I ara què?

Capítol 21

Obro els ulls i de sobte m'il·lumino, avui vaig al millor parc temàtic del món. Al recordar-ho, m'aixeco ràpid del llit i corro al lavabo per vestir-me, uns texans curts i una samarreta ampla de màniga curta de color groc pastel. Em faig dues trenes d'arrel i, quan surto llesta per esmorzar i marxar, en Jake segueix dormint.
Encara estic enfadada amb ell però, com estic tan il·lusionada, deixaré els mals rotllos per un altre dia.
Vull despertar-lo, encara que estigui molt adorable, però em decideixo i li llenço un coixí a la cara, fent que gemegui.

–Nia... –I es dona mitja volta.

–Jake, desperta, vull arribar d'hora per no fer cues!

Es gira i obra els ulls i, al veure'm tan entusiasmada, somriu i s'aixeca.
Quan surt del lavabo porta un pantaló de xandall negre curt i una samarreta blanca amb uns dibuixos estampats. El trobo molt atractiu, malgrat la seva cara d'adormit.
Baixem per les escales, ja que em noto molt hiperactiva, tant que deixo a en Jake enrere i l'he d'anar esperant.
Arribem al menjador d'ahir però, aquest cop sí que hi ha gent, i ràpidament vaig a la secció de fruites, ja que aquests dies m'he acostumat a esmorzar una poma i un cafè. Quan ens seiem en una taula de fusta, encenc el mòbil per donar senyals de vida.

–Així que m'has copiat el menú...

–Millor no parlem d'això, Jake. –Miro la pantalleta que per fi s'encén del tot i, al posar el WiFi, veig deu trucades perdudes de la mare, cinquanta missatges dels meus amics i cent i pico del grup del curs, sobretot de l'Anna. –Merda.

–Estàn preocupats, no?

–Tu què creus? Se'm va passar per complert... I hauràn avisat a me mare.

–No crec, dubto que la vulguin espantar així.

–Bé, i què coi dic?

–Als teus amics digal-s'hi que el curs va de puta mare i per això t'oblides del mòbil, que no es preocupin i que estàs bé, i a la teva mare el mateix. Als del curs digal-s'hi que... Que estàs amb mi i que estàs bé, no ho entendràn però la Maria sí i els calmarà.

Em sembla convincent però, al dir la última frase, se'm passa pel cap una pregunta que porta temps rondant-me.

–La Maria ho sap?

–Sí.

–Com? –No m'agrada gens aquest "sí" tan directe, estic gelosa que ella ho sapigués i jo no?

–Ja t'ho explicaré... Paciència.

–Com no... –Creu-ho els braços i em reclino, fins que miro el rellotge i queda només mitja hora perquè obrin el parc–Merda, que arribem tard!

Agafo la meva motxilla i m'aixeco ràpidament per dirigir-me a l'aparcament, mentres en Jake em segueix. Allà ve una furgoneta que recull als clients per portar-los al parc i així no haver d'aparcar, un puntàs, així no perdrem més temps.
Arribem en uns deu minuts. Pujo ràpid les escales que dirigeixen a l'entrada, però abans passem un control per si portem armes. Quan per fi passo la tarjeta per poder entrar, se'm posa la pell de gallina, l'emoció em pot, estar aquí és un somni fet realitat.
Camino amb pas accelerat i observant-ho tot, amb en Jake al meu costat, amb la mateixa expressió.
Tot està pler de botigues tematitzades fins que m'impacta trobar-me amb un enorme llac enmig del parc i, sobre tot, veure el castell de Hogwarts al fons.

–Això és...

–Impresionant. –I acabo la frase de'n Jake, que somriu i em mira amb ulls cristalins plens d'emoció, a l'igual que els meus.

–Per on vols començar, dreta o esquerra?

–Dreta.

Comencem a caminar en la direcció que he indicat i anem a la zona infantil, molt ben tematitzada i amb molts colors pastels. Ens pugem als cavallets i ens fem algunes fotos rient i, allà és quan m'oblido de tot, la felicitat m'envaeix.
Després anem a la zona dels Déus del mar, on hi ha el millor restaurant de parcs temàtics del món, que marxem ràpid al veure els preus.
La decoració en aquesta zona és molt realística, amb molta pedra i paradetes, i un espectacle molt divertit, però, al veure l'entrada al món de Harry Potter, em quedo paralitzada. Està pler de casetes nevades i s'escolta de fons la banda sonora de la pel·lícula.

–Buahhhh! –No puc evitar cridar i fer saltets de nena petita –Això mereix una foto!

Agafo el mòbil i apropo la meva cara amb la de'n Jake, els dos somriem amb el paissatge de fons.

–I bé, entrem, petita Hermione?

–Anem, Harry.

Fa el gest de donar-me el braç i li agafo, teatralment, que just el deixo anar quan m'emociono al veure la botiga "Ollivanders", la botiga de varetes.
Entrem i ens fan una demostració de com escollir la vareta i, quan s'acaba, entrem a la botiga, on no puc evitar comprar-me la vareta de la Hermione, i en Jake la de'n Ron.
Quan sortim i entrem a les botigues tematitzades, veiem les atraccions; ens pugem a una muntanya russa on vas penjant de la via, una altra més tranquil·la però molt tematitzada fins que... Arribem al castell de Hogwarts.
Deixem les bosses a les taquilles i entrem al gran castell que, la cua per pujar a l'atracció és impresionant, i no per la cantitat de gent, sinó per la decoració, és com a la pel·lícula, fins i tot els quadres es mouen i parlen.
Quan passa mitja hora per fi ens toca i, és la millor atracció que m'he pujat mai, té de tot: pantalles, efectes de foc i aire, adrenalina... Simplement, m'encanta.

–Jake... Gràcies, de veritat. –I sense pensar, li dóno un petó a la galta.

–Ja no estàs enfadada?

–Jo no he dit això... –I no puc evitar riure.

Decidim anar a dinar a la zona de Jurassic Park, on hi ha una atracció d'aigua espectacular. Després anem a la zona de "cartoons" i, per acabar, a la de Marvel, on hi ha la famosa atracció de Hulk.
Quan ja hem donat la volta sencera, decidim descansar en un banc mirant la posta de sol en l'inmens llac, mentres ens prenem uns gelats. Jo, com sempre, de xocolata.

–I... Bé, em pots dir ja on marxarem demà?

–He pensat que no t'ho diré fins que arribem.

–Jake! –I es guanya un cop de puny, que el fa riure.

–D'acord, d'acord... Anirem a... –I el seu mòbil el talla. Merda –Sí?

El miro extranyada, qui coi pot ser? Ni a mi ni a ningú del grup ens va agafar el telèfon quan el trucàvem.

–Vale, adéu.

–Qui era?

–Hem de marxar ja, canvi de plans.

–Tampoc sabia els plans que teniem...

–De pressa.

Al veure'l tan nerviós m'espanto, un altre cop a fugir? I, per què? Puto Jake.