I ara què?

Capítol 14

Em desperto molt d'hora, ja que encara tinc l'horari de Catalunya, però no em noto cansada, sembla que ja m'estic acostumant.
Quan ens hem acabat de vestir, l'Anna i jo baixem a esmorzar, i sembla que som les primeres del grup i, normal, només són les 7:30.
És bufet lliure, així que decideixo agafar unes "tortitas" americanes i un cafè amb llet. L'Anna, en canvi, es decideix pel clàssic ous amb bacó.

–I, què faràs avui?

–He quedat amb en Jake perquè m'ensenyi tot això, ell ja ha estat tres cops, aquí.

–Teniu alguna cosa, tu i en Jake?

Un altre cop la pregunteta de sempre. És que dos bons amics no poden ser només amics?

–No.–Responc secament, i li dono la primera queixalada al meu deliciós esmorzar.–I tu què faràs?

–Aniré amb l'Èlia de compres, era per preguntar-te si volies venir amb nosaltres. Em sembla que a dos carrers hi ha una Victoria's Secret, però si ja tens plans, tranquil·la, ja quedarem.

–Vaja... És que en Jake no sé que em vol ensenyar, però podem quedar una estona els quatre, si voleu.

–No, no, fes. No et preocupis. Sou molt monos.–La miro amb cara desafiant.–Parlo com a amics... Tranquil·la, tranquil·la.–I riem.

Quan acabo pujo a l'habitació, l'Anna ja s'ha anat però jo em decideixo canviar, ja que he vist el seu look i comparat amb el meu jo semblava una turista amargada. Vaig a la maleta i col·loco tot al meu armari, així puc veure amb més claredat les opcions que tinc. Al final em decanto per un body vermell i uns texans curts de cintura alta, que ho convino amb unes bambes vermelles, sutil però mono i còmode.
Espero fins que en Jake ja està llest i quedem a recepció.

–Preparada per conèixer Miami Beach?

–Amb el que has trigat estic preparada per conèixer qualsevol cosa... Va, anem-hi.

Primer ens anem a fer turisme pel carrer central, on està pler de botigues i, sospito que aquelles dues estaran per aquí. El Sol pica i fa calor, així que em compro un barret de palla amb una cinta vermella per protegir-me una mica més del Sol, i sort, perquè allà passem tot el matí.
Després em porta per un carrer anomenat Española Way, on està ambientat en España.

–Aquest es el carrer Española Way, i és un dels millors llocs per menjar.–És un carrer molt adorable i amb molt ambient, amb grans palmeres.–Vols dinar aquí?

–El guia ets tu.–I li pico l'ullet, en senyal de que sí.

Ens asseiem en una terrassa, i demanem una paella, per veure si estàn al nivell de les mediterrànies. Triguen un quart d'hora a portar-la, però val la pena.

–Déu meu, què bona! No me l'imaginava així.

–I què, supera a les mediterrànies?

–Això mai.

Quan acabem de dinar, decidim anar al passeig marítim. Allà veig gent en biquini i patins, o fent peses, o fins i tot gossos en cotxets.

–Són les 17:00.

–I?–Estem asseguts en un banc sota l'ombra, mirant la platja i a la gent passar.

–És la Happy Hour.

–La Happy què?

–La Happy Hour, de 17:00 a 19:00, les begudes són més barates... Vols anar a prendre algo? Convido jo.

–Quina pregunta és aquesta? És clar.

Anem a un xiringuito chill out i ens demanem un cóctel.