I ara què?

Capítol 6

–I què pots cantar?

–Jo crec que si mou una mica el cul té més possibilitats de guanyar.

En Joan es guanya dos cops de puny, un de part meva i un de part de la Marta, encara que fagi comentaris sexistes, no ho diu en serio.
Els tres estem pensant en la meva habitació.

–I si canto "Cups"? Aquella dels gots. Començo amb el got fent el ball aquell estrany i després toco amb la guitarra.

–Però tia, és una mica antiga ja, no?

–A mi m'agrada la idea.–s'estira al llit, com si fos seu, amb els braços rere el seu cap, i segueix pensant, com portem fent fa mitja hora.–I si cantes "Sweet Child o'mine" en plan cover i tu tocant amb la guitarra?

–Segueix sent antiga...

–Bé, la podria cantar, sí.

–Tia, canta millor una de reaggeton però versionada amb la guitarra, pot molar i és original.–Quan acava de parlar, en Joan li llença un coixí a la cara.

–Crec que "Cups" és la millor opció, té més joc a l'hora del got i la guitarra.

–Vale, vale...–La Marta es resigna, sospirant.–I si no guanyes?

–Ni idea... Intentaré vendre-ho tot per internet fins aconseguir-ho, suposo, però primer he de passar les proves aquelles.

–Com mola! De veritat que és una oportunitat q si la deixes escapar et mato... I on voldries anar el primer cop? És a dir, el teu primer viatge?–En Joan parla molt ràpid, i això m'estressa.

–A veure, no ho escolleixes tu, ho escolleixen ells, però... No ho sé, sempre m'ha cridat molt l'atenció els Estats Units, qualsevol estat em serveix.

–Jo vull anar al Japó... Però en l'època dels cirerers, eh. Tot rosa i preciós...

–Marta? Estàs aquí? Torna!–En Joan li agafa dels braços, fent broma, com si estigués inconscient. Riem.–A mi em molaria anar a Ibiza, amb això em conformo. Estic aprop de casa i amb festa cada nit...

–Tu mai canviaràs, no?–La Marta li torna el coixí d'abans, però a la cara.

–Per cert,–canvio de tema–què faig per celebrar els 18? No vull anar a ninguna discoteca...

–Oh, és veritat!–En Joan baixa del llit, seient al terra amb nosaltres.–Deixa-m'ho a mi.

–No, no, que tu la lies. Nia, jo t'ho organitzaré, que et conec millor.

–Tu ets molt aborrida, nena!

Els dos es comencen a barallar, com dos germans.

–Millor ho organitzo jo, no em refio de ningún de vosaltres.

–I què faràs?

–No ho sé... Vull una cosa senzilla però que ho pugui recordar. Això sí, només amb vosaltres, no vull una d'aquelles festes enormes que no conec a ningú.

–Tia, sé que se'ns pot caure el pèl, però... I si passem la nit a la platja?

–Per fi has tingut una bona idea!–I al dir això li remena els cabells, com una nena petita.

–Pot molar, sí, però a quina?

–Jo conec una cala a mitja hora d'aquí. Ens podria portar l'Oliver i fotre una mini festa de la hostia, a mi em mola molt, això.

–Doncs sí... Però ara, canviem de tema, puc practicar ja? És nomes d'aquí dues setmanes!–Exagero i parlo dramàticament, m'encanta fer això.

–Vaig a buscar un got, amors meus.–I la Marta també sobreactua, mentre surt disparant petons per la porta.

Portem tot el dia assajant quan, per fi, he arribat a totes les notes i em sé tots els passos.

–Ho celebrem amb uns xupets?

–Joan, la meva mare estarà encantada de fer-los amb tu.–Parlo irònicament, ja que a ell li sembla atractiva i sempre fem la broma, encara que a mi no em faci molta gràcia.

–Ara la convidaré, quan ens deixeu a soles...

–Calla ja, pervertit.–La Marta el fa callar, i de sobte la seva mirada para a la meva, i es torna seria–Nia, jo crec que pots guanyar, i t'ho dic en serio. Quan algún dia necessitis algú per assajar, aquí em tens.–I m'abraça.

–Què bonic, què m'emociono.–Es posa una mà al front, sobreactuant dramàticament.–Ara en serio, no et molaria tenir alguna cosa amb en Jake? Ni que sigui coneixe'l...

–No,–El tallo–ja et vaig dir que no vull res amb ell, ni amb ningú, estic bé sola.

–Això és perquè encara no has superat a...

–Com el mencionis et trenco el braç.–La Marta parla per mi.–Clar que l'ha superat, però ja coneixes la norma.

–Vale, vale... La sé: "Si algú fereix algún membre de la colla, no serà nombrat en ninguna excepció fins que la persona ferida ho autoritzi".

–No calia que la diguessis.–I de sobte tot se'm nubla. El meu bon humor s'envà i es transforma en ràbia. He superat al meu ex, però no l'odi que sento per ell, o qualsevol persona que enganyi a la seva parella. En Joan es bona persona i mai diu les coses amb mala intenció, però no té molt tacte, que diguem.

–Va Nia...–La Marta em posa la seva mà sobre la seva espatlla, jo miro per la finestra per intentar dissimular el meu cabreig.–Però potser en Joan té raó... No et farà mal parlar amb algú. A més, en Jake estava molt bo, i pel que he vist sembla simpàtic.

–Si pareu de parlar del tema faré l'esforç de parlar amb ell, com amic.–Remarco molt les ultimes dues paraules, no vull posar-me en envolics de parelles un altre cop, no vull complicar més la meva vida, que amb el tema del futur dels collons ja en tinc prou, ja tinc massa pressió.
A l'escoltar la meva frase es xoquen de mans i es miren alegres. Fa un any que no surto ni parlo amb ningú, bàsicament perquè estic enfadada amb mi mateixa per confiar en algú com ell.