I ara què?

Capítol 28

Quan tornem ja és l'hora de sopar. Entrem rient i en Jake em fulmina amb la mirada, mentres està en un sofà amb la Maria. Què li passa a aquest ara?

-Ja heu sopat, vosaltres dos? -Intento trencar una mica la tensió que no sé per què hi és.

-No. -Em respon amb un to sec, mirant-me fixament.

-L'aneu a preparar? Què bé! Feu-me alguna cosa, guapos. -La Maria crida com de costum. Va molt lleugera de roba amb una camisola i una de les seves famoses cues de caball amb el seu cabell daurat.

En Miguel i jo ens mirem amb desesperació però no diem res i comencem a cuinar.
Decidim preparar pizzes, ja que no porten molta feina.
Al cap de mitja hora tenim fetes dues pizzes familiars i parem la taula en l'illa, mentres en Jake està mirant alguna cosa amb el mòbil de la Maria.

-Ja està. -I faig una reverencia com si fos una cambrera de la realesa, per riure'm d'ells que no ens han ajudat en res. Ells es queden callats mentres en Miguel no s'aguanta el riure.

Sec al costat de'n Miguel i al davant tinc a en Jake, i al seu costat està la Maria.
Posem la tele mentres ens les mengem perquè no es fagi tan incòmode.
Quan acabem, en Jake s'ofereix a recollir els plats i, quan torna, porta una ampolla de ron.

-Eh... Jake?

-Què passa, Nia, t'espanta una mica d'alcohol? -Em parla amb to desafiant, però què coi li passa?

-Hem pensat jugar a proba o veritat. -La Maria reparteix els gots i s'asseu.

En Miguel i jo ens mirem indecisos, però no vull semblar una nena petita, així que m'animo.

-D'acord. Miguel, jugues?

-Mmm, val.

-Perfecte... Abans de començar, fem-nos uns xarrups! -I ella és la primera en veure's el seu got -Anem millor als sofàs, no?

Ens traslladem als blancs sofàs i pateixo per tacar-los, però a en Miguel no sembla importar-li. En Jake posa música de fons i la Maria torna a omplir-se el seu got.

-Comencem. Proba o veritat, Jake?

-Proba.

-Mmm... Treu-te la samarreta, hem de començar fluixets.

Què? Per què coi li demana que es tregui la samarreta? Serro les dents mentres es treu la seva samarreta blanca i deixa al descobert el seu tors fibrat, que les dues mirem amb admiració i en Miguel desvia la vista.

-Nia, proba o veritat?

-Veritat.

-Què aborrida.

Miro a la Maria amb una mirada fulminant, però passo de seguir-li el joc.

-Et donaries un petó amb algú d'aquí?

-Quina mena de pregunta és aquesta?

-Has de contestar.

El Miguel em mira amb uns ulls que no sóc capaç de desxifrar, mentres que en Jake espera la meva resposta.

-Eh... No ho sé, un petó és un petó... Tampoc té importància.

-Ai contesta, nena.

La Maria està posant-me dels nervis, i temo que si segueix així explotaré.

-Sí, suposo. -Tots em miren -Un petó tan sols és un petó.

Al dir allò en Jake bufa i aparta la mirada, vol dir que va significar alguna cosa per ell, el nostre petó? No ho crec.

-Miguel, proba o veritat?

-Proba.

-Nia, Nia! Deixa'm dir-li jo. -Accedeixo amb la mirada i s'emociona picant de mans, com una nena petita -Dona-li un petó a la Nia.

-Què? -Els dos exclamem a la vegada.

-Maria, no.

-Per què? Acabes de dir que un petó no té molta importància, no?

-Però sí el primer petó.

En Miguel em mira, enfadat, així que suposo que no volia que es sapigués que mai havia tingut nòvia.
La Maria exclata a riure.

-Va, o sinó, bebeu.

Pregunto amb la mirada què vol fer, i sense adonar-me'n, els nostres llavis es fonen en un tendre petó. M'agrada la sensació del seu dolç petó, i més saber que és el primer, així que faig que les nostres llengües es trobin.
Quan ens separem, en Jake segueix amb la mirada fulminant i està serrant les dents, mentres que la Maria disfruta amb l'espectacle. Crec que mai havia vist a en Jake tan enfadat amb mi.

-Em toca!

Passa una hora i seguim jugant al joc dels collons. Resulta que en Miguel confesa per què no havia tingut nòvia a la Maria, la Maria confesa que ha tingut sexe a uns lavabos púbilcs d'una discoteca i en Jake només ha fet probes relacionades amb beure.

-Jake, et toca! Proba o veritat?

-Veritat.

-Amb qui te n'aniries al llit... Amb mi o amb la Nia?

Em quedo de pedra. Entenc que estiguin beguts, però això és passar-se, i més sabent com estàn les coses. Ens quedem tots en silenci. Jo i en Miguel no hem begut a penes, no em ve de gust.

-Ehhh, Maria para.

-Has de respondre... O sinó proba.

-Proba.

-Escolleix a una de nosaltres per passar un quart d'hora amb tu tancats a la teva habitació.

Pero de què va? Què és creu? Però millor, si s'envan es podrà dir que s'haurà acabat el joc i així podré estar tranquil·la amb en Miguel mirant alguna serie, o simplement anar a dormir.
Hi ha uns segons de tensió fins que respon.

-Nia.

Em quedo de pedra, però al veure la seva mirada entenc que no és per fer res sexual, sinó per parlar, així que accedeixo i vaig.
Tanco la porta rere meu i en Jake encén el llum de la tauleta de nit

-Què vols? -Creuo els braços i m'assec al seu llit.

-Que m'escoltis, durant un quart d'hora.

Poso els ulls en blanc i accedeixo amb el cap a que comenci a parlar.

-La Maria i jo no som res, només amics. Ella sabia on estàvem perquè li explico tot lo relacionat amb el tema... Bé, tema drogues. Ni molt menys pensava que vindria però està bé que algú sapigués on erem per si passava qualsevol cosa...

-I per què la Maria?

-Perquè quan vam sortir ho va saber... I és la única persona que ho sap, a part de tu.

Em quedo pensant uns segons, però és que m'ha mentit tant...

-Jake, no... No et conec.

-Sí que em coneixes, -m'agafa les mans i me les porta al seu pit nu -sóc el de sempre, i ja no t'amagaré res més, t'ho prometo. Vull estar bé amb tu...

-Va significar alguna cosa per tu el nostre petó?

No sé per què se m'escapa allò, i separo les mans de les seves, però jo ho he dit i no puc tirar enrere.