake.