I ara què?

Capítol 17

–Ja han arribat les pizzes!–L'Anna, amb l'energia de sempre, obra la porta i es queda paralitzada, el repartidor està molt bo.

–"Two medium tuna finsh?"

–Eh...

–"Oh, spanish? ¿Dos de atún?"

–S...sí.–El noi se la mira, graciós, i li dóna les dues caixes, ella les agafa i li dóna els diners, sense dir ni una paraula ni desenganxar la seva mirada dels seus ulls.

–"Ok, thanks and bye!"

L'Anna tanca la porta i segueix paralitzada.

–Tia, que cony ha sigut allò?–M'aixeco i li agafo les pizzes.

–Crec que m'he mort i he vist un àngel.–Ve cap a nosaltres i s'asseu al llit. Totes esclatem a riure.

–Que exagerada... Era mono però, almenys podries haver-li parlat.

–No és tan fàcil, Èlia, no acostumo a veure monuments així per casa.

Entre riures i bromes comencem a menjar les pizzes que, cal dir que estan molt bones. Quan acabem, recollim les caixes i tornem als llits, menys la Maria, que es queda buscant entre unes bosses.

–Què busques?

–Tu ja ho saps, Èlia.

–Ahhh.–S'estira al llit i riu.–Guay.

–El què? Què passa?

–Anem a jugar a un joc...–I treu una ampolla d'un litre de, pel que sembla, ron.

–Com? Però si aquí fins als vint-i-u no es pot comprar alcohol, no?

–I quants anys creus que tinc?–Té raó, no sabia la seva edat, i m'acabava d'adonar.–Jugarem al "jo mai mai", sabeu jugar, no?–Totes assentim–Igualment us ho recordo, si heu fet alguna cosa heu de beure, si no ho heu fet no. Comencem.

Reparteix gots de plàstic a totes i ens l'ompla amb el ron.

–No ho barrejaràs?

–Èlia, et trobava més forta. Bé, comencem.–Estem en cercle i cadascuna té el seu got pler, tinc la sensació de que això no anirà bé.

–Començo jo! A veure... Jo mai mai he fumat tabac.–Totes bebem, encara que no m'agradi, l'he probat.

–Tia, qué fluix... Em toca. Jo mai mai m'he enamorat d'un amic meu.–Això em paralitza, és una indirecta? Però, el que més em fot, és que és la única que beu.

–Ah sí, tia qui??

–Èlia, això no és diu... Et toca.

–Jo mai mai... He tingut una conversa "hot" per telèfon.–La Maria riu i beu, m'està posant dels nervis.–Et toca.–I l'Èlia em mira, somrient.

–Jo mai mai... M'he banyat desputllada al mar amb un amic.–Per què coi he dit això? No ho sé, però sí sé que sóc molt gelosa, i bec. La Maria riu maliciosament i també beu, què vol dir això? També es va banyar amb en Jake, o simplement amb amics?

Continúem jugant durant una hora i totes ens acabem el nostre got, que els reomplim.

–Segona... Ronda!!!–L'Anna crida i no gesticul·la molt, amb el got a la mà.–Em toca... Jo mai mai... Em...

–Jo mai mai m'he enamorat de'n Jake.–La Maria li treu el torn a l'Anna i se'm queda mirant i, sense apartar la mirada d'odi, beu.

–Tia què fort! Quan? I com???–L'Èlia i l'Anna l'omplen a preguntes.

–Tranquil·les... A veure.–No gesticul·la molt, està borratxa, però se l'entén–Va ser... Fa temps, però vam sortir, i mare meva... Com follava.–Noto que el cor se m'encongeix, l'escena de la Maria i en Jake follant m'horroritza.–Però vam decidir tallar, no estàvem preparats per una... Una... Relació, sí això, una relació. Però... Jo crec que li torno a molar.–L'Anna i l'Èlia fan crits d'emoció, jo em quedo parada–Passa algo, Nia?–I de sobte, m'enrecordo d'una cosa que se m'havia passat, i em serveix d'escusa.

–En Jake! No ha tornat!

–Hosti!

–Tranquil·les... Haurà sortit de festa o algo...

–No crec, Maria. Vaig a trucar-lo.–Agafo el telèfon i pitxo les tecles com puc. Sona el primer bip, el segon, tercer... I res, no contesta–No pot ser... On estarà?

–Ai, ja apareixerà... És grandet.

–Carai Maria, què enamorada estàs.–No puc més, i crec que si segueixo parlant, explotaré.

–Tu no n'has de fer res i, a més, el conec molt millor que tu.

–Ei... Noies, relaxeu-vos... Per cert, Nia, com estàs?

–És veritat, Nia... Per què coi t'has desmaiat?

–Tu tampoc n'has de fer res.

–Sí que n'he de fer, sóc la veterana, aquí, i en teoria vas passar les proves mèdiques, no? O és que vas mentir?

–Maria, para ja.–L'Anna només vol calmar les coses i l'Èlia porta una estona callada, es veu que no sap què dir.

–Vull saber per què s'ha desmaiat, és lògic que vulgui saber-ho, no?

–Tenia molta calor i m'he volgut dutxar amb aigua freda abans de seguir, quan m'he canviat i tot, he patit un canvi de temperatura tant fort que he caigut.–No sé com coi se m'ha ocorregut aquesta escusa tan bona, però sembla que cola, i no insisteixen més amb el tema.

Quan ja són les dues de la matinada, marxem de la seva habitació i l'Anna i jo ens dirigim a la nostra que, només arribar, cau al llit i es dorm en un segon. Jo, en canvi, no puc dormir, no paro de fer-me preguntes: per què aquells homes sabien qui som? Per què m'han amenaçat d'aquesta manera per només saber els noms? Per què no volen que digui res? Per què han tingut especial curiositat pel Jake? On déu ser en Jake? Té alguna cosa a veure el que m'ha passat amb la seva desaparició?
Passa mitja hora i, esgotada, em dormo profundament.